Desastre al Japó - Disaster in Japan

Per on començar...uff probablement les darreres 24h han estat de les més surrealistes que he viscut mai. Acompanyat d'en Diego, l'Ale i en Garchi que m'han vingut a visitar, tot va començar a les 08h al port de Tokyo on després de passar una nit bastant llarga pels carrers de Shinjuku i de la visita obligada al mercat del peix amb esmorzar de sushi inclòs, ens disposàvem a agafar un vaixell que ens havia de portar a Oshima, una de les set illes d'Izu. Arribada a l'illa en una dia clar i assolellat que convidava a fer turisme, Oshima és una illa volcànica molt concorreguda a l'estiu coneguda pels seu volcà al centre de l'illa, així que vàrem decidir de pujar-hi, de tornada ens vàrem parar en un restaurant amb unes vistes idíliques al mar. Un dinar distès que no feia presagiar el que vindria més tard però al voltant de les 15:00 quan ja estàvem per marxar, sense previ avís tot es va començar a moure...al principi la sensació era com de mareig, ara quan els llums van començar a balancejar-se tots vem tenir clar que es tractava d'un terratrèmol. A Oshima la potència no va ser important però més sostingut que els que  jo havia sentit prèviament, tots vem aguantar paralitzats i mirant-nos amb estupor però tranquils fins i tot recordo haver fet algún comentari en clau d'humor, i és que aquí els moviments són habituals i res semblava indicar que aquell havia estat més greu que d'altres. Ara quan de cop i volta van començar a aparèixer imatges per la televisió i la sirena d'alarma va començar a sonar ens va canviar la cara a tots! La gent al principi s'ho prenia amb certa incredulitat però amb el pas dels minuts i quan ens van dir que estàvem en alerta màxima per un imminent tsunami tot va ser diferent. De cop i volta ens vàrem trobar aïllats a l'illa ja que van tancar tots els mitjans de transport, els telèfons no ens funcionaven, a la TV van començar els especials amb les imatges catastròfiques dels efectes del terratrèmol (8.8!!!) i els posterior tsunamis, increïble semblava de pel.lícula...les inundacions a Sendai amb el port esfondrat i la marea escombrant tot el que hi havia...més tard el caos de Tokyo, tota una ciutat bloquejada amb la gent caminant km per poder tornar a casa, sense llum, la gent dormint en qualsevol banda! El nombre de morts i desapareguts creixent minut a minut i les imatges que es precedien una darrera l'altra, per sort internet va aguantar i vem podar donar senyals de vida per tranquilitzar a tothom (per cert gràcies a tots pels vostres missatges!). Tot plegat semblava presagiar que hauríem de quedar-nos aillats a l'illa uns quants dies però avui s'ha demostrat l'eficiència i preparació de la societat japonesa enfront d'aquests fenònems ja que s'ha organitzat un pla d'evacuació de l'illa amb un vaixell fins al punt més proper de terra. Increible la organització i la resposta tranquila i continguda dels centenars de japonesos (majoritàriament gent gran) que estaven esperant ser evacuats. Ara ens trobem en un tren camí de Tokyo a veure què ens trobem...us mantindré informats! 

Where to start ... uff this last 24 hours have probably been the most surreal I have ever experienced. Accompanied by Diego, Ale and Garchi who are here visiting me, all started at 08h am in the port of Tokyo where after a long night on the streets of Shinjuku and the mandatory visit to the fish market with sushi breakfast included, we took a boat to Oshima island, one of the seven islands of Izu. We arrived on the island in a clear and sunny day very pleasant for tourism. Oshima is a volcanic island famous for its volcano in the center, so we decided to climb it and on the way back, we stopped at a restaurant with idyllic views to the sea. A relaxed lunch without any sign of what would come later and at around 3pm when we were about to leave, everything started moving ... the feeling was as dizzy but when the lights began to swing we all knew that was an earthquake. In Oshima, the power of the quake was not important but more sustained than those I had felt before, we all stand paralyzed and staring at us with amazement but kept quiet, I even remember having said some jokes, because the movements weren’t very strong and nothing seemed to indicate that this was more serious than others. However, when suddenly the images began appearing on television and the tsunami alarm began to sound, we all changed our face! People started to take it with some skepticism but after some minutes when we were told we were on high alert of tsunami risk, everything was different, suddenly we found isolated on the island with all transportation blocked, phones didn’t worked, the TV began special news with images of the catastrophic effects of the earthquake (8.8!) And after it the tsunami came, it seemed incredible, worse than a movie ... Sendai collapsed with the port destroyed and the sea sweeping everything ... then the chaos of Tokyo, an entire city blocked with people walking for miles unable to return home, households without electricity, and people sleeping in any place! The number of deaths and missing people growing minute by minute and the images that were preceding one after another, but luckily we still had Internet and that was the only way to stay connected to everyone (btw thanks to all for all you messages!). Everything seemed to presage that we would be isolated on the island at least few days but today, it has been proved the efficiency and preparation of Japanese society against these phenomena since just in few hours they have organized an evacuation plan of the island with a boat to the nearest point to mainland. Amazing organization and the quiet and contained behavior of hundreds of Japanese (mostly elderly) who were waiting to be evacuated was impressive too. So, now we are in a train going heading Tokyo to see what is waiting us there ...  I will keep you posted!