Una setmana en imatges - A week in images

Ha passat més d'una setmana des de que el terratrèmol i posteriors tsunamis van colpejar Japo i a mi em sembla que faci una eternitat, aquests dies el temps passa molt a poc a poc, 24hores seguint les noticies i esperant que tot s'estabilitzi definitivament malgrat sembli que estem lluny encara. Durant tots aquests dies no hem deixat de veure imatges i més imatges del succeit i el seu debastador efecte, moltes d'elles dures i colpidores, en molts casos acompanyades d'una historia al darrera que fa posar la pell de gallina. Els ultims dies les noticies s'han centrat al voltant de la crisi a la planta nuclear, desviant l'atencio de tots els altres problemes, més de mig milio d'evacuats, molts d'ells ho han perdut practicament tot, hi ha mes de 10000 desapareguts pels quals continuen les tasques de rescat tot i que eivdentment cada vegada amb menys possibilitats de supervivencia, pobles literalment esborrats del mapa, restriccions d'aigua i electricitat...molt fort pobre gent, i  la impotència d'estar aqui, al mateix pais sense poder fer res em fa sentir malament també, desitjo que aquest malson s'acabi i el Japo es torni a aixecar el més aviat possible.

More than a week from the earthquake and subsequent tsunamis that hit Japan and to me it seems an  eternity, these last days time goes very slowly, 24h following the news and waiting that everything stabilizes once and for all although it seems we are still far. During all this time we have seen more and more images of what happened and its debasting effect, many of them very hard and shocking, and usually accompanied by a real story behind that makes one feel touched. The news in this last days have been around the evolution in the nuclear power plant keeping away the attention from all the other problems, more than half a milion of evacuees, most of them having lost almost everything, more than 10000 people missing for whom the rescue task are still on going but obviously with less and less chances to find survivors, towns literally erased from the map, water and electricity restrictions...it's really hard, poor people and being here without being able to do anything is so frustrating, just wish this nightmare ends and Japan starts to look ahead to recover as soon as possible.

Avui fa una setmana que la història al Japó va canviar. El divendres 11 de Març del 2011 ja és una data que malauradament quedarà marcada per sempre, i després d'una setmana doncs tot continua més o menys igual, intentant refredar els maleïts reactors i esperant que el risc nuclear s'esvaeixi definitivament. La veritat és que la informació de les autoritats no és molt clara i a voltes confusa o fins i tot contradictòria i això fa que la incertesa continuï ben palpable i Tokyo es buidi de gent. Alguns amics que encara estant allà em diuen que sembla una altra ciutat, sobretot quan hi ha talls de llum i tot queda fosc i solitari. Per la resta continuo a Kobe en un hotel ple de famílies amb criatures fent pràcticament vida normal, per contra algunes ambaixades continuen enviant avions d'urgència per repatriar a la gent que vulgui sortir del país, sorprèn el canvi d'opinió d'algunes com l'espanyola, que han enviat un vol per demà quan fa dos dies deien que no calia ni sortir de Tokyo. Em sembla que s'està produint una reacció en cadena influenciada en gran mesura per la decisió de l'ambaixada americana. Molta gent m'ha dit de tornar també, de moment segueixo aquí però i no perquè no pugui marxar sinó perquè malgrat la delicada situació que hi ha, que en sóc plenament conscient, a Kobe el risc és mínim i per tant per solidaritat amb els companys i el propi país en si no crec que sigui el moment de sortir, en tot cas però us agraeixo a tots els missatges de suports que m'heu enviat!! :-)


Today it's been a week since the history changed in Japan. March 11 2011 is a date that unfortunately will remain forever in our minds, and after a week...well everything continues more or less the same, trying to cool down the bloody reactors and waiting the situation at the nuclear plant finally stabilizes. To tell you the truth the information we received here is not very clear and sometimes even confused or contradictory keeping the uncertainty around. As a result many people is leaving Tokyo, some friends that are still there told me it seems another city, especially at night when there is power shortage and empty streets. Besides this I am still in Kobe in a hotel full of families with children and having almost a normal life, on the other hand however some embassies are sending aircrafts to repatriate their citizens, surprisingly for some of them, like the Spanish , because just two days ago were recommending to stay in Tokyo with no risk and now suddenly are sending aircrafts to take people back from tomorrow. I believe there has been a cascade of decisions following the latest news from the US embassy but actually no one seems to know how it will evolve. Many people also told me to go back, however for the time being I stay here and not because I cannot leave but although there is difficult situation, that i am fully aware of, in Kobe the risk is minimum and hence for solidarity with my colleagues and the country itself I want to stay here at the moment. Nevertheless I appreciate very much all messages I've received these days, really thanks to everybody!

5è dia després del terratrèmol i tot continua més o menys igual, o potser és el fet d'estar a Kobe on realment s'està més tranquil i sense l'angoixa creixent que hi havia a Tokyo. Les rèpliques continuen, ahir a la nit ni va haver una d'important que va sacsejar Tokyo diuent, de fet des de divendres hi han hagut 3 rèpliques de magnitud 7 o superior i 48 (!!) de magnitud 6 o superior. Per altra banda la situació de contaminació radioactiva continua plenament incerta fins al punt que fins i tot l'emperador Akihito ha fet una aparició publica a la tele, cosa realment excepcional segons sembla. Tot i això les autoritats no s'han cansat de dir que no hi ha perill per la salut més enllà dels 20km de seguretat de la planta, opinions d'experts i altres avaluacions de risc tot i no ser sempre consistents indiquen que el risc és molt improbable a Tokyo per no dir més al sud, per això moltes ambaixades i empreses estan desplaçant la gent a ciutats del sud com Osaka o Fukuoka. Sé que la situació no sóna gaire positiva i estable però us asseguro que dins del que cap estem bé i seguim les evolucions de molt a prop i de moment seguim confiant en el missatge de les autoritats. Això sí per acabar-ho de rematar avui han baixat les temperatures i fins i tot ha nevat a la zona afectada...pobre gent només els hi faltava això.

5th day after the quake and the situation continues more or less the same or maybe is the vision from Kobe where certainly is more quiet and without the increasing anxiety felt in Tokyo. Aftershocks continues too, yesterday there was a big one around Tokyo area, data till today is 3 aftershocks of 7 or more and 48 (!!) of 6 or more scale all over Japan. The other issue is the radioactivity where the situation continues very uncertain up to the point the even the emperor Akihito went live on TV for Public support, something very especial. The authorities however repeatet once again there is no health concern further the 20km area from the plant. The messages from experts and other assessment reports although not always consistent, they seem to go in the same line and consider the risk in Tokyo very low and even more southern the capital, that's why many embassies and companies has started to relocate people in cities like Osaka or Fukuoka. I know the situation doesn't sound very positive and confident but believe me we are following the situation very close and we feel safe in Kobe at least for the moment. On top of this today the temperature drop here and it even snowed in the affected area... poor people

Continua l'estat d'incertesa al Japó i especialment l'àrea de Tokyo. Si ahir us deia que la situació era més optimista avui ja no sé què pensar, a les 5 de la matinada hem tingut una rèplica que he fotut un bot del llit que no vegis però la sorpresa ha estat després quan ens han informat que a Fukushima el reactor n.2 havia explotat i per primera vegada afectant el nucli (cosa que fins ahir ens havien dit que no passaria). Les alarmes s'han disparat, segons les autoritats el risc de la cotaminació radioactiva queda limitat al perímetre de 30km però algunes ambaixades recomanen deixar Tokyo o en cas de quedar-se fer-ho tancats a casa sense sortir! Aquesta situació d'incertesa fa que la sensació de pànic s'extengui cada cop més i finalment la meva empresa ha decidit traslladar-nos a Kobe on tenim la central. A l'estació estava ple de gent que volia deixar la ciutat, locals i estrangers, i sobretot molta canalla. Ara mateix us escric des de Kobe a 500km de Tokyo i 750km de la planta nuclear, més tranquil tot i que molt poc convençut de la situació global on tot sembla que pot canviar en qüestió d'hores.
Per cert, indignadíssim amb l'ambaixada espanyola a Tokyo, pitjor no es pot gestionar una crisi així, fins avui ningú m'havia dit res, ni una sola paraula sobre el terratrèmol a la web, sense respondre les trucades...ahir a la nit finalment els vaig escriure un mail i avui 4 dies després de l'incident han fet la primera circular tot per dir que a Tokyo no hi ha cap perill i no es recomana deixar la ciutat...

The situation of uncertainty continues in Japan and especially in Tokyo area. If yesterday I said the situation tended to improve, today I don't know what to think, at 5am I suddenly woke up after a strong aftershock but the worst came later when we were told that in Fukushima the reactor n.2 blasted and impacted the containment system (until yesterday we were told this would not happen). After this all alerts raised again and although the authorities said it could be only dangerous in the area 30km around the power plant, some embassies recommended to leave the city and in case to stay to remain at home! This situation of uncertainty extended the doubts more and more so finally my company decided to move us temporarily to Kobe where  we have the HQ. At the station lots of people ready to leave, locals and gaijins, above all lots of children. So now I'm writing from Kobe at 500km from Tokyo and 750km from the power plant, I feel more confident although not so convinced with the overall situation where everything seems to change in just a matter of few hours.
Btw the crisis management of the Spanish embassy completely inefficien, only today they released the first note of communication, before not a single word...

ja fa 72 hores del terratrèmol i les coses sembla que milloren a poc a poc tot i que es fan evidents els problemes derivats del sisme, si no fós per això, aquí a Tokyo les coses funcionaríen amb tota normalitat. Aquest matí he intentat anar a treballar i l'activitat al carrer era gairebé com un dia normal...el problema ha estat a l'arribar a l'estació doncs el metro estava tancat, només funcionava la línia de tren exterior però a mi no em serveix o sigui que he hagut de treballar des de casa, més tard he sabut que aquesta és una de les mesures que han aplicat per limitar el consum elèctric. Les empreses de referència automovilístiques (Toyota...) també han decidit suspendre la producció momentàniament, i des d'avui s'han començat a aplicar talls elèctrics en diferents àrees del Japó, inclouent Tokyo, de forma intermitent o sigui que m'he dit potser estaria bé comprar espelmes....tard! quan he arribat al super ja estava ple de gent, tothom comprant provisions i com no totes les reserves d'espelmes i piles esgotades. Us asseguro que és impressionant la forma com es comporten els japonesos davant aquesta situació, tots sobris i disciplinats, tot està increiblement ben organitzat.
A part d'això la situació de risc continua present però més optimista. Pendents a tota hora de com evoluciona el tema nuclear, seguint notícies, recomenacions embaixades, de la feina etc...i esperant que no hi hagi cap rèplica important, al llarg del dia n'he sentit unes quantes però res d'important. Molts estrangers però han decidit marxar del Japó, no ho descarto però de moment no considero que la situació sigui tan extrema. 


it's been 72hours since the earthquake and things seem to get better little by little even though the issues caused by the quake are evident, otherwise here in Tokyo everything would work as usual. This morning I tried to go to work and the activity in the streets was almost as a regular day...the problem has been at the station because the subway was closed, only the train was working but it is not convenient for me so I had to work from home, later I knew this is one of the measures applied to reduce the electric consumption. Some of the big car companies (Toyota...) have also decided to stop their activity for the time being and since this morning electric shortage is being applied in some areas of Japan, including Tokyo, thus I decided to go and buy some candles but when I got there everything was already sold out with lots of people trying to buy basic stuff. I tell you it's amazing the way Japanese behave in this situation, all is done in such a way of simplicity and discipline that I'm amazed.  
Besides this the situation of risk keeps on although more optimistic. I'm following every moment the situation, especially with the nuclear issue, in the news, embassies, at work...and hoping that we don't have any important aftershock, so far today I felt some of little power. Many foreigners have decided to quit Japan, I don't dismiss the option but so far I don't think the situation is that problematic yet.

Tornada després del sisme - Back after the quake

Diumenge al vespre i continuo sa i estalvi, missatge de tranquil.litat per a tothom! aquella colla han pogut agafar els seus avions i ja són de tornada a Europa, déu ni do quines vacancetes que han passat. Finalment ahir al vespre vàrem poder tornar a casa i per sort no hi havia cap desperfecte, alguna cosa per terra però cap dany important ni estructural, de fet la visió general de la ciutat poc indicava tot el que havia passat sols unes hores abans (un altre exemple de la resposta d'aquesta societat enfront aquests fenòmens). Sé per companys de feina que els moviments en blocs d'edificis elevats van ser importants i la sensació de pànic total...avui però tot sembla calmat això sí hi ha molta menys gent voltant pels carrers. Ara mateix el meu barri està a les fosques, les autoritats han recomenat reduir el consum elèctric i quedar-se a casa. Els supermercats també estan molt buits amb gent comprant provisions pel que pugui passar...i és que el que tothom tem ara són les possibles rèpliques que es puguin generar, de fet des d'ahir n'hem sentit unes quantes però de moment res de greu per sort. Per altre banda avui ens hem despertat amb la notícia que més de 10000 persones a la prefectura de Miyagi podrien estar mortes...un drama, les imatges que circulen per la xarxa de la zona de Sendai (400km de Tokyo) són d'un desastre descomunal. És allà on ha passat el problema més important, la resta del país no hi ha res, tot plegat és molt estrany, avui aquí a Tokyo amb un dia excel.lent com si res hagués passat i saber que no molt d'aquí s'està encara descobrint un dels desastres que marcarà la història mundial...molt estrany, una sensació d'impotència i apatia, pobre gent...i per últim la central nuclear, les notícies que arriben no són clares i cada cop hi ha més gent preocupada, de moment vull mantenir la calma i la tranquilitat, confiar en les autoritats japoneses i esperar que no vagi a més. Us mantindré informats. 


Sunday evening and I keep fine and safe so message of tranquility to everyone! the guys finally made it to take their flights back to Europe, what a holidays for them. Yesterday evening finally we could come back home and luckily there wasn't any important damage, few things on the floor but nothing important or effecting the building, actually the general situation in the city wasn't really alike to what had happened some hours ago (another example of the response of this society against this phenomena). I know for some colleagues at work that the movements in high-rise buildings  were important and everyone panique...today however everything seems calm although with much lesser people in the streets. Right now in my neighbourhood all looks dark, the authorities have advised to reduce electricity consumption and stay home. Supermarkets are empty with people buying provisions for all what could happen....now everybody worries for the aftershocks that can come, since yesterday we felt already few movements, nothing important fortunately. On the other hand today, we woke up with the news of more than 10000 people Miyagi prefecture could be dead...a drama, the images circulating in the net from Sendai area (400km north Tokyo) are of an unprecedent disaster. It is there where everything happened, the rest of the country stays fine, it's all very weird, today here in Tokyo with an excellent day like nothing has happened but knowing that not far from here still now one of the disasters that will change the history is going on...a feeling of helplessness, apathaty, poor people...and lastly the issue with the nuclear plant, the news we get are not very clear and every time more people gets more worried, for the time being however I want to stay calm and keep quite, need to trust to japanese authorities and hope to get it better soon. Keep you posted!

Desastre al Japó - Disaster in Japan

Per on començar...uff probablement les darreres 24h han estat de les més surrealistes que he viscut mai. Acompanyat d'en Diego, l'Ale i en Garchi que m'han vingut a visitar, tot va començar a les 08h al port de Tokyo on després de passar una nit bastant llarga pels carrers de Shinjuku i de la visita obligada al mercat del peix amb esmorzar de sushi inclòs, ens disposàvem a agafar un vaixell que ens havia de portar a Oshima, una de les set illes d'Izu. Arribada a l'illa en una dia clar i assolellat que convidava a fer turisme, Oshima és una illa volcànica molt concorreguda a l'estiu coneguda pels seu volcà al centre de l'illa, així que vàrem decidir de pujar-hi, de tornada ens vàrem parar en un restaurant amb unes vistes idíliques al mar. Un dinar distès que no feia presagiar el que vindria més tard però al voltant de les 15:00 quan ja estàvem per marxar, sense previ avís tot es va començar a moure...al principi la sensació era com de mareig, ara quan els llums van començar a balancejar-se tots vem tenir clar que es tractava d'un terratrèmol. A Oshima la potència no va ser important però més sostingut que els que  jo havia sentit prèviament, tots vem aguantar paralitzats i mirant-nos amb estupor però tranquils fins i tot recordo haver fet algún comentari en clau d'humor, i és que aquí els moviments són habituals i res semblava indicar que aquell havia estat més greu que d'altres. Ara quan de cop i volta van començar a aparèixer imatges per la televisió i la sirena d'alarma va començar a sonar ens va canviar la cara a tots! La gent al principi s'ho prenia amb certa incredulitat però amb el pas dels minuts i quan ens van dir que estàvem en alerta màxima per un imminent tsunami tot va ser diferent. De cop i volta ens vàrem trobar aïllats a l'illa ja que van tancar tots els mitjans de transport, els telèfons no ens funcionaven, a la TV van començar els especials amb les imatges catastròfiques dels efectes del terratrèmol (8.8!!!) i els posterior tsunamis, increïble semblava de pel.lícula...les inundacions a Sendai amb el port esfondrat i la marea escombrant tot el que hi havia...més tard el caos de Tokyo, tota una ciutat bloquejada amb la gent caminant km per poder tornar a casa, sense llum, la gent dormint en qualsevol banda! El nombre de morts i desapareguts creixent minut a minut i les imatges que es precedien una darrera l'altra, per sort internet va aguantar i vem podar donar senyals de vida per tranquilitzar a tothom (per cert gràcies a tots pels vostres missatges!). Tot plegat semblava presagiar que hauríem de quedar-nos aillats a l'illa uns quants dies però avui s'ha demostrat l'eficiència i preparació de la societat japonesa enfront d'aquests fenònems ja que s'ha organitzat un pla d'evacuació de l'illa amb un vaixell fins al punt més proper de terra. Increible la organització i la resposta tranquila i continguda dels centenars de japonesos (majoritàriament gent gran) que estaven esperant ser evacuats. Ara ens trobem en un tren camí de Tokyo a veure què ens trobem...us mantindré informats! 

Where to start ... uff this last 24 hours have probably been the most surreal I have ever experienced. Accompanied by Diego, Ale and Garchi who are here visiting me, all started at 08h am in the port of Tokyo where after a long night on the streets of Shinjuku and the mandatory visit to the fish market with sushi breakfast included, we took a boat to Oshima island, one of the seven islands of Izu. We arrived on the island in a clear and sunny day very pleasant for tourism. Oshima is a volcanic island famous for its volcano in the center, so we decided to climb it and on the way back, we stopped at a restaurant with idyllic views to the sea. A relaxed lunch without any sign of what would come later and at around 3pm when we were about to leave, everything started moving ... the feeling was as dizzy but when the lights began to swing we all knew that was an earthquake. In Oshima, the power of the quake was not important but more sustained than those I had felt before, we all stand paralyzed and staring at us with amazement but kept quiet, I even remember having said some jokes, because the movements weren’t very strong and nothing seemed to indicate that this was more serious than others. However, when suddenly the images began appearing on television and the tsunami alarm began to sound, we all changed our face! People started to take it with some skepticism but after some minutes when we were told we were on high alert of tsunami risk, everything was different, suddenly we found isolated on the island with all transportation blocked, phones didn’t worked, the TV began special news with images of the catastrophic effects of the earthquake (8.8!) And after it the tsunami came, it seemed incredible, worse than a movie ... Sendai collapsed with the port destroyed and the sea sweeping everything ... then the chaos of Tokyo, an entire city blocked with people walking for miles unable to return home, households without electricity, and people sleeping in any place! The number of deaths and missing people growing minute by minute and the images that were preceding one after another, but luckily we still had Internet and that was the only way to stay connected to everyone (btw thanks to all for all you messages!). Everything seemed to presage that we would be isolated on the island at least few days but today, it has been proved the efficiency and preparation of Japanese society against these phenomena since just in few hours they have organized an evacuation plan of the island with a boat to the nearest point to mainland. Amazing organization and the quiet and contained behavior of hundreds of Japanese (mostly elderly) who were waiting to be evacuated was impressive too. So, now we are in a train going heading Tokyo to see what is waiting us there ...  I will keep you posted!

Arriba el 3D - 3D is coming!

Ei, l'altre dia vaig passar per Akihabara, la famosa ciutat elèctrica coneguda per ser el lloc de referència en tot el tema electrònica i com no podia ser d'altra forma em vaig trobar una campanya promocional de la nova Nintendo DS en 3 dimensions que just acaba de sortir aquí...tothom que passava per allà si parava i realment va ser interessant, un resultat increible...collons com avancen les coses

the other day I pass by Akihabara, the famous electric city and known to be the reference in electronics and as it couldn't be any other way I found a promotional campaign of the new Nintendo DS in 3 dimensions, that has been just launched here...everyone passing by stopped for a while and actually was really interesting, amazing the result...unbelievable how fast all this move on

Diumenge assolellat amb brunch inclòs d'aquells que es posen bé! Una temperatura primaveral total que donava ganes de sortir a passejar o sigui que després de pair l'àpat vem sortir amb uns amics a fer una volta amb bici i voltant voltant vem arribar al parc Yoyogi, on resulta que hi feien un mercat de roba de segona mà ben xulo, hi havia autèntiques joies i amb preus bastant raonables i això que hi havia moltes paradetes que ja tancaven. En acabat una passejada pel parc que ningú diria que és el mateix parc verd i actiu de l'estiu...tots els arbres pelats, el llac buit, poca gent però de sobte al fons enmig de tota aquesta buidor tres cirerers ben florits ens apareixen recordar-nos que la vida continua ben viva en aquest fantàstic parc!
PD: el temps està ben boig, si ahir hi havia 20 graus i un sol de nassos, avui ens hem aixecat amb un fred de por i fins i tot ha nevat una estona!!


Sunny Sunday with a great brunch inclusive! First day of really spring weather, so warm that you really wanted to go out for a walk so after digesting the meal I went out with some friends for ride with bike, and riding around we ended up at Yoyogi park, where by chance we found a second hand market of clothes quite nice, there were really good bargains and veery old stuff, although many stalls were closing already. After that we when for a walk inside the park where anyone would say was the same green and lively park of summer....all trees without leaves, the lake empty, few people around but suddenly in between all these emptiness three bloomed cherries appeared to remind us that live keeps on in this fantastic park!
PS: this weather is crazy, if yesterday was sunny with 20degrees at least, today was really chilly outside and even snowed for a while!  

Aquest cap de setmana he rebut de nou visites de la terra!! Aprofitant un viatge de feina al Japó em vaig trobar amb la Marta i en Ricard. La Marta aviat esdevindrà una experta de la ciutat doncs ja ens vem veure l'any passat i probablement no serà la última. Visita curta però intensa la seva, dissabte vem anar a sopar a Ginza en un restaurant que seria poc representatiu de l'estil Ginza però que va pagar la pena...un bon antro amb uns okonomiyakis que feien por...al final ja no podiem més i per no quedar malament (aquí no és gaire educat deixar menjar al plat) ens vem emportar les sobres cap a casa!


This weekend I got again visits from my region!! Coming for a business trip to Japan, I had the opportunity to meet Marta and Ricard. Marta will become soon an expert of this city since she already came last year and it seems it won't be the last one. So, it was a short but an intensive visit, on Saturday we went for dinner around Ginza and we ended up in a restaurant not very representative of the Ginza's style but was really worthwhile...."charming" place with huge okonomiyakis...at the end we couldn't even finish them and as it is not very polite to leave food on the plate, we took the leftovers away! 

Ahir vaig anar a sopar amb alguns col.legues japonesos de la universitat, em van portar a un restaurant toriniku (carn de pollastre) a la zona de Ueno que és bastant conegut. El lloc guapíssim, restaurant japonès tipus izakaya amb tot de cartells kanjis envoltant les parets, molt animat i amb una olor a pollastre inconfundible! El menjar, bàsic però molt bo, tot a base de pollastre i com a curiositat per primera vegada al Japó, vaig menjar "pollastre a l'ast"!! Els col.legues japonesos flipant amb tot i cadascún dels plats sobretot amb el fetge (ells l'anomenen "white liva"), i evidentment tot va anar acompanyat de les respectives rondes de beguda...cervesa per aquí, shochu (sake fet a base de patata) per allà...en fi algún dia ja us parlaré amb més calma del tema de l'alcohol en aquest país. En definitiva el sopar molt entretingut, de fet tot sopar amb japoneses és garantia de diversió, i sobretot interessant l'evolució que pren el caire de les converses a mesura que avança el sopar...;-)

Yesterday I went dinner with some Japanese colleagues form the university, we went to a toriniku (chicken) restaurant in Ueno area which seems to be quite well-known. The place was very cool, an izakaya-type restaurant with full of kanji characters in the walls, very lively and with a distinctive chicken smell! The food was basic but tasty, all made of chicken and as a curiosity, for the first time in Japan I ate "roasted chicken"! My Japanese colleagues were amazed with each single dish and especially with the liver (they call it "white liva") and obviously everything was accompanied with the respective drinks...beer here, shochu (sake made of potato) there..., one day I will talk longer of the subject of alcohol in this country, it deserves it. So the dinner was very entertaining, actually any dinner with Japanese is guarantee of fun, and especially the evolution of the conversations all along the dinner ;-)

el famós "white liva"!

i per acabar el sopar...Ramen!! / Ramen to close the dinner!

Ja s'acosta l'aflorament dels cirerers ... - The cherry blossom season is closer...

boníssim! avui he descobert que el prònostic d'aflorament dels famosos cirerers japonesos ja ha sortit, amb el dia exacte d'afloriment a les principals ciutats nipones! Ja tinc ganes de que arribi el dia 27 de març a Tokyo...i és que ha de ser espectacular, segons comenten la gent es torna boja...o si més no això sembla perquè per treure un calendari amb el dia exacte té tela...ja us informaré!! 

més info: http://www.jnto.go.jp/eng/indepth/seasonal/sakura2011/index.php


Great, the famous cherry blooming forecast has been already released, with the exact day of blooming in the main Japanese cities! I'm really looking forward the 27th of March in Tokyo...it must be amazing, I've been told that everyone gets crazy with it...or at least it seems so because to issue a calendar with the exact day is very picky...I'll keep you posted!!

Sant Valentí japonès - Japanese Saint Valentine

Aquesta setmana hi ha hagut el Sant Valentí i com no al Japó també se celebra, tradició importada però que sembla haver quallat molt bé en la societat...això sí amb les seves particularitats. Al Japó el dia de St. Valentí resulta que és el dia pels homes, perquè segons la tradició només les dones fan regal...i quin regal? doncs xocolata! sí, xocolata per totes bandes i de tots tipus, si ho recordeu fa uns mesos ja us parlava de la popularitat del "Kit-Kat", però la veritat és que n'hi ha de tota mena. Segons la meva profe de japonès hi ha tres tipus de regals: el honmeichoco (xocolata per la parella/amant... suposadament de qualitat), el girichoco (per les amistats o companys de feina) i el tomochoco (xocolata...per les dones). I ara us preguntareu, em va tocar xocolata? doncs sí...i boníssima, però va ser una girichoco d'una companya de feina...sense sorpresa...jejeje....bé de fet sí que hi va haver sorpresa, però en forma de neu i és que en va caure una a Tokyo que déu ni do, cosa poc habitual a la ciutat el dia després hi havia imatges brutals, serà que vem portar la neu del nord!


This week was St. Valentine and here in Japan it was also celebrated of course, imported tradition but seems to have been deeply introduced into the society....but with its own particularities. In Japan St.Valentine day means a special day for men because is the day when the women have to give a gift to them...and what kind of gift? chocolate! yep, chocolate everywhere and for all kinds of preferences, few months ago I already mentioned the popularity of "Kit-Kat" in Japan, but frankly you chocolate of all kinds. According to my Japanese teacher there are three types of choco-presents: honmeichoco (chocolate for your love...it should be of a certain quality), girichico (chocolate for friends or peers) and tomochoco (chocolate between women). So, and did I receive anything? well...yes and very yummy but was a girichoco from a colleague at work...no surprises...:-)...well actually we did have a surprise, but was the snow we had in Tokyo that day, a good snow storm not very common in the city that left a wonderful colour and images behind...it must be we brought it from Hokkaido! 

Après ski Onsen!

I si el cap de setmana va ser espectacular per l'esquí...no ho va ser gensmenys pel relax "après-ski" als Onsen de la zona. Ja n'havia parlat alguna altra vegada de la cultura de bany que tenen i és que el Japó està ple de zones amb aigues termals, sobretot a les muntanyes, així doncs els Onsen són banys communitaris (normalment separats els sexes) d'aigues termals...molt i molt peculiar. El ritual diu que primer t'has de ben dutxar, tots asseguts en uns tamborets, netejant-nos a davant dels miralls, i un cop ben nets cap als banys a una temperatura mínima de 40graus. Alguns com els que vem visitar aquests dies tenen bany exterior anomenat Rotemburo, idílic...envoltat de neu, aigua calenta, va ser un luxe, cada dia després d'esquiar un bon bany! 

And if the weekend was amazing for the ski...the "après-ski" relax sessions at the Onsen weren't worse. I already mentioned sometimes the particular culture to bath they have in Japan, and especially in the mountains where they have many areas with thermal water. So, the Onsen are public baths (usually separated by sex) of natural thermal water...very, very particular. The ritual says you need first to take a shower, everyone sitting in small stools cleaning themselves in front of a mirror, and then directly to the hot thermal water at 40 degrees min. Some of the Onsen has an outside bath called Rotemburo, which are wonderful...surrounded of snow, hot water...a real luxury, so much that everyday after ski we took one!

Niseko, a esquiar! - Niseko, go skiing!

Aquest cap de setmana he pogut fer realitat un dels petits gran somnis que tenia al Japó...anar a esquiar a Niseko!!! Es tracta d'una estació d'esquí ubicada a Hokkaido, l'illa que hi ha al nord del país i on d'on es diu que hi ha una de les millors neus pols del planeta...i vista l'experiència val a dir que la llegenda era real, quina passada de cap de setmana! amb 3 amics vem aprofitar que el divendres era festa al Japó (celebració de la constitució) per fer un cap de setmana llarg d'esquí sense parar! L'indret és tot peculiar, el punt més alt que vem pujar van ser 1400 metres...però clar és que parteixes de 400 metres !! Us ho imagineu? a Manlleu estem a 600m! El tema és que la serralada està ubicada just a davant del mar del Japó i diuen que quan arriben els vents freds de Siberia i xoquen amb les muntanyes, precipiten en forma de neu, i quina neu...a cabassos i super lleugera, a més està ple d'arbres per tot arreu i el resultat final era im-pressionant! El lloc està ple d'Australians, com que no hi ha diferència horària tenen molta tirada cap aquí i us assseguro que des que estic aquí mai havia vist tants gaijins (estrangers) junts! Per sort nosaltres anàvem amb una amiga japonesa, l'Akane, que es va encarregar de tot i vem anar a parar en un petit hostal d'una parella japonesa molt acollidor. 


This last weekend one of my small big dreams of Japan came true...I went to ski to Niseko!!! This is a ski resort located in Hokkaido, the island at the north of the country and from where it is said to have one of the best powder snow of the planet...and based on my experience I must the legend was true, what a wonderful weekend! with 3 friends we took benefit of a public holiday on Friday (constitution day) to enjoy of a long-weekend of ski non-stop! The place is really special, the highest point is at 1400m...but you start at 400m! (for the Swiss just think Lausanne is at 600m!). The story is that the mountains are just in front of the sea of Japan en when the freezing winds from Siberia reach them, it turns into snow....lots of it and super light, in addition there are plenty of trees everywhere and the final result is really worthwile! The place is full of Australians, for them there is no time difference and so they go there, I've never seen before so many gaijins (foreigners) in the same place! Luckly we were with a Japanese friend, Akane, who took care of everything and ended up in a cozy lodge run by a very friendly Japanese couple. 

the team

 

Smoking "rooms"...even in the mountain

Mt. Yotei (mini Fuji-san)

 

My lunch...no french fries, no bolognesa, no fondue...it's another style...

La sobreocupació Japonesa - The Japanese overemployment

Que el Japó està en una situació econòmica bastant xunga des de fa uns quants anys és conegut...el que potser no ho és tant, és que tot i això, el seu índex d'atur és dels més baixos del món al voltant del 5%, déu ni do, comparant-lo amb Catalunya on les últimes dades indiquen un 20% doncs hi ha una diferència. I com s'explica això? Doncs entre altres coses segons el que m'han comentat, sembla ser que el model japonès aposta per una ocupació sostinguda que garanteixi el benestar de la societat per davant desostingut de la riquesa individual, això fa que hi hagi molta gent treballant en qualsevol cosa, per exemple el que m'he trobat aquest matí anant cap a la feina...en la foto podeu veure unes obres amb 5 persones, un que fa la feina principal (soldador) amagat darrera de dues fustes que dos homes aguanten per protegir i finalment dos més que només es dediquen a controlar el trànsit...de vianants!!!


That Japan has a struggling economic situation since many years ago it's wellknown...what is not that known perhaps is that despite this situation, the country has one of the lowest rates of unemployment in the world, around 5%, notorious especially when I see Catalonia now above 20%! How come is it possible? Well among other things I've been told the japanese economic model prefers a system that ensures the sustained employment welfare of the society ahead of the individual wealth, this explains why there is some many people working in all kinds of activities, as a good example the picture below, there are 5 guys in a construction but of them only one works directly in the field (a guy welding hidden behind the wood), there are two men standing a protection and finally the last two only controlling the humans transit!!!

voltant pel món parada a Tokyo - Stop in Tokyo travelling around the world

Ahir vaig tenir una visita inesperada...estant al Japó i rebo un correu de l'Eduard, un noi de Barcelona que vaig conèixer a Suïssa, dient-me que està per Tokyo a veure si volia quedar...i tan! Sembla mentida, tot i estant a l'altra punta en unes hores em vaig trobar sopant amb ell com si de Lausanne es tractés. Així doncs, compartint unes tapes a la japonesa en un izakaya em va explicar que ha decidit agafar-se uns mesos sabàtics per fer un viatge al voltant del món...i allà estava després de passejar-se mitja Àsia i a punt d'atacar Oceania, molt gran! No fa falta que us digui que em van entrar unes ganes de seguir-lo que no vegis! (malauradament em vaig oblidar de fer la foto de rigor)


Yesterday I had an unexpected visit...being in Japan and I received an email from Eduard, a guy from Barcelona I met in Switzerland, telling me that he was in Tokyo and was wondering if we could meet...of course!  It seems unbelievable, even though I am very far from home in few hours I was having dinner with him as if we were in Lausanne! Thus, while sharing some Japanese "tapas" in an izakaya he told me that he had decided to take some sabbatical months to travel around the world...and there he was, after visiting several countries in Asia and ready to head to Oceania, great! No need to tell you that I immediately wanted to follow him!! (unfortunately I missed to take a photo!!

Setsubun per començar la primavera - Setsubun to start spring

Avui al Japó se celebra el Setsubun ("canvi estacional") i per què, doncs perquè demà comença la primavera...segons el calendari lunar Japonès la primavera comença el 4 o 5 de febrer i el dia abans se celebra amb aquest festival també anomenat la festa de tirar mongetes! Els nostres companys japonesos ens han convidat a dinar per tal que poguéssim veure el que es fa i la veritat és que el ritual és prou interssant. Tradicionalment aquesta festa se celebrava per allunyar els mals esperits de casa i el ritual actual diu que s'han de tirar mongetes (mame) a algún dimoni (o algú amb careta de dimoni) tot dient "Oni wa soto! Fuku wa uchi!¨(fora dimonis, entri la sort!). Les mongetes són molt benerades i representa que porten sort, tot plegat m'ha recordat una mica els casaments on es tira l'arròs...segons sembla però per tal de així sigui, t'has de menjar tantes mongetes com anys tens, i en acabat m'han dit que el típic és menjar maki-sushi (sushi enrollat) assegut encarat sud-est i sense parlar...tradicions!


Today in Japan it is the Setsubun ("sesonal division") and the reason is because tomorrow spring starts....according to the Japanese lunar calendar spring starts on the 4 or 5 of February and the day before there is this festivity also called as the bean-throwing festival! Our japanese colleagues have invited us for lunch in order we could see this ceremony and actually it was very interesting. Traditionally this festival was done to keep bad spirits away from home and have good luck, so the ceremony says you have to throw the beans (mame) to the evil (or someone with a evil mask) saying  Öni wa soto! Fuku wa uchi!¨ (evil out, good luck in!). The beans are a kind of holly stuff and are supposed to bring good luck, but you need to eat as many beans as years you have and once done the typical thing to eat are maki-sushi (sushi-rolls) while sitting facing south-east and keeping silence....traditions!

Qui deia que el tofu era soso? - Who said tofu was tasteless?

Avui he anat a dinar a un restaurant de tofu al barri de Nezu!! doncs sí, tot el menú està fet a base de tofu i altres derivats de soja, tot una experiència!! Amb la d'avui ha estat la tercera vegada que hi he anat i com més va més m'agrada, és un petit restaurant que de fet fabriquen el tofu allà mateix i tenen una botiga per vendre'n...i us asseguro que està boníssim, mai hauria dit que es podia fer una menú tan deliciós amb tofu, comparat amb el que comprem a Europa això és un luxe...i el millor un gelat a base de llet de soja de postres...increíble, una textura, un sabor...mmm....deliciós!!!


Today I had lunch in a tofu restaurant in Nezu!! all items in the menu are made with tofu and other soy derivatives, such an experience! It's been my third time in this restaurant and the more I go, the most I like it, it's a small restaurant where they make their tofu in the same place and they even have a shop to sell their products...and I assure you they are delicious, I would have never said you could eat such a good menu made with tofu, compared with what we buy in Europe this is a real luxury....and the best, an ice-cream made with soy milk as a dessert...amazing, the texture, the flavour....mmm...yummy!!