En la terra dels monos - Into the monkey's land

Perdut als Alps Japonesos hi ha un dels indrets més insòlits del Japó, es tracta de Jigokudani Yaen-koen, altrament conegut com el parc dels monos de neu (yuki saru). La primera vegada que me'n vaig fer ressò va ser fa uns anys quan fullejant un llibre de fotografia de natura de cop em va aparèixer una foto a doble pàgina espectacular d'uns monos banyant-se en una bassa d'aigua calenta tot envoltat de neu, que em va quedar grabada a la retina i des de llavors tenia molt clar que vivint al Japó no em podia perdre aquesta visita. Al final m'ha anat ben just però per sort el cap de setmana passat vàrem fer cap aquest indret remot de Nagano-ken. Quina gran experiència! Ens va fer un dia trist, fred i una nevada que poc convidava a fer una excursió ...l'entrada al parc per un camí enmig del bosc, pujant mica en mica entre arbres immensos i amb un silenci profund feia augmentar el sentiment d'incertesa del no saber que ens trobariem al final, quan de cop l'espai se'ns va obrir i un petit poblet de quatre cases idílic va aparèixer davant nostre, i quan encara estàvem bocabadats preguntant-nos d'on havia sortit tot allò ens vem adonar que hi havia monos per tot arreu passejant-se com si res...havíem arribat a la terra dels monos! El punt central del parc es concentra al voltant del rotenburo (bassa d'aigües termals) on els monos passen gran part del seu temps durant l'hivern, allà vàrem anar i quin gran espectacle...imagineu-vos una comuna de més de 150 monos, corrent per tot arreu amunt i avall, barallant-se entre ells, gesticulant, mascles festejant femelles, mares protegint els seus petits, buscant menjar en la neu, treient-se puces, i evidentment remullant-se en l'aigua calenta... tot en un entorn de completa ignorància vers nosaltres, com si tots els humans que corríem per allà no existíssim.  O sigui que al final  tot i el fred i el mal temps ens vàrem quedar allà més de dues hores que van passar volant i camí de tornada vaig pensar que realment no hi ha tanta diferència entre ells i nosaltres. 

Lost in the Japanese Alps there is one of the most incredible places in Japan, the Jigokudani Yaen-koen, or better known as the park of the wild snow monkeys (yuki saru). The first time I heard about it was some years ago when browsing into a nature photography book I saw an amazing double page photo of some monkeys taking a hot bath in a mountain surrounded by snow. Since then I kept this image in my memory and when I moved to Japan I knew I could not miss this visit. At the end it took longer than expected but I finally last weekend I went to this remote place in Nagano-ken. What a great experience!! It wasn't the best weather though, grey, cold and snowing...a combination that was not very appealing to go out but we started hiking up following a path inside a deep forest with huge trees and above all complete silence that brought us even more uncertainty of what we would find later on, and what it appeared suddenly in front of us was a lovely little village with few houses in the middle of the mountain, and when we were still wondering how this could be there we realized the place was full of monkeys popping-up from everywhere...we had arrived at the land of the monkeys! The central point of park is around the rotenburo (outdoors thermal hot bath), were the monkeys tend to spend most of their time during winter, and there we went straight ...such a unique place, imagine a group of 150 monkeys living together, running up and down, fighting, gesticulating, flirting, looking for food, washing themselves, and of course getting soaked in hot bath...and all in an environment of complete ignorance, like if no humans were around. So finally even though the freezing cold and bad weather we stayed there for more than two hours and on the way back I couldn't think other than at the end there is no such a big difference between monkeys and humans!

 

Unes vacances molt especials! - A very special holidays!

Per fi vacances...i quines vacances!! Aprofitant la festivitat d'Obon, una setmana amb un parell de festius dedicat al record dels ancestres, vaig aprofitar per fer una escapada d'una setmana per visitar les illes Seto, un arxipèlag de petites illes ubicades al mar interior que hi ha entre dues de les grans illes, Honshu i Shikoku. El que destaca en aquestes illes, és que algunes d'elles amb l'illa de Naoshima al capdavant, s'han transformat en un referent de l'arquitectura i l'art contemporani en un entorn totalment salvatge i natural. Al 2009 quan vaig visitar el Japó per primera vegada ja vàrem anar fins a Naoshima i em vaig quedar fascinat, fins al punt que segurament ho catalogaria com la recomenació número 1 en aquest país. Al tornar al Japó doncs, tenia molt clar que volia fer-hi una altra visita, més quan vaig saber que altres illes al voltant també han seguit la mateixa tònica, i encara més quan vaig llegir que aquest 2013 hi havia la segona Trienal d'Art a la regió, la Setouchi Triennale, on a banda de les obres i exposicions permanents s'hi afegíen multitud de treballs artístics temporals repartits per totes aquestes illes. Així doncs, finalment aquest estiu 2013, acompanyat de l'Aquiles, gran artista millor persona, hi vàrem fer cap. Impressionant viatge, una setmana espectacular visitant les illes de Naoshima, Teshima, Inujima i Shodoshima, acompanyats d'un sol espetarrant, platja, bon menjar, arquitectura japonesa i molt d'art contemporani!  La mescla realment sona tan captivadora com va ser, la majoria d'aquestes illes tenen un tamany tan petit que et permet voltar-les en bici o fins i tot a peu, envoltades d'un entorn natural majestuós amb muntanyes verdes i platges perdudes, i amb escassa, escassíssima presència humana. Aquest darrer punt és just una de les raons principals de tot aquest moviment i un reflexe del problema que es viu al Japó rural actual, on cada vegada hi ha més regions despoblades degut a la migració interna cap a les àrees urbanes i els pocs que queden acostumen a ser generacions d'edat avançada...d'aquí que es decidís apostar per la creació de valor cultural com una forma de revitalitzar aquestes illes encantadores però amb futur compromès.

Finally holidays...and what a holidays!! Taking advantage of the Obon festivity, a week with a couple of bank holidays dedicated to remember the ancestors, I took the opportunity to go down to Seto Islands for a week, an archipelago of small islands in the Inland Sea of Japan between Honshu and Shikoku. What stands out there is that some of them with Naoshima in front, have become a reference for architecture and contemporary art in a wild and natural environment. In 2009 when I first visited Japan, we already visited Naoshima and I was fascinated, up to the point where I would probably consider it as my top recommendation in Japan. So when I came back to Japan I was determined to visit it again, more when I knew that there are other islands with the same approach, and even more when I read that in 2013 it would be held the second Triennale of art in the region, the Setouchi Triennale, where besides the permanent works there will be many temporary along the year. So finally, this summer, together with my friend Aquiles, we headed down there. Amazing trip, a wonderful week visiting the islands of Naoshima, Teshima, Inujima and Shodoshima, all along with an incredible weather, beach, good food, japanese architecture and lots of contemporary art! The blend sounds as captivating as it was, most of these islands are so small that one can visit them by bike or even walking, surrounded by a fantastic natural environment with green mountains and hidden beaches, and with scarce human presence around. This last point is actually one of the main reasons of all this movement and a reflection of the current issue in rural Japan, where every time more there are deserted regions due to the internal migration to urban areas and the few remaining are usually people of advanced age...so it was decided to invest in the creation of cultural value as a way to revitalize these lovely islands that had an uncertain future.

Naoshima: en aquesta illa és on va començar tot, de manera filantròpica la Benesse foundation va tenir la visio de revitalizar les illes i la communitat a través d'inversions en art i arquitectura, creant un binomi estratègic amb un dels grans arquitectes contemporanis del Japó, Tadao Ando, el qual està transformant l'illa pas a pas amb projectes com el Benesse House museu, el museu de Lee Ufan o sobretot el museu Chichu, un espai simplement brutal! A banda, la municipalitat va decidir engegar un projecte artístic, Art House Project Naoshima, cedint cases i espais abandonats a artistes per tal que desevolupéssin les seves obres, de tal forma que tot passejant per l'illa es pot anar gaudint d'obres de primer nivell d'artistes com James Turrell, Hiroshi Sugimoto, Rei Naito, els banys públics transformats amb l'estil de Shinro Ohtake o les carabasses de Yayoi Kusama, un dels signes més singulars de l'illa!

Naoshima: this is the island where everything began, in a philanthropic way, the Benesse foundation had the vision to revitalize the island and its community through investment in art and architecture, building a strategic alignment with one of the big contemporary architects of Japan, Tadao Ando, who little by little has been transforming the island with projects such Benesse House museum, Lee Ufan museum or above all the Chichu Museum, a must see for everyone! Besides, it was created an artistic project called Art House Project Naoshima which basically let renowed artists to create their work in abandoned house or places around the island, so that one can walk around enjoying of artworks from people such James Turrell, Hiroshi Sugimoto or Rei Naito, as well as visiting the Public bath transformed by Shinro Ohtake or the colorful pumpkins from Yayoi Kusama, one if the island's icons!

Teshima: ubicada al costat de Naoshima, Teshima ens va encantar...de tamany més gran però població més reduïda, la visita a aquesta illa va ser realment interessant. La caracteritza una orografia amb grans desnivells ideal per visitar-la en bici...elèctrica! amb platges magnífiques i camps d'olivers que per moments semblava que fóssim al Mediterrani. Entre tot el que vàrem veure destacar el museu d'Art de Teshima, dissenyat per Ryue Nishizawa (SANAA) i treball artístic de Rei Naito, per mi el gran descobriment del viatge...increïble, genial, gairebé màgic! Un gran exemple d'equilibri entre l'arquitectura, l'art i entorn que et deixa amb la boca oberta. L'obra anomenada Matrix és un increible montatge de transformacio constant a través de gotes d'aigua que apareixen per tot arreu, de fet l'estructura mateixa té forma de gota d'aigua amb dues grans obertures ovals que deixen el pas a la llum, vent i ...aigua.

Teshima: next to Naoshima, Teshima was lovely...bigger but with lesser people, the visit was really interesting. The island is characterized by an orography with important slopes ideally to discover it by electric bike! It has very nice beaches and olive tree fields that reminded us being in the Mediterrenean! Among the different works we saw there is one that stands out, Teshima Art Museum, designed by Ryue Nishizawa (SANAA) and artwork by Rei Naito, for me was the best discovery of the trip...no words! It-s a great example of balance between architecture, art and environment! The art work named Matrix is an amazing work of continuous transformation through drops of water that appear from everywhere, actually the structure itself already is shaped like a drop of water with two big oval openings where light, wind and water can get through...all interconnected.

Inujima: la més petita de totes però no pas la menys interessant, de fet al poder-se visitar a peu li dóna un punt encara més atractiu. Inujima és territori Sejima (l'altre meitat del binomi SANAA) amb vàries obres dissenyades per aquesta arquitecta i altres obres de joves artistes prou creatius. En fi, una adorable illa remota i gairebé desèrtica, que realment ens va fer sentir lluny, molt lluny de tot!

Inujima: the smallest of all visited island but not the least interesting, actually the fact of being able to visit it walking, it even gives a better feeling. Inujima is Sejima's (the other half of the SANAA duo) land, with several works designed by this architect, as well as with many different artworks from young creative artists. All in one, an adorable experience in a remote island almost deserted that made us feel far, very far away from everything!



Shodoshima: la darrera parada del nostre viatge va ser en la que segurament seria la segona illa en quantitat d'obres i material, per contra però, també és una de les més grans en tamany fet que fa que tot estigui més repartit i tampoc et permet visitar-la còmodament al teu aire. Pel meu gust doncs, no va tenir el mateix encant que les altres, tot i això la vàrem aprofitar bastant bé visitant obres de referència com la "House of Sodoshima" de Wang Wen-Chih, una obra feta íntegrament amb bambú que ofereix un espectacle increïble de llums i colors. Just abans de marxar, l'altre iniciativa que em va cridar l'atenció va ser la visita a l'anomenada "Fukutake House". Es tracta d'una plataforma de col.laboracions entre artistes asiàtics prou interessant i és que ni més ni menys està ubicada en una antiga escola de primària avui tancada. A més, va acompanyada d'una altre obra d'en Nishizawa fínissima que va posar la cirereta al viatge. 

Shodoshima: the last stop in our trip was in what probably would be the second island in terms of work and material, but one of the biggest in size too. This results in works spread all over the island which makes it too big to visit on your own, so need to rely on the public transportation which is not very often (not many people in the island!). Nevertheless we could still visit quite a lot and saw some interesting pieces like the so-called "House of Shodoshima" by Wang Wen-Chih, a work made entirely of bamboo with a show of light and colors. Then just before departing, we saw another initiative that also drew my attention, the "Fukutake House" which has been created as a platform of collaboration between artists based in Asia quite interesting particularly because the venue was quite special...an old elementary school! On top, the school hosts another piece from Nishizawa which is great and put the best end to our trip!

Complint amb les tradicions - Fulfilling traditions

No hi ha res com les tradicions, i si tinc una tradició al Japó aquesta no és gens menys que l'ascensió estiuenca al Mt. Fuji (Fujisan o Fujiyama en Japonès). Així doncs, el cap de setmana passat, encarant el meu quart estiu en aquest país vaig complir amb la tradició pujant també per quarta vegada el sostre del Japó, la segona vegada començant des del mar, el punt més baix del territori. El repte anomenat "From sea to summit" és en essència un esdeveniment per recaptar diners organitzar per la ONG Oxfam Japan. Si ho recordeu la mateixa prova la vàrem fer l'any passat amb els amics Xavi i Cesc acabats d'arribar de BCN! Aquest any va ser físicament menys dura però mentalment molt més esgotadora. Vàrem començar ben d'hora al matí, havent dormit poques, molt poques hores degut a una habitació que semblava més una sauna que un lloc per dormir...i això va passar factura. A més vaig tenir un gran error tècnic...al matí quan vaig veure el personal em vaig adonar que m'havia oblidat la jaqueta per la muntanya a casa!! Pot semblar una tonteria quan comences a gairebé 30C però a dalt del Fuji a 3776m, de nit i sense res que et protegeixi del vent...fot un fred que déu ni do, vaja que les vaig passar bastant putes...ara sinó fós per això el temps va acompanyar bastant, de dia ennuvolat però sense pluja i de nit cel clar, estrellat i amb lluna plena! El recorregut en si va anar bé però evidentment a mesura que passen les hores el cansament es va acumulant i el més dur va ser l'ascens de l'últim tram, que com l'any passat estava a petar de gent i es va fer etern...més de dues hores per fer poc més de 300m a un ritme que quan portes més de 20 hores caminant ens va matar, va arribar un punt que entre el cansament i el ritme caminavem per inèrcia pràcticament en somnolència. Finalment a la cima, com us explicava, tremolant en estat gairebé hipotèrmic fins que els primers rajos de sol van començar a aparèixer i finalment la màgia del fuji se'ns va tornar a descobrir en la seva millor forma dibuixant un paisatge de núvols i muntanyes sota nostre que va fer desaparèixer tots els mals soferts ! La veritat és que és un espectacle que paga la pena! Un cop recuperats vàrem fer el descens per acabar sans i estalvis una nova expedició fuji de més de 27h, 65km i 5000m desnivell que serà recordada! 

There is nothing like traditions, and if I have one tradition in Japan this is my summer hike to Mt. Fuji (Fujisan or Fujiyama in Japanese). So, last weekend, in my 4th summer in this country I fulfilled with the tradition and climbed for forth consecutive summer the highest point of Japan, the second from the sea level, the lowest point of the country.  The challenge called "from Sea to Summit" is in essence an event to fundraise money organized by the NGO Oxfam Japan. If you remember, I did the same challenge last year with my friends Cesc and Xavi who just arrived from Barcelona! This year's challenge was physically less tougher but mentally much more exhausting. We began very early in the mo rning after having slept few hours, too few due to a hotel room that was closer to a sauna rather a place to sleep...and these later caught up with us. In addition I did a big mistake since in the morning when I saw everyone I realized I had forgotten...my mountain jacket!! You may thing it's a silly thing when you start at almost 30C, but at the summit, at 3776m, at night and with a freezing wind blowing from everywhere ...it's veeery cold! Other than this, the the weather was fantastic, clouds but no rain during the day (great for hiking) and clear sky, starts and full moon at night! The journey was quite pleasant, I guess having the experience from last year made it easier...however with the passing of hours, tiredness started to be present and the worst was at the last part of Fuji, when as last year, it was overcrowded and the last 300m felt as an eternity. More than two hours queuing, in the middle of the night after being more than 20hours walking was tough...up to a point were I can barely recall anything, we were just following the pace of the line, half slept and not much conscious ! Then on the top, to complete the package, without my jacket I had probably one of the coldest feeling of my life, shivering like hell until the first rays of the sun showed up and with it the magic of Fuji turned up again showing an amazing landscape of clouds and mountains below us that was a reward to all our efforts! At the end it was worth! After recovering, last part with the descend to finish safe and sound a new Fuji expedition of more than 27h, 65km and 5000m difference that will be remembered!

05 del matí...comença l'aventura! / 05am the journey begins!

L'equip d'aquest any amb la Netra, en Tom, la Mima i un servidor / This year's team with Netra, Tom, Mima and myself

Al mar, punt de partida dels 72 valents! / At the sea, starting point for the 72 brave participants!

Gambare!!!

oh oh...les primeres hores feien temer el pitjor / in light of the first hours weather we expected bad conditions

i encara més quan ens vàrem trobar pujant muntanya sense veure res de res / and even more when we were climbing without being able to see anything around us

però...finalment es va fer la llum :) i el sol va aparèixer deixant enrere els núvols! / at last...we saw the light,  and the sun came up leaving behind the clouds.

A la cinquena estació (2400m), punt de partida del 98% dels escaladors del Fuji...aquí ja portavem unes 16h / At the 5th station (2400m), starting point for 98% of people...we already had 16hours behind.

Descansant a la cinquena estació abans d'afrontar l'ascens! / Taking a rest at the 5th before facing the ascent!

Preparats per rematar-ho! / Ready to go!

3000m i pujant... / 3000m and going up...

A 3400m les mostres de cansament eren evidents... / At 3400m tiredness was obvious..

Recuperant forces per afrontar l'últim tram! / Some energy to face the last part! 

Finalment!! / At last!! 

La foto no transmet el moment...m'estava pelant el cul de fred! / Shivering...coldest feeling ever!

I finalment es va fer la llum ! / and the sun showed up!

Alegria desfermada... / Uncontrolled happiness...

la màgia del Fuji / the magic of Fuji