No podia començar aquest bloc sense dedicar unes paraules al que deixo enrere. Ara mateix em trobo a dalt de l'avíó veient com cau el sol, viva metàfora de la situació, s'acaba definitivament la meva etapa a Suïssa, una etapa que sens dubte deixa petjada i marca un abans i un després en el meu camí. Encara recordo quan vaig arribar un dia fosc i fred de Gener, em sentia perdut i sol però amb una il.lusió tremenda per començar aquella nova etapa. Després de tres anys i mig només puc dir que el resultat ha superat totes les expectatives, i si això ha estat possible és gràcies al fantàstic grup humà que m'he trobat. Durant tot aquest temps he conegut molta gent, grans persones que amb el temps han esdevingut gran amistats. Gràcies pels moments compartits i com un bon amic em va dir, a partir d'ara ja formeu part del meu equipatge!!
I couldn't begin this blog without some words to what I leave behind. Right now I'm in the plane watching the sunset, living metaphor of the situation, finally my time in Switzerland is over, a period that will undoubtedly leave a mark and sets a before and after on my way. I still remember when I arrived on a dark and cold January day, I felt lost and alone but with a tremendous enthusiasm to start this new period in my life. After three and a half years I can only say that the outcome exceeded all my expectations, and if this has been possible is thanks to the fantastic group of people I found. Throughout all this time I've met many people, great people that over time have become a great friendship. Thanks for all moments shared and as a good friend told me, from now on you are also part of my luggage!
