Unes vacances molt especials! - A very special holidays!

Per fi vacances...i quines vacances!! Aprofitant la festivitat d'Obon, una setmana amb un parell de festius dedicat al record dels ancestres, vaig aprofitar per fer una escapada d'una setmana per visitar les illes Seto, un arxipèlag de petites illes ubicades al mar interior que hi ha entre dues de les grans illes, Honshu i Shikoku. El que destaca en aquestes illes, és que algunes d'elles amb l'illa de Naoshima al capdavant, s'han transformat en un referent de l'arquitectura i l'art contemporani en un entorn totalment salvatge i natural. Al 2009 quan vaig visitar el Japó per primera vegada ja vàrem anar fins a Naoshima i em vaig quedar fascinat, fins al punt que segurament ho catalogaria com la recomenació número 1 en aquest país. Al tornar al Japó doncs, tenia molt clar que volia fer-hi una altra visita, més quan vaig saber que altres illes al voltant també han seguit la mateixa tònica, i encara més quan vaig llegir que aquest 2013 hi havia la segona Trienal d'Art a la regió, la Setouchi Triennale, on a banda de les obres i exposicions permanents s'hi afegíen multitud de treballs artístics temporals repartits per totes aquestes illes. Així doncs, finalment aquest estiu 2013, acompanyat de l'Aquiles, gran artista millor persona, hi vàrem fer cap. Impressionant viatge, una setmana espectacular visitant les illes de Naoshima, Teshima, Inujima i Shodoshima, acompanyats d'un sol espetarrant, platja, bon menjar, arquitectura japonesa i molt d'art contemporani!  La mescla realment sona tan captivadora com va ser, la majoria d'aquestes illes tenen un tamany tan petit que et permet voltar-les en bici o fins i tot a peu, envoltades d'un entorn natural majestuós amb muntanyes verdes i platges perdudes, i amb escassa, escassíssima presència humana. Aquest darrer punt és just una de les raons principals de tot aquest moviment i un reflexe del problema que es viu al Japó rural actual, on cada vegada hi ha més regions despoblades degut a la migració interna cap a les àrees urbanes i els pocs que queden acostumen a ser generacions d'edat avançada...d'aquí que es decidís apostar per la creació de valor cultural com una forma de revitalitzar aquestes illes encantadores però amb futur compromès.

Finally holidays...and what a holidays!! Taking advantage of the Obon festivity, a week with a couple of bank holidays dedicated to remember the ancestors, I took the opportunity to go down to Seto Islands for a week, an archipelago of small islands in the Inland Sea of Japan between Honshu and Shikoku. What stands out there is that some of them with Naoshima in front, have become a reference for architecture and contemporary art in a wild and natural environment. In 2009 when I first visited Japan, we already visited Naoshima and I was fascinated, up to the point where I would probably consider it as my top recommendation in Japan. So when I came back to Japan I was determined to visit it again, more when I knew that there are other islands with the same approach, and even more when I read that in 2013 it would be held the second Triennale of art in the region, the Setouchi Triennale, where besides the permanent works there will be many temporary along the year. So finally, this summer, together with my friend Aquiles, we headed down there. Amazing trip, a wonderful week visiting the islands of Naoshima, Teshima, Inujima and Shodoshima, all along with an incredible weather, beach, good food, japanese architecture and lots of contemporary art! The blend sounds as captivating as it was, most of these islands are so small that one can visit them by bike or even walking, surrounded by a fantastic natural environment with green mountains and hidden beaches, and with scarce human presence around. This last point is actually one of the main reasons of all this movement and a reflection of the current issue in rural Japan, where every time more there are deserted regions due to the internal migration to urban areas and the few remaining are usually people of advanced age...so it was decided to invest in the creation of cultural value as a way to revitalize these lovely islands that had an uncertain future.

Naoshima: en aquesta illa és on va començar tot, de manera filantròpica la Benesse foundation va tenir la visio de revitalizar les illes i la communitat a través d'inversions en art i arquitectura, creant un binomi estratègic amb un dels grans arquitectes contemporanis del Japó, Tadao Ando, el qual està transformant l'illa pas a pas amb projectes com el Benesse House museu, el museu de Lee Ufan o sobretot el museu Chichu, un espai simplement brutal! A banda, la municipalitat va decidir engegar un projecte artístic, Art House Project Naoshima, cedint cases i espais abandonats a artistes per tal que desevolupéssin les seves obres, de tal forma que tot passejant per l'illa es pot anar gaudint d'obres de primer nivell d'artistes com James Turrell, Hiroshi Sugimoto, Rei Naito, els banys públics transformats amb l'estil de Shinro Ohtake o les carabasses de Yayoi Kusama, un dels signes més singulars de l'illa!

Naoshima: this is the island where everything began, in a philanthropic way, the Benesse foundation had the vision to revitalize the island and its community through investment in art and architecture, building a strategic alignment with one of the big contemporary architects of Japan, Tadao Ando, who little by little has been transforming the island with projects such Benesse House museum, Lee Ufan museum or above all the Chichu Museum, a must see for everyone! Besides, it was created an artistic project called Art House Project Naoshima which basically let renowed artists to create their work in abandoned house or places around the island, so that one can walk around enjoying of artworks from people such James Turrell, Hiroshi Sugimoto or Rei Naito, as well as visiting the Public bath transformed by Shinro Ohtake or the colorful pumpkins from Yayoi Kusama, one if the island's icons!

Teshima: ubicada al costat de Naoshima, Teshima ens va encantar...de tamany més gran però població més reduïda, la visita a aquesta illa va ser realment interessant. La caracteritza una orografia amb grans desnivells ideal per visitar-la en bici...elèctrica! amb platges magnífiques i camps d'olivers que per moments semblava que fóssim al Mediterrani. Entre tot el que vàrem veure destacar el museu d'Art de Teshima, dissenyat per Ryue Nishizawa (SANAA) i treball artístic de Rei Naito, per mi el gran descobriment del viatge...increïble, genial, gairebé màgic! Un gran exemple d'equilibri entre l'arquitectura, l'art i entorn que et deixa amb la boca oberta. L'obra anomenada Matrix és un increible montatge de transformacio constant a través de gotes d'aigua que apareixen per tot arreu, de fet l'estructura mateixa té forma de gota d'aigua amb dues grans obertures ovals que deixen el pas a la llum, vent i ...aigua.

Teshima: next to Naoshima, Teshima was lovely...bigger but with lesser people, the visit was really interesting. The island is characterized by an orography with important slopes ideally to discover it by electric bike! It has very nice beaches and olive tree fields that reminded us being in the Mediterrenean! Among the different works we saw there is one that stands out, Teshima Art Museum, designed by Ryue Nishizawa (SANAA) and artwork by Rei Naito, for me was the best discovery of the trip...no words! It-s a great example of balance between architecture, art and environment! The art work named Matrix is an amazing work of continuous transformation through drops of water that appear from everywhere, actually the structure itself already is shaped like a drop of water with two big oval openings where light, wind and water can get through...all interconnected.

Inujima: la més petita de totes però no pas la menys interessant, de fet al poder-se visitar a peu li dóna un punt encara més atractiu. Inujima és territori Sejima (l'altre meitat del binomi SANAA) amb vàries obres dissenyades per aquesta arquitecta i altres obres de joves artistes prou creatius. En fi, una adorable illa remota i gairebé desèrtica, que realment ens va fer sentir lluny, molt lluny de tot!

Inujima: the smallest of all visited island but not the least interesting, actually the fact of being able to visit it walking, it even gives a better feeling. Inujima is Sejima's (the other half of the SANAA duo) land, with several works designed by this architect, as well as with many different artworks from young creative artists. All in one, an adorable experience in a remote island almost deserted that made us feel far, very far away from everything!



Shodoshima: la darrera parada del nostre viatge va ser en la que segurament seria la segona illa en quantitat d'obres i material, per contra però, també és una de les més grans en tamany fet que fa que tot estigui més repartit i tampoc et permet visitar-la còmodament al teu aire. Pel meu gust doncs, no va tenir el mateix encant que les altres, tot i això la vàrem aprofitar bastant bé visitant obres de referència com la "House of Sodoshima" de Wang Wen-Chih, una obra feta íntegrament amb bambú que ofereix un espectacle increïble de llums i colors. Just abans de marxar, l'altre iniciativa que em va cridar l'atenció va ser la visita a l'anomenada "Fukutake House". Es tracta d'una plataforma de col.laboracions entre artistes asiàtics prou interessant i és que ni més ni menys està ubicada en una antiga escola de primària avui tancada. A més, va acompanyada d'una altre obra d'en Nishizawa fínissima que va posar la cirereta al viatge. 

Shodoshima: the last stop in our trip was in what probably would be the second island in terms of work and material, but one of the biggest in size too. This results in works spread all over the island which makes it too big to visit on your own, so need to rely on the public transportation which is not very often (not many people in the island!). Nevertheless we could still visit quite a lot and saw some interesting pieces like the so-called "House of Shodoshima" by Wang Wen-Chih, a work made entirely of bamboo with a show of light and colors. Then just before departing, we saw another initiative that also drew my attention, the "Fukutake House" which has been created as a platform of collaboration between artists based in Asia quite interesting particularly because the venue was quite special...an old elementary school! On top, the school hosts another piece from Nishizawa which is great and put the best end to our trip!

Falsa alarma!! - False alarm!!

La curiositat de la setmana. Dimecres estava a l'oficina treballant quan de cop en tots els mòbil va començar a ressonar una alarma que va fer que tant jo com la resta féssim un bot de la cadira considerable. D'entrada no entenia què passava, quan de cop algú va dir "jishin" (terratrèmol) i em vaig adonar que el que sonava era l'aplicació per a mòbils d'alerta de terratrèmols... sí al Japó hi ha un sistema d'alerta que permet informar a als ciutadans via mòbil o televisió quan es detecta un moviment perquè tothom es prepari!! La veritat és que era la primera vegada que em sonava perquè ho tenia configurat per avisar només en casos de moviments importants (d'altra forma estaria sonant bastant sovint), així que quan vàrem adonar-nos de la situació tots vàrem fotre un bot preguntant-nos què fer i més quan vàrem veure que el que s'anunciava era un terratrèmol d'escala 7 (màxima al Japó)!! Una de les meves companyes estava sota la taula, una altre corrent amunt i avall tot nerviosa i és que l'epicentre es va anunciar no pas lluny d'Osaka i ella és d'aquella regió...calma tensa però continguda esperant el pitjor però res va passar, un minut, dos...tot tranquil. A partir d'aquí trucades amunt i avall preguntant a gent i coneguts, ningú havia notat res. Al cap de mitja hora comunicat oficial del govern japonès, havia estat un error! el sistema havia detectat erròniament un sisme d'escala dos per un de màxim impacte! Déu ni do quin merder que van crear, els hi han caigut critiques per totes bandes...tot i això malgrat la confusió i espant causats prefereixo una falsa alarma a que no hi hagi informació. Res és perfecte...ni al Japó!

The curiosity of this week. On Wednesday I was at the office working as usual when suddenly all cell-phones started to ring like hell with everybody in the room jumping scared in their chairs. At first I didn't know what was going on but then someone mentioned "jishin" (earthquake) and I understood it was the quake alert we all have in our cell-phones...yes in Japan there is an alert system that communicates through devices such mobiles or TV when a quake has been detected to make everyone aware and ready for what is coming! Actually it was the first time for me since I had it configured in a way that only sounds when a big quake happens, so when we realized what was about we started to wonder what to do, and even more when we saw that what was announced had a magnitude 7 (highest in the Japanese scale!)...one of my colleagues was already under the table, another one going up and down in the office completely stressed because she is originally from Osaka, nearby where the quake was announced. Calm and tense moment waiting for the movement...one minute, two but nothing happened. Then we started to call and write people everywhere buy no one knew anything either. After half an hour there was an official release from the government saying that all had been a false alert, mistaken from a quake magnitude 2! What a mess! They received complaints and criticism from everyone...personally I rather prefer a false alarm to no information at all. Nothing is perfect...even in Japan :)!

Fuji Rock Festival...rocks!!!

Un altre de les resolucions de l'any feta realitat...Fuji Rock Festival! Acompanyat de l'estimada parella d'amics, en Dai i la Nati vàrem fer cap a les muntanyes per gaudir  d'un dels festivals de música més importants d'Àsia, sinó el que més.   I malgrat les altes expectatives  el resultat no va decebre, gran cap de setmana!!  Tot i el nom, el festival actual ja no és fa al Fuji (només es va fer la primera edició al 1997) sinó que ocupa les instal.lacions del que a l'hivern és l'estació d'esquí de Naeba. Enmig doncs d'un entorn natural espectacular es desplega el festival en  escenaris per aquí i més enllà, les dimensions del festival són increïbles, per voltar tots els escenaris es triguen hores amunt i avall.  Un festival amb una llarga història i presència al Japó que es coneix sobretot pel seu temps inestable  del qual en puc donar bona fe, tan bon punt fa sol com en deu minuts s'ennuvola tot i cau un ruixat que déu ni do. Aquest fet és la marca del festival on tothom sap que acabarà remullat i/o enfangat, el perfil estandard dels participants és botes d'aigua,  un impermeable tamany XXL i una cadira plegable, caigui el ruixat de l'any o el sol d'estiu, la gent descansa en les seves cadires i segueix gaudint del panorama. Com no podia ser d'altra forma, el festival super ben organitzat i molt net comparat amb els festivals que tenim a Europa. L'ambient és genial i sorprenenment molt familiar, era increïble veure tants i tants pares amb la seva canalla corrent amunt i avall, molt maco. De gent per a gustos i colors, literalment, colors i disfresses formen part del kit Fuji Rock,  vàrem veure imatges divertídissimes. Així doncs a un bon entorn amb un bon ambient només falta la bona música i la vàrem tenir, la graella d'aquest any va ser espectacular, els mítics The Cure com a cap de cartell però amb multitud d'altres grups d'aquí i de fora amb els que ens ho vem passar d'escàndol! A sota us deixo unes fotos!! Visca el Fuji Rock!

 

Another resolution for this year that came true…Fuji Rock Festival! Together with my dear couple of friends, Dai and Nati, we headed to the mountains to enjoy one of the most important music festivals in Asia, if not the most. And even with high expectations, the result didn’t disappoint us at all, great weekend! Although its name, the current festival is not held at Fuji (only the first edition was there in 1997) but in a location that during winter time is the resort ski area of Naeba. Between magnificent natural landscapes there is the festival with stages everywhere, it is that huge that you can spend hours going around! The festival has long tradition in the country and it is well known particularly for its instable weather, and I can guarantee this…as soon it is sunny as it is raining cats and dogs! This is the unofficial brandmark of the festival where everyone knows that will finish wet and/or muddy, the standard profile of the participants are rain boots, rain coat size XXL and a foldable chair, with this it may be sunny or rainy, people will rest and enjoy the festival. As usual in Japan, the event was very well organized and particularly clean compared to other Festivals in Europe.  The atmosphere was great and surprisingly very familiar, was amazing to see so many parents with their children going around, really nice! And so many different and crazy, people wearing colorful and costumes is already part of the Fuji Rock profile, we saw images really funny! So with such a good location and wonderful atmosphere, we just miss good music, and god we had it! This year’s line-up was awesome, the legendary The Cure in front but followed by lots of bands from Japan and overseas that made us our day!! Below some pics! Visca el Fuji Rock!!