Sopar de nadal a la Japonesa - Japanese Xmas dinner

Aquest és el meu últim missatge de l'any ja que d'aquí ben poquet estaré volant cap Europa per passar el Nadal! I per acabar, una sobre el "nadal japonès", com us deia aquí se celebra ben poc ara si hi ha alguna cosa que potser ha esdevingut en certa forma una tradició (almenys a Tokyo) és anar en un Kentucky fried chicken (KFC) el dia de Nadal...sí sí us asseguro que és veritat de fet com podeu veure a sota ja fa dies que els d KFC estan fent campanya amb menús especials i fins i tot reserves anticipades. I quina és la raó? Doncs bé de moment ja m'han arribat tres teories totes tres associades amb l'arribada dels americans després de la II guerra mundial:
1-KFC va ser una de primeres empreses americanes d serveis d'entrar al Japó i els japonesos que van conèixer aquesta festivitat a gravera dels americans van associar-ho amb KFC
2-aquesta diu simplement que algú de KFC (a qui s'hauria de fer un monoment) va veure la oportunitat de màrqueting que representava el creixent interès japones per tot el que era occidental i va posicionar KFC com el lloc on anar a celebrar el Nadal
3-finalment es diu també q com que EEUU hi ha tradició de menjar pollastre rostit doncs els japonesos van creure que KFC era el que més s'hi acostava...fregit, rostit...al final tot és pollastre :-)

Bé doncs una petita anècdota per acabar l'any! Bones festes a tothom i millor 2011!!

This is my last post of the year since in few hours I'll flying back to Europe for Xmas! And so, it is about the "Japanese Xmas ". As I said before this is not a festivity that is part of their culture but if there is something that became somehow traditional (at least in Tokyo), is not other but going to a Kentucky fried chicken (KFC) on the Xmas day...yes indeed this is true and as a matter of fact since some weeks ago KFC is advertising special menus and having even advanced reservations for that day! So now the question is, where does it come this tradition? Well, so far I've heard about three different stories but all related to the Americans entrance after the IIWW:
1- KFC was one of the first American service companies settled in Japan and as the Japanese knew about Xmas through them somehow they associate this festivity with KFC
2-this one says that there was someone at KFC that realized about the growing interest of the Japanese towards the western societies and so a great marketing opportunity positioning KFC as the place where to celebrate Xmas
3-and finally it is also said that as the Americans used to have roasted chicken on Xmas, the Japanese found that KFC was the closest thing to that...fried, roasted...and the end is all chicken :-)

A funny story to close this year. Merry Xmas and wonderful 2011!!

shopping nadalenc

L'altre dia la meva profe de japonès em va dir "al Japó no hi ha tradició de Nadal però ens agrada comprar¨ i certament la va clavar, per la societat japonesa les dates nadalenques són sinònim de grans compres (els hi encanta fer regals) i poca cosa més, evidentment aquí no hi han arrels religioses i no deixa de ser res més enllà que una període de consum i despesa... els carrers estan a rebentar de gent comprant de tot, uns carrers que estan decorats amb llums i arbres de nadal com si ben bé de Barcelona es tractés, la veritat fa molt goig, recomano el carrer Omotesando a Harajuku, llàstima que no tinc cap foto decent.

This week my Japanese teacher said "in Japan there is no Christmas tradition but we love shopping" and this is certainly what it is, for this society Xmas means big shopping (they love giving presents) and that's it, of course there is nothing to do with religion and these days are mainly done for consumption and to expense money, streets overcrowded of people buying in an environment that could be easily Barcelona since it's full of lights and Xmas trees and songs everywhere, actually is really nice, I recommend Omotesando street in Harajuku, a pity I couldn't take any decent picture

Xmas shopping at Harajuku

 En tot cas qui es vulgui aventurar a anar de compres per Tokyo, viurà una bona experiència sociològica, d'entrada com ja he dit en alguna altra ocasió el servei és excel.lent, com a client et fan sentir realment a gust comprant, només entrar tothom et crida el famós "irashaimasse" (benvingut) amb una passió que espanta. Això sí si voleu comprar roba porteu calçat adequat ja que als emprovadors normalment t´has de descalçar, i el més súblim el que vaig descobrir l'altre dia, en algunes botigues tenen fins i tot bosses per tapar el cap...suposo que per no tacar la roba? en tot cas us dóna de nou una idea del sentit de la higiene que tenen.

In case someone wants to try the shopping experience in Tokyo however, be sure you will get a real sociologic experience, first as I said in previous posts, the costumer service is excellent, they really make you feel very comfortable and respected, just getting in everyone welcomes you with a warm "irashaimasse", but be aware to wear adequate shoes in case you wanna buy clothes because usually In the dressing rooms you have to be barefoot, and the best what I discovered last day...in some shops they have a kind of bags to cover your head (I believe to avoid to stain clothes)....a nice example of how Japanese feel hygiene.

Desembre acolorit a la Universitat - Colourful december at the University

Aquesta setmana vaig aprofitar encara del bon temps que fa a Tokyo per tirar quatre a fotos a la Universitat de Tokyo (Hongo campus). Aquí és on passo gran part del meu temps ja que és on hi tenim la oficina principal, el campus és molt maco similar a una tradicional universitat anglesa, de fet el rectorat sembla ben bé  tret de la peli de Harry Potter, ara dit això la Universitat no té res a veure l'imatge exterior amb l'interior...sembla mentida que aquesta sigui la primer universitat del Japó, hi ha falcutats que estan en un estat deplorable...però en fi tampoc us volia parlar d'això. El campus és caracteritza per estar farçit d'arbres gingko (el símbol de la universitat són dues fulles ginko), que a la tardor es transformen un espectacle de colors -per cert aprofito per afegir que els gingkos també tenen un fruit que quan madura fot una mala olor que espanta, ara després estan prou bons per menjar-.

Total que la setmana passada aprofitant el bon temps que fa per aquí, els colors de tardor que encara són ben presents i l'entorn que ofereix el campus, vaig fer unes quantes fotos que us poden donar una idea del que és....


This week I took the advantage of the good weather we have in Tokyo to take some pics at Tokyo University (Hongo Campus). Here is where I spent most of my time since it is where we have our main office. The campus is very cute and seems like a traditional english University, actually the rectory building looks like they took it from a Harry Potter movie, however once said this, I must say as well that there is nothing to do between the outside and inside where most of the faculties would need a "re-shape". Anyhow, the main characteristic of the campus is its Ginko trees (the symbol of the university are two ginko leaves), that in Autumn they turn in a real show of colours -btw the ginko fruits become very smelly when ripe but they taste very good-.
At the end then, good weather, colourful trees and test classic architectural environment to take some nice pics... 

the famous red gate: main entrance

Una llarga i calida tardor - A long and warm Autumn

Mitjans de desembre i amb temperatures de plena tardor!! És increible, aquest any estic vivint el final d'any més càlid que recordo que en molts i anys, i més quan sento del fred que fa pel continent europeu...no sabeu com de bé s'està encara a fora el balcó prenent l'esmorzar!! I no només la temperatura, fa dies que no veig un núvol, hi ha un cel blau i clar molt agradable. De fet m'han dit que l'hivern aquí no arriba ben bé fins el Gener o sigui que serà curtet curtet. I el millor de tot és l'espectacle de colors que encara ofereix la ciutat, encara hi ha molts arbres amb fulles de tots colors.  Us adjunto una foto del riu Meguro que passa just al costat de casa, un ambient tranquil i harmònic al mig de Tokyo!

Mid december and we still have autumn temperatures!! It's amazing, this year I think I'm living the warmest end of the year that I remember since many years ago, especially when I hear about the frozen winter we have in Europe...you can't imagine how good it feels to still have breakfast in the balcony. Actually I've been told that here winter only comes in January so probably will not last very long, and the best of it is the variety of colours that the city offers with still many trees with leaves from all kind of colours. Below a picture of Meguro river, closed to my place, a quite and harmonic environment in the heart of Tokyo! 

Menjant per Àsia: Xina

després de passar uns dies excel.lents a Beijing, val a dir que gastronòmicamente paga la pena també...la varietat gastronòmica va molt més enllà del típic arròs tres delícies/primavera que ens tenen acostumats als restaurants xinesos d’Europa, varietat d’ingredients, sabors i com en tots els altres aspectes de Beijing una gran varietat a nivell de preus també, aquests dies he menjat des de 18RMB a 400RMB. Així doncs he pogut fer un petit tastet d’algunes de les opcions culinàries que ofereix la ciutat amb plats típics de Beijing com el famós “ànec pequinès”, que va complir amb les expectatives generades i us el recomano de totes totes (restaurant Liqun-Lonelyplanet) o la refinada cuina de Sichuan, una delícia al paladar...per cert en contra del que pensava el menjar xino és bastant picant! També he aprofitat per menjar en llocs particulars, d’aquells que anomenariem “antros” no aptes per estómacs delícats ;-), a destacar el que vaig anar l’última nit, tot ple de locals que quan vaig entrar se’t queden mirant amb la cara aquella de “i aquest, què hi fot aquí?”...però bé, molt simpàtics i el menjar autèntic, em vaig emportar una sorpresa en forma de “pesunyes” de pollastre al mig del potatge però per la resta prou bo... 

After having an excellent time in Beijing, I must say that its cuisine is also worthwile...the gastronomic variety goes far beyond the typical fried rice that we are used to from the chinese restaurants in Europe, so variety of ingredients, flavours and as in many other aspects of Beijing, a huge variety in prices as well, these days I ate from 18RMB to 400RMB!. Hence, I’ve got the opportunity to try a bit of their culinary specialities with some dishes from Beijing, like the famous “Pekin duck”, which succeed in my expectations and I highly recommend (Liqun restaurant-Lonelyplanet) or the finest cuisine from Sichuan, a delight for the taste...btw, against to what I thought the Chinese cuisine is quite spicy! I’ve also taken the opportunity to eat in real local places, some wouldn’t be suitable for those with “delicate stomach”, to highlight the last one I went, a tiny place full of chinese that when I entered they all looked at me like wondering “what the hell is he doing here?”...at the end however they were very friendly and the food really authentic, I got a surprise in form of chicken hoof in my dish but for the rest was quite tasty... 

Ànec Pequinès / Pekin duck

Dumplings

Higiene per davant de tot...

L'últim àpat...jo crec que hi havia un pollastre sencer, tot tot i tot...

Voltant per Àsia: Beijing

Aquesta setmana passada aprofitant un viatge per feina, vaig tenir la oportunitat de visitar Beijjing, primera visita a la Xina que no em va decebre per res…arribada al nou aeroport internacional amb una terminal acollonant, tot ben ordenat i controlat per la polícia i jo que em dic « doncs tampoc és gaire diferent del Japó « …error ! només sortir m’adono que ambdós païssos s’assemblen poc, el trànsit és infernal, retencions per tot arreu i la gent condueix com vol pitant i cridant sense parar, un panorama ben contraposat a la vida japonesa ! Beijing és una ciutat immensa amb molta història al darrera, malgrat s’hagin carregat bona part del patrimoni històric i on tot i que són evident els aires comunistes per tot arreu emergeix una nova Beijing capitalista, amb una activitat i construcció que sembla no aturar-se, de fet sembla que la ciutat creix a una velocitat superior a la societat on hi ha una gran part de la població vivint en condicions evidents bastant deplorables, diria que és el país on he vist un diferèncial més gran entre pobresa i riquesa, m’ha sorprès la riquesa aparent d’una bona part de la societat amb un nivell de vida molt elevat. Els xinesos tampoc tenen res a veure amb els japonesos, molt directes i fins i tot verbalment agressius es veuen més vius que els nipons. Aquests dies doncs he aprofitat per veure els punts més destacats de la cituat, voltar en bici per alguns Hutongs o barris antics i gaudir en definitiva d’una ciutat que m’ha fet retornar al caos asiàtic que tenia conegut.


This last week I got the opportunity to visit Beijing, first visit to China that didn’t disappointed me at all…I arrived to the new international airport with its awesome terminal, all well organized and controlled by the police and I said by myself…”this looks quite similar to Japan”…error! Just outside I realized it has little to do with Japan, the traffic is horrible, traffic jams everywhere and everyone driving in their way, horning and shouting all the time, a complete different situation than the Japanese life! Beijing is a huge city with a long history behind, even though much of its historical patrimony has been destroyed, and a place even if the signs of communisms are still present, a new capitalist Beijing emerges with endless activity and construction everywhere. Actually it seems the that the city is growing at faster speed than the society itself since there is a big part of the population living in very poor conditions, to me it is the first time I see such a huge gap between higher and lower classes, I was surprised to see such high quality of life in a relevant part of the society. Chinese have little to do with Japanese, very direct in their communication, sometimes they can even be aggressive, they definitely look more vivacious that their neighbors. These days thus, I’ve taken the opportunity to visit the most popular spots, ride by bike in some Hutongs or old neighborhoods and in short, to enjoy of a city that make me remember of the mess I was used to in Asia.

La transformació hivernal - Winter transformation

Arriba el fred de l’hivern i com no dels carrers de Tokyo emergeixen màscares per tot arreu...no és que en porti tothom però certament des de fa unes setmanes la imatge de gent amb màscara s’ha fet bastant habitual, gent de tot tipus i edats amb aquest complement que tot i que ja m'hi estic acostumant no deixa de generar (al menys a un servidor) un aire general de tristesa, i no només això...es fa també molt complicat d’entendre la gent parlar amb una màscara; i va haver un dia que un company japonès es va presentar a la feina amb una i al cap d’una estona educadament li vaig dir que preferia agafar el virus a parlar amb allò posat,i no és que volgués ser descortès però realment costa molt entendre la gent parlar amb la màscara tapant la boca. La raó d’aquest hàbit sembla estar en temes de prevensió, doncs la majoria de gent la utilitza quan està malalt (inclouent un simple refredat), d’aquí que últimament n’hi hagi moltes més, ara si és per aturar la propagació de virus m’atreveixo a questionar-ne l’utilititat... sigui com sigui el negoci de les màscares és ben evident i destacable, anuncis al metro, diferents models i fins i tot colors per combinar millor amb la roba, 100% japonès. 

The cold winter is getting closer and from the streets of Tokyo ,masks emerge from everywhere....it’s not that everyone uses them but certainly since some weeks ago the image of people wearing masks has become very popular, people of all kinds and ages with this complement that although I start to get used to, it still creates (at least to me) a general atmosphere of sadness, and not only that...it’s also very hard to understand someone talking with a mask; one day my Japanese colleague came to work with one and after a while I politely asked him to take it off because I couldn’t get anything! The reason why people uses them seems to be for prevention since most people uses them when they are ill (including a simple cold) so that the reason there are a lot more lately, although if it is to stop the spread of a virus I dare to question their utility...anyhow the business of masks is very important and remarkable, metro ads, different models available and even various colours to combine better with your clothes, 100% Japanese. 

Anuncis al metro / Metro ads

Supermarket stock