Aire fresc a Tokyo! - Fresh air in Tokyo!

Matinal de diumenge asolellada amb un cel blau i clar que convidava a sortir al carrer....i dit i fet vaig aprofitar per fer una sortida en bici a un dels indrets més agradables de la ciutat, el riu Tama (Tamagawa), el qual juntament amb el riu Arakawa, són els dos grans rius que voregen la ciutat fins a desembocar a la badia de Tokyo. El Tama em queda relativament a prop de casa i voreja d'oest a est la ciutat, separant-la de la veïna Kawasaki (per tots els que heu estat al Japó, és el gran riu que es veu sortint de Tokyo en tren cap al sud), és un gran riu amb amples voralls on s'hi han instal.lat equipaments esportius de tota mena i hi ha un camí que s'allarga tot el recorregut del riu ideal per fer una mica de bici, córrer o simplement passejar. Quan un volta per allà, observant tota l'activitat al voltant, per moments oblides que estàs en una ciutat de 13 milions de persones, canalla jugant a beisbol, a futbol, fent gimnàs, practicant golf o fins i tot jugant a tennis i tot al costat del riu...maco de veritat :)!

Last Sunday we woke up with a lovely sunny day, winter here is cold but beauty as well, usually resulting in a clear and blue sky that invites going outdoors, and so did I. I took the bike (that I haven't for a while) and went cycling till the Tama river (Tamagawa), which together with the Arakawa river are the two big rivers surrounding Tokyo towards the bay. Tama river is relatively close to home and goes from west to east being the limiting line between Tokyo and the neighbor Kawasaki (yes is the river you can see from the train when going south from Tokyo), it's a big river with broad sides where it has been built all kinds of sports equipments and there is also a pedestrian path following all along the river perfect for cycling, running or simply going for a walk. One of the best places to enjoy outdoors activities in Tokyo, being there with all the activity around made one forget being in a city of 13M people, children playing beisbol, others football, fitness, practicing golf or even playing tennis...and all these next to the river, really a wonderful place to visit!

Tokyo de blanc! - Snowy Tokyo!

Sorpresa al llevar-me al matí! - Surprise when I woke up!

Déu ni do la que va caure la setmana passada! Dilluns passat, que era festa nacional, ens vem llevar amb una imatge de Tokyo d'allò més peculiar, va comenaçar a nevar de nit i al matí ja hi havia la ciutat sota una capa blanca de neu! No va ser una nevada qualsevol, després d'estar nevant tot el dia va deixar un gruix ben maco, diuen que va ser la nevada més important dels últims 10 anys!! La mostra està en que una setmana més tard encara es veu neu amontagada per la ciutat. Sembla que ara sí ha arribat l'hivern deixant una imatge que em recorda la meva estimada Suïssa, tot i que aquí sembla ser que no estan preparats i els dies que han passat han deixat imatges peculiars, per exemple curiós de veure el dia després molta gent intentant treure la neu amb aigua (!!)...sembla que no coneixen la sal o els hi agraden els esports de risc, de fet bastant divertida la imatge d'homes i dones guarnits amb els seus vestits perfectes, però passant-les canutes per moure's amb les sabates de taló o els mocasins...ja ho diuen que per lluir s'ha de patir :). Ara la imatge que més m'ha xocat ha estat veure gent que recollen les restes de neu que els queda davant la casa o botiga i la posen en boses de deixalles!! Sembla que no es poden esperar que es fongui...aquest pais no deixa de sorprendre'm.

What a snow storm we had last week! Last Monday, bank holiday in Japan, we woke up with a very peculiar view of Tokyo, it began to snow at night and in the morning there was already a thick layer of white snow covering the city! hey and it wasn't any snow but the heaviest of the last 10 years (!!), the best example is the snow remaining around after more than a week. So, indeed we suddenly entered the winter season with images of the Tokyo that made me remind my lovely Switzerland...of course with the difference that it seems here they are not that well prepared for it, as an example the day after were plenty of people was trying to "remove" snow with water...either they don't know about salt or they like extreme activities, actually it was quite funny to see all these businessmen and women with their perfect outfit trying to walk on the icy snow with heels or thin shoes...no way to go to work with boots or any other combination that could not fit perfectly with the style! Now, the most striking thing for me is to see people removing the last (few) piles of snow from their houses or shops and putting it in garbage bags!! ...it's like they cannot wait it melts or that they see it as litter...I think I don't get it.

Meguro sota la neu / Meguro under the snow!!!

 

El meu veí amb el "traje" netejant el garatge abans d'anar a treballar / My neighbour in costume cleaning the garage

Imagineu-vos les dones amb talons de 30cm caminant per aquí / Imagine the women with their 30cm heels walking there

Una setmana més tard / A week later...still snow!

Messi...kimoshiii!!!

Aprofitant la setmana de consagració de Messi com el rei absolut del fútbol, aquí us comparteixo la campanya publicitària que protagonitza al Japó amb una empresa de cosmètics locals, Anfa. Molts ja l'haureu vist, i és que la imatge de Messi parlant o potser millor, intentant parlar Japonès ha fet la volta al molt, tot i que tampoc es pot dir que sigui molt difícil ;) Sigui com sigui suposo que li deuen haver pagat una pasta però de ben segur que la campanya és un èxit, la imatge de Messi, el jugador de futbol de lluny més conegut, està bastant per tot arreu i tothom coneix la campanya. En els anuncis on es publicita un producte per rentar-se la cara, la intervenció de Messi es resumeix en dues frases "Messi kimochi" i "Messi mo, Anfa mo nijugo sai" que vindria a ser "Em sento Messi" i "Messi i Anfa tenen 25 anys", i és que la campanya s'ha fet per cel.lebrar els 25 anys d'aquesta empresa. Ara bé, el tema que ha cridat l'atenció per aquí ha estat la pronunciació de Messi, i és que sobretot en la primera frase enlloc de pronunciar "kimo-chi" se li escapa un "kimo-shhi" bastant divertit. Els meus amics que se'n foten bastant em diuen "però és tan complicat pronunciar-ho correctament?" i jo "és que és l'accent argentí...", en fi ja sabem que el fort d'en Messi no serien els idiomes, millor que es dediqui a jugar futbol...i per molts anys!.

Taking the opportunity of Messi's consagration week as the king of football, I want to share with you the advertising campaign that he is starring in Japan with a local cosmetics company called Anfa. You may have already seen the CM since Messi's image speaking or better say trying to speak Japanese was a worldwide hit, even though if what he says in principle doesn't look that much difficult ;) In any case, the campaign which probably cost a fortune to this company is certainly a success, Messi's image, who's very popular here, is everywhere and everyone knows about the campaign.  The CM advertise a face wash cream and Messi's intervention is summarized in two sentences "Messi kimochi" and "Messi mo, Anfa mo nijugo sai" which means "I feel Messi" and "Messi and Anfa are 25 years old", basically the company celebrates its 25th anniversary. However what's been more commented here is Messi's pronunciation, particularly in the first sentence where instead of "kimo-CHI" he says a funny "kimo-shhii". My JP friends makes fun of him on this and ask me whether is that complicated to pronounce it correctly, to which I answer it maybe his argentinean accent...although we all know that Messi's strength is not precisely languages...he should better keep playing football, and hopefully for long time! 

Aquest és el primer anunci i peça central de la campanya de communicació...molt simple i no massa sofisticat però segurament és en això on recau l'èxit de la campanya. 
This is the first ad and central communication of the campaign...looks quite simple but I guess this is where it falls on the success of it!


 Aquest és el segon anunci, bastant curiós també...
Here the second ad, quite funny as well....

I aquest és el making-of de l'anunci
Making-off advertisement  

En un centre comercial...la imatge de Messi mínim un pam més alt que en la realitat!!
At a Dept. store...Messi's appearance clearly taller than the real one!

Oshogatsu (New Year) - part II

L'any nou Japonès (Oshogatsu) està ple de tradicions, si en l'anterior post us parlava del Hatsumode, altres activitats típiques són les postals d'any nou (similars a la nostra tradició de les postals de Nadal, aquí els primers dies de l'any se'n troben per tot arreu) o l'anomenada otoshidama (tradició de donar diners de pares a fills en forma de regal d'any nou). Més enllà d'això com a bona societat sibarita que són, el menjar també juga un paper mooolt important amb l'anomenat Osechi Ryori o menjar japonès d'any nou, una tradició amb més de mil anys d'història i que evidentment jo tenia molt d'interès de provar i bé...vaig ser tan afortunat que en Manabu, un bon amic japonès, em va convidar a casa seva a passar el dinar d'any nou amb la seva família!! Val a dir que aquí no tothom el conviden a casa de un i menys en dies tan especials o sigui que per a mi va ser tot un honor!! L'experiència va ser absolutament fantàstica, són tan amables i considerats que evidentment em van fer sentir com el rei de la casa!
La veritat és que l'any nou Japonès em va recordar bastant al nostre dia de Nadal, el dinar sol començar bastant tard però també acaba molt tard engantxant-se amb el sopar, et passes el dia menjant i bevent! Entremig, un clàssic són els programes televisió especials d'any nou amb tot tipus de shows 100% japonesos i evidentment les competicions esportives, ara, aquí enlloc del tradicional salts d'esquí tenen el torneig nacional de futbol d'instituts seguit per milions de persones per tot el país!.
L'experiència de l'Osechi ryori va ser molt interessant, es tracta de menjar fet per aguantar diversos dies, diuen que es va començar a fer com a forma de subsistència ja que durant el període d'oshogatsu com que hi havia tots els establiments tancats, era molt difícil aproveir-se i s'havia de buscar coses que aguantéssin diversos dies. Es serveix en unes capses especials, anomenades jubako, similars als bento i avui dia la gran majoria es compra ja preparat en grans magatzems o fins i tot en les botigues de conveniència, per sort en el nostre cas però va ser tot fet a casa i és que a la mare d'en Manabu li agrada molt cuinar. La particularitat de l'Osechi ryori és que cada producte té una significació especial, per exemple hi ha kuromame (mongetes negres) com a símbol de salut pel nou any, konbu (algues) com a símbol de felicitat, tazukuri (sardines seques en salsa soja) com a símbol de bona collita (arròs) o kazunoko (ous d'arengada) com a símbol de fertilitat. En fi, un munt de combinacions de preparacions molt japoneses i amb resultats molt peculiars pels paladars occidentals però també molt bo.
Per rematar-ho, acabat al dinar, estava tan posat en la tradició que fins i tot vaig tenir el plaer de provar per primera vegada un kimono japonès verdader! i no era un kimono qualsevol sinó un que venia d'herència de diverses generacions o sigui amb molta història al darrera però en un estat que estava nou.  Déu ni do, el que costa posar-se un kimono, d'entrada ja us dic que sol no te'l pots posar i és que al final vaig acabar portant quatre capes de roba a sobre, evidentment amb tot això haig de reconèixer que gaire còmode no és...ara l'experiència un 10!

The Japanese new year (Oshogatsu) is full of traditions, if in the previous post I talked about the Hatsumode, other typical activities also include the new year's postcards (quite similar to our postcards for Christmas, but here you find them a bit later, only for few days but in each single corner of the city) or the so called otoshidama (tradition to give money from parents to children as a present for new year). Beyond that and as a good gourmet society, food also plays a central role with what they called Osechi ryori or the Japanese new year's food, a tradition with more than thousand years of history and that of course I was really looking forward it...so, I was so lucky that Manabu, a good Japanese friend, invited me to his parents place to share a new year's lunch with his family!! Considering that here in Japan is not that common that you receive this kind of invitation and moreover in such an special date, it was a great honour for me!! The experience was absolutely fantastic, they are so kind and considered that obviously made me feel as a real honorary guest!!
The Japanese new year celebration reminded me quite a lot to our Christmas day, their lunch usually starts quite late so does the finishing time, overlapping with the dinner so you are drinking and eating all day long! In between, a classical are the special TV shows for new year's with all kind of programs 100% japanese style as well as sport competitions, however instead of the traditional European ski jumps, here they have the national football tournament of high-schools which is followed by millions of people all over the country!
The Osechi ryori experience was really interesting, this preparation began as a way to stock food for several days since during oshogatsu everything is closed (especially longtime ago) and so it was hardly possible to buy fresh products and they had to find preparations that could preserve several days. Osechi it is served in special boxes, similar to Bento called Jubako and nowadays most of the people buys it already prepared from department stores or even convenience stores, in our case however It was an exception since Manabu's mother always prepare it at home...yummy. There many different food or preparations in Osechi ryori and the particularity is that each one has a special meaning, for instance there is kuromame (black beans) as a symbol of health in the new year, konbu (seaweed) as a symbol of joy, tazukuri (dried sardines in soy sauce) as a symbol of abundant harvest (rice) or kazunoko (herring roe) as a symbol of fertility. So, the result a deep introduction to traditional japanese preparations, most unknown by westerners but with s really good taste.

After all these yummy food, I was so integrated in the Japanese tradition that I ended up wearing a kimono :)! My first time wearing a real Japanese kimono, and not just any kimono but one that was inherited from various generations in the family...and was still like new! What a job to get into a kimono...I tell you it took me a while and certainly something you cannot do alone, at the end I was wearing 4 layers of clothes which certainly makes it not very comfortable to wear for long time, that`s why nowadays this is only reserved for special occasions, and so special was that one!

Oshogatsu (New Year) - part I

Després de la nit de cap d'any va arribar el famós Oshogatsu del qual us parlava, que són els tres primers dies de l'any. En aquest periode si hi ha una tradició per sobre de totes aquesta és el Hatsumode que vol dir la primera visita a un temple budista o un santuari xintoista de l'any, i tothom però absolutament tothom passa per un, tan fa l'edat, la classe social o fins i tot les creences, la primera visita de l'any als temples és un esdeveniment que va més enllà de la religió i està completament arrelat en la societat japonesa. Com us deia els més valents hi van la mateixa nit d'any nou, valents perquè normalment et trobes a molta gent i fot un fred que pela, o sigui que se n'han de tenir ganes per anar-hi. En el nostre cas però hi vàrem anar l'endemà (tot i que som molt valents...), probablement el dia que es concentra més gent i ja posats vàrem decidir anar al lloc per excel.lència, al santuari Meiji ubicat a dins del parc de Yoyogi. Doncs bé, ja ens van avisar que hi hauria molta gent però mai m'hauria imaginat tal col.lapse de persones, hi havia una riuada humana que feia por, quan arribes al parc hi ha una porta Tori immensa que marca l'entrada i des d'allà , en un dia normal, uns 10 minuts de marxa fins al santuari però que es van convertir en dues hores i mitja el primer dia de l'any!!
Per sort, quan ja estavem a punt de desistir se'ns va aparèixer un japonès que ens va recomenar anar per una altra banda i en vàrem fer molta via, la sort dels principiants! Ja al santuari la organització era espectacular, gent per tot arreu però com és habitual tot perfectament quadrat, feien passar la gent en blocs on tot eren cops i corredisses per agafar els millors llocs, llençar diners i fer la pregària d'any nou i tot en poc més de 5 minuts perquè ja tenies un altre grup al darrera. El quadre era bastant béstia, tota aquella multitud a dins d'un santuari donava una imatge bastant allunyada de la solemnitat que normalment un espera a dins un lloc sagrat i certament diferent a la pau i tranquilitat que un normalment troba al santuari Meiji. Per acabar, quan sortiem vem recollir un tradicional omikuji, els quals són especials a Meiji Jingu ja que enlloc de les típiques tires de fortuna de paper, es tracta de reculls de poemes escrits per l'emperador Meiji en un estil anomenat poesia Waka (sempre són 31 sílabes en un patró determinat) i que tenen una significació especial. El meu certament el vaig trobar molt encertat i en prendré bona nota per encarar l'any :).

After New Year's eve came the famous Oshogatsu of which I wrote about in the previous post, and refers to the first three days of the year. During this period if there is a tradition among the traditions this is the Hatsumode, that means the first visit of the year to a Buddhist temple or Shinto shrine.  During these days everybody by all means will go there, regardless of age, social class or even beliefs, the first visit of the year to a temple is something that goes beyond religion and is deeply-rooted to this society. As I explained, the brave ones go the same night of new year's eve, and I say brave because usually is freezing and there are lots of people so unless you are not very much into it I guess you find better ideas on where to spend your night. In our case, although very brave (...), we decided to go on the first day probably the day where it concentrates more people, and as there are no temples in Tokyo we decided to go to the most popular one, Meiji Shrine at Yoyogi park!. So, what came after was quite obvious, I was already told that there will be huge crowds and queues but I'd had never expected to find soooo many people. Already at the entrance where there is a huge Tori door was packed, and from there to the temple, that usually takes about 10' walking, that day were 2 hours and a half!! Luckily enough when we were about to give up, we met a Japanese man who advised us to take a different path and like that we were able to make it in much lesser time! At the shrine the organization was awesome, people everywhere but as it is usual all perfectly aligned, the security people coordinate the human mass letting in a small group of people at one time, most of them rushing and even running to get the best places, then the process was to throw money and make your pray, all this in less than 5 minutes since another group would come after. Altogether was quite striking, these crowds in the shrine gave an image quite far away of the solemnity that one would expect from a holy place and certainly very different to the calm and peace that you can find at Meiji shrine. Last but not least, before leaving we took a traditional omikuji (!!), which are quite special at Meiji Shrine since instead of the typical fortune teller description, you find a Waka poem written by the emperor Meiji long time ago. Waka poetry is a particular way to write short poems (always 31 syllable) which is said to have a special meaning. In my case, the omikuji was really interesting and I took well note of its meaning to start this new year :)

  

  

 

  

Cap d'any a la Japonesa - Japanese New year´s eve

Passada la poca arrelada tradició del Nadal, va arribar cap d'any, la festa tradicional per excel.lència i amb ell, directament des de Barcelona van aterrar la Concha i en Pablo per passar unes mini-vacances a la capital Japonesa!! Han estat un dies molt intensos i molt, molt interessants...de fet tinc tantes coses per explicar que ho dividiré en diferents entrades. 

Toshikoshi Soba (pic by Markystar) 

Al Japó, aquest periode són les festes més importants de l'any, O-shogatsu, que es refereix als 3 primers dies de l'any i que aquí són festius. Per buscar un paral.lelisme seria com el nostre nadal. Per cap d'any doncs comença el gran periode festiu on la tradició és reunir-se amb la família a casa els pares per passar aquests dies. La última nit de l'any, anomenada O-misoka, és molt més tranquila i solemne que el nostre cap d'any, aquí no hi ha campanades, ni cotilló, ni (gaire) revetlla. Pel que m'han explicat, la gran tradició de cap d'any és menjar toshikoshi soba (fideus de blat sarraí), que com que són molt llargs representen llarga vida i tenen aquest simbolisme de longevitat! A mitjanit la tradició pels més valents és anar a un temple a fer el hatsumode, que és la primera visita de l'any als temples i ritual indispensable en tot japonès. 
En el nostre cas, vàrem fer un sopar a casa d'uns amics, amb un grup prou internacional, combinant tradicions de totes menes, hi va haver soba japonès, però també llenties italianes i evidentment els 12 grans de raïm amb unes campanades improvisades que s'han d'agraïr al Sr.Youtube. Els grans de raïm eren tant grans que més d'un va tenir problemes per acabar-s'ho. Més tard, vàrem decidir sortir una estona per continuar la xerinol.la a Shibuya. No n'esperava gaire ja que m'havien dit que segurament és la nit amb menys gent pels carrers, però quan vàrem arribar a Shibuya vaig quedar sorprès de l'ambien que hi havia, molta gent voltant pels carrers i sobretot un desplegament policial increïble....els japos són molt bésties :)!. Així que entre una cosa i l'altre vàrem fer una revetlla a l'occidental bastant digne ;). Un cap d'any diferent però amb molt bona entrada al 2013!

Lentils with roasted beef

After the light experience of Japanese Christmas came New Year's eve, where the most traditional Japanese holiday begins and with it, directly from Barcelona landed Concha and Pablo to spend few days in Tokyo!! It's been really intense days with lots of interesting stuff...so much that to avoid being too boring I will explain it in several posts :).
In Japan, this season is the most important festivity of the year, O-shogatsu is called, and refers to the 3 first days of the year that here is national holiday. To compare with, for the Japanese society it would be something similar to our Christmas. So, for New Year's eve begins this big holiday season where the tradition is to gather with your family and spend these days with different traditions. The last night of the year, called Omisoka, is much more quiet and solemn than our typical New Year's eve, no countdown, no cotillion and (little) party. I was told that something typical this last night is to eat "toshikoshi soba" (buckwheat noodles), which being long represent long life and hence are a symbol of longevity! At midnight the tradition for the brave ones is to go to a temple to celebrate hatsumode, the first year's visit which is essential i any Japanese person. 

Japanese grapes

In our case, we started with a dinner at a friend's place with a small but quite international group, combining new year's eve traditions of all kinds. We did eat Japanese soba, but also lentils (from the Italian tradition) and of course grapes (from Spanish tradition), where we eat 12 grapes with each one of the countdown ring-bells. And of course, although not very official we also had our own countdown at midnight thanks to Mr. Youtube. The Japanese grapes were so big that some of the newcomers struggled quite a lot to swallow them!  After that we decided to move to Shibuya looking for some new year's eve party and although I didn't expect much (I was told that most of the Japanese don't go out that night), I was surprised with the number of people around and the exaggerated police resources around...I guess they are over-staffed that night and don't know what to do with them :). So, at the end with all these we ended up doing a more than acceptable western style new year's eve party that brought us to finish quite late ;). A different new year's eve but an excellent start of 2013!

La Con-chan i en Pablo-kun a punt d'atacar els seus soba - Concha and Pablo ready to eat their soba

  

Bon Any a tothom! Happy New Year!

La última nit de l'any - Last night of the year