Albada al Fuji! - Sunrise at Fuji!

I després de Kyoto una de les experiències més surrealistes al Japó! Dissabte a mitja tarda decidim sortir de Kyoto com si res, arribant al Fuji (la famosa 5ena estació) a mitja nit i vinga com qui surt a donar el vol ens vem posar l'equipació i a pujar muntanya, unes quatre horetes d'ascens, albada al sostre del Japó, tres horetes de descens i cap a Tokyo sense dormir...duríssimmm! Si l'any passat el vaig pujar per la banda de Kawaguchiko, aquest any vàrem pujar per Fujinomiya, un recorregut més curt però també més dur sobretot el tram final...pujant de nit, sols es veien punts de llum dels frontals de la gent que anava pujant al seu ritme. Tot i que la temporada oficial per pujar el Fuji ja s´havia acabat (Juliol, Agost) quan vàrem arribar a dalt encara hi havia prou gent, això sí l'ambient lluny de ser de joia desfermada, semblava un funeral, a 3700m, de nit i un vent glaciar que hi havia...feia un fred mortal que se't posava als ossos, no sé quan temps vem haver d'esperar, però la imatge general de la gent asseguda patint i aguantant el fred com podia la recordaré durant molt temps, de la mateixa forma que quan els primers rajos solars van sortir i el cel es va començar a iluminar, va ser com una aparició divina. Llavors en un moment ens vàrem enfilar fins al punt més alt (3776m) i des d'allà, al sostre del Japó amb el cràter del volcà a davant i tot una capa de nuvols flotant per sota, el sol es va començar a albirar en una sequència d'imatges majestuoses que ens van fer oblidar completament del fred, la son i el cansament que portavem a sobre i gaudir d'uns moments únics...i per acabar-ho de rematar era 11 de setembre, diada nacional de Catalunya o sigui que també ho vem recordar i potser per primera vegada una senyera va voleiar al punt més alt del Japó, una gran diada!






And after Kyoto...one of the most surrealist experiences in Japan! It was Saturday afternoon when we decided to leave, arriving to Fuji at midnight (the famous 5th station) and then as if we were going for a short walk, we took the equipment and started to climb the mountain, about 4 hours of climbing, sunrise at the summit, three more hours of descend and heading directly to Tokyo sleepless...soooo tough!! If last year I climbed it from Kawaguchiko trail, this year we took Fujinomiya, a shorter trail but tougher too, especially the last part...and all hiking by night with just few spots of light from the frontal-light of the hikers. Even though the official season to climb Fuji was over (July-August), when we got to the summit there was a nice number of people, far from being joyful, the atmosphere around was like a funeral because at 3700m, at night and with a glacial wind...the temperature was freezing! Don`t remember how long we had to wait there but the image of everybody sitting in the floor suffering the cold will be a memory for long time, likewise when the first rays of sunlight appeared and the sky started to break, it was like a divine apparition! Then we climbed quickly to the highest point (3776m) and from there, at the top of Japan with the crater in front and a layer of white clouds below, the sun started to raise with a sequence of gorgeous images that made us to forget about the cold, sleep, and tiredness and just enjoy those unique moments...and on top of that it was Sept. 11th, which for catalans has a special meaning because is our national day so of course we also celebrated it :-)