Descobrint Kyushu! - Discovering Kyushu!

Hola hola! ja torno a estar per aquí...i torno amb un munt de coses per explicar! Resulta que fa poc vàrem tenir la famosa "Golden Week" (Setmana Daurada) que és una setmana amb varis dies festius marcada amb vermell al calendari i és que molts japonesos, de forma excepcional, s'agafen tota la setmana de vacances. Amb la GW va arribar la visita dels meus estimadíssims pares, uns veterans ja del Japó, i amb ells vaig decidir visitar Kyushu, la única de les 4 grans illes que hem quedava per visitar. Kyushu és l'illa que hi ha al sud-oest del país, d'un tamany similar a Catalunya, al Japó és coneguda sobretot per tres grans coses: terra de volcans i aigües termals, clima més càlid i evidentment per la seva gastronomia (peix, maduixes, carn de cavall i...shochu, el famós alcohol destil.lat del Japó).

Hi!! I'm back...and came back with lots of things to share! A couple of weeks ago we had in Japan the famous "Golden Week" which is a week with several days of holidays and, exceptionally, is one of the few periods of the year were most of the Japanese will take a week off. And with GW I had the visit of my lovely parents, with whom I decided to go down to Kyushu, the last of the 4 big islands that hadn't visited yet. Located in the south-west part of the country, here is well-known for three main things: land of volcanos and hot spring, warmer weather, and of course its cuisine (lots of fish, strawberries, horse meat...and shochu the famous distilled of Japan). 

Vàrem volar fins a Fukuoka i des d'allà vàrem llogar un cotxer per poder explorar bé la illa. De Fukuoka poca cosa, a banda d'un sopar en un restaurant que ens vàrem posar les botes. La següent parada va ser Beppu, la ciutat-onsen, un lloc on el vapor d'aigua surt de cada cantonada!. Us recordo que els onsen són els famosos banys d'aigües termals, doncs bé, en aquesta ciutat costanera hi ha la concentració d'onsen més alta del Japó, per tots gustos i colors, fins i tot vàrem trobar banys exteriors (el que ells anomenen "rotenburos") perduts al mig de la muntanya on la gent es banya sense cap pudor, rotllo platja nudista. A recordar, la visita que vem fer en un onsen super-tradicional amb més de 100 anys d'història, molt autèntic i a sobre vàrem poder gaudir de l'experiència de fer un bany de terra calenta! La següent parada va ser Aso san, el volcà en actiu més important del Japó. En un entorn natural espectacular et trobes aquella xemeneia de vapors que no para de fumejar! Diuen que aqui es van filmar unes quantes pel.licules de Kurosawa! Seguidament vem anar fins a Kumamoto, ciutat coneguda per tenir un dels 3 castells tradicionals més imponents del Japó, el Kumamoto-jo, un castell originàriament construït al S.XV (tot i que va ser reconstruït vàries vegades) i que és un exemple del tradicional castell de samurais japonesos. L'altre element a destacar va ser Suizenji koen, un dels parcs/jardins més macos que he vist en aquest país, aquesta gent són uns artistes en tema de jardineria! La següent parada va ser al sud a Kagoshima, una ciutat que a banda del seu peculiar nom alberga un altre dels famosos volcans del Japó, el Sakurajima, una illa volca. Aquell dia però ens va ploure molt i ens va limitar la visita. No obstant, Kagoshima era també el punt de partida de la següent destinació, la illa de Yakushima, sens dubte per mi el millor del viatge i un dels indrets més guapos que he vist al país.

We flu to Fukuoka and from there we rented a car to easily explore the island. From Fukuoka I can say very little, besides the wonderful dinner we had in a restaurant (yes...food is excellent). Our next stop was Beppu, the hot spring paradise of Japan, a place were steam pops up from everywhere! Here you find the highest concentration of Onsen (natural hot spring baths) in Japan, all kinds, we even found outdoors Onsen (rotenburos) lost in the middle of a mountain were people takes a bath in complete harmony with nature. From here as well, I would highlight the visit to a very old Onsen with more than 100 years of history, really authentic and we had the opportunity to try a "hot sand bath", quite weird! From Beppu we continue towards Aso san, the most important active volcano in Japan. Here the landscape was amazing, surrounded by a vast area of a national park emerges the steam of the volcano, a masterpiece of geology. In this area it is said that Kurosawa shot some of his movies! After this, our next stop was Kumamoto, city known for its impressive castle, Kumamoto-jo, one of the 3 best traditional castle of Japan, originally built in the XV century (although it had several restoration over the years) is a great example of the traditional castle of samurais of that period. The other must see of Kumamoto is  the Suizenji koen, one of the most beautiful parks/garden I've seen in this country, absolutely amazing how this people master the art of gardening! Next was to the south, Kagoshima, a city with a particular name, known for being place of another volcano, Sakurajima, and island-volcano. Unfortunately our stay in Kagoshima went with heavy rain and couldn't enjoy as much as we wanted, however the main reason of being there was as departing point of our next destination, Yakushima island, without a doubt the best of our trip and top place in my visits in Japan. 

Yakushima és la primera illa de l'arxipèlag d'illes d'Okinawa, però com que està tan a prop de Kyushu, depèn administrativament de Kagoshima. Des d'allà doncs, ens vàrem llevar d'hora ben d'hora per agafar el primer vaixell que sortia del port en destinació a Yakushima i un cop allà va ser brutal, la illa és com una jungla, tot són muntanyes, naturalesa i verdor. L'illa és a més patrimoni de l'Unesco sobretot per la presència d'uns cedres mil.lenaris bestials, el més conegut el Jomon-sugi diuen que podria arribar a tenir més de 7000 anys!. En definitiva un paradís pels amants del montanyisme, al punt que sembla que va inspirar Miyazaki en la seva pel.lícula "Princesa Mononoke". 

Yakushima is the first island of the archipelago of Okinawa islands, but as it is so close to Kyushu it reports administratively to Kagoshima. So from there, we took an early (very early) boat from the port with destination to Yakushima, and one there it was simply great, this island is like a jungle, all about mountains, nature and greenery. On top, it's protected by Unesco as World natural heritage since it has several ceder trees with thousands years of history, the most popular Jomon-sugi which could have up to 7000years! So, a paradise for mountain and trekking fans, it seems the island was an inspiration for Miyazaki's movie "Princess Mononoke". 

Ja de tornada, un altre vaixell i després cotxe amunt direcció a Nagasaki. La ciutat, internacionalment coneguda pels fets de la II guerra mundial, al Japó és a més coneguda per ser un dels punts claus per on van entrar i establir la immigració occidental al país i és que a l'època tenia un dels ports més importants. No obstant, avui dia la visita té un interès centrat en els dramàtics fets del 1945, amb el museu de la bomba atòmica (comparativament prefereixo el d'Hiroshima) i sobretot amb el Memorial de la pau, dissenyat per Akira Kuryu, una autèntica obra d'art arquitectònica amb un gran valor emotiu. De Nagasaki, vàrem fer una última parada a Arita, un petit poblet conegut per la producció de ceràmica japonesa, i tornada a Fukuoka. En total vàren ser més de 1000km voltant de dalt a baix per Kyushu, de la qual em quedo amb moltes coses però sobretot, com és habitual, em va sorprendre de nou l'abundància de naturalesa salvatge general en tota l'illa...realment el Japó de veritat és molt més que la imatge de grans ciutats urbanes.  Aviat penjaré fotos!

Back to mainland, another boat and then we took the car towards Nagasaki. This city, mostly known outside Japan for the bombing in the WWII, here in Japan is also known for being a key location from where westerners entered to Japan and settled down, since at that period it had probably the most important port of the country. Nowadays however, it is clear that its interest focuses in the events of 1945, hosting a museum of the Atomic Bomb (similar to the one in Hiroshima but if I had to choose probably I will say the latter), and above all the Nagasaski memorial hall for the atomic bomb, designed by architect Akira Kuryu, and authentic work of architecture with a strong emotional significance. After Nagasaki, last stop in Arita, a little town known for its pottery where we found a popular pottery fair, and finally back to Fukuoka. Altogether, more than 1000km to visit all around Kyushu and discover many great things, although probably the most striking thing for me was to see again that mostly the island is surrounded by deep wild nature everywhere...another example that the real Japan is much more than the typical urban city image that we are used to. Pictures to come soon!

Sumo, sumo, sumo!!!

Sumo, sumo, sumo !!! Fa uns dies vaig anar de nou a veure sumo...aquesta vegada una ocasió especial, el 37è Grand Sumo Tournament que va tenir lloc a Tokyo, un esdeveniment d'un sol dia amb competició tipus copa, o sigui que no hi havia lloc per l'error, guanyar o quedar eliminat. Acostumat al torneig estàndard de 15 dies, aquest va ser bastant diferent tot i que al no ser competició oficial es podia palpar en l'ambient que tot estava més relaxat. Tot i això, bons combats, potència humana desfermada i molt de contacte...amb tan de "roce" el sumo em comença a semblar un esport amb cert romanticisme ;)  Aquí us deixo una sèrie de fotos

Sumo, sumo, sumo !!! Some days ago I went again to watch sumo...this time was a special occasion, the 37th Grand Sumo Tournament held in Tokyo, a special single-elimination event where there is no room for error, either you win or get out. Used to the standard 15 days tournament, this one was quite different although not being an official competition was clear that the atmosphere was much more relaxed. Nonetheless, as usual good fights of human warriors of amazing power and flexibility that always keeps me astonished... and with all that contact start to see this sport with certain sense of romanticism ;) here some pics of the day

Aprenent cuina japonesa - Learning Japanese cuisine

Un dels desitjos pel 2013 és que a part de continuar gaudint dels plaers de la gastronomia japonesa, vull aprendre a cuinar-ne les seves receptes. La veritat és que al Japó degut a la gran oferta (i barata) de restaurants i al fet que els apartaments acostumen a ser molt petits, la gent menja molt a fora casa i jo que sóc bastant de cuinar i trobades casolanes al voltant d'uns taula doncs des de que estic per aquí ho he trobat a faltar...i evidentment no pot ser, el dia que marxi del Japó a banda d'emportar-me'n bons records gastronòmics també voldria que anéssin acompanyats de coneixement o sigui que finalment aquesta setmana vaig experimentar la primera classe de cuina japonesa. Aquí us deixo el menú....bo bo bo ;) 

One of my resolutions for 2013 is that besides enjoying the japanese cuisine, I would like to learn how to cook it. Actually although I like to cook since I'm in Japan I don't do it very often. Here the tendency is usually to go out, either because the offer of restaurants is huge at reasonable price or because the size of appartments are quite small, people tend to meet up outside home. So at then I decided that regardless of this I wanted to learn and finally this week started my first japanese cooking lesson. Here the menú...yummy, yummy!!

1. Amanida de Nagaimo condmentada amb una salsa de Wasabi / Nagaimo salad with wasabi dressing


Bona recepta per començar, el nagaimo (un tipus de boniato) era la típica verdura japonesa que mai sabia com cuinar-la. Em van comentar que normalment es menja cru o lleugerament fregit (com el nostre cas), la seva gran característica és la textura mucosa, bastant peculiar! La salsa wasabi mmm....boníssima!

Nice recipe to begin with, nagaimo (a kind of yam) so far was the typical japanese vegetable that I never knew how to cook. Now I learnt that usually it is eaten raw or slightly fried (like ours), its main characteristic is that is very sticky becoming mucilaginous when grated! The wasabi dressing....yummy yummy!!

2 Soja amb renkon  i gobo amakara age / Soybean with renkon and gobo amakara age

La base d'aquesta recepta és la soja (en mongeta) barrejada amb dos vegetals clàssics, el renkon (arrel del lotus) i el gobo fregits amb una salsa agre-dolça a base de soja i sucre. Resultat boníssim...la millor de la nit sens dubte! 

You take soybeans as the base mix with two classic japanese vegetables, renkon (lotus root) and gobo, deep-fry them and add a sour-sweet sauce made of soy and sugar. The result really goood....to me the best recipe of the night!


3. Irodori soboro gohan
 
Aquesta és una recepta típica japonesa que habitualment forma part dels bentos (carmanyoles) dels més petits. Irodori vol dir colorejat, soboro gohan (arròs) doncs és arròs amb toppings de diferents colors, en el nostre cas, pollastre, ou i gamba que es cuina amb una salsa dolça de soja.  

This is a traditional japanese recipe commonly found in bentos especially among children. Irodori means colourful, soboro gohan (rice) then is rice with colourful toppings in our case chicken, egg and shrimp cooked with a sweet soy sauce.   

4. Sardine dango isobe maki (Hamburgueses de sardina / Sardine hamburger)

Segurament el plat més elaborat i interessant de fer. Tal qual, hamburgueses de sardina farçides de verdura (entre d'altres bambú) i recobertes d'alga nori. Resultat més que acceptable! 

Probably the most sophisticated and elaborated dish. They really were sardine hamburger 100%. with vegetables (among others bamboo) and wrapped with nori seaweed. The results was very interesting!

5. Kuromitsu kinako mochi
Per acabar un clàssic de la cuina japonesa, mochi (arròs enganxós) fregit amb salsa de xarop de sucre i kinako (farina de soja). Bo, però certament no seria el postre més adequat per fer la digestió :) 

As a dessert, a classic of the japanese cuisine, fried mochi (sticky rice) with brown sugar syrup and kinako (soybean flour). Yummy, but certainly not the best choice if you look to ease your digestion :)



Aquí el menú complet, presentat a la japonesa....cada cosa té una raó de ser.
The complete menu presented in the japanese way....everything has a reason to be. 



I finalment aquí algunes de les companyes que com a bones japoneses van immortalitzar el moment amb unes fotografies també ;)

And finally a picture with some of the colleagues who as a good japanese didn't miss the opportunity to took some pictures at the end ;)

Oshogatsu (New Year) - part II

L'any nou Japonès (Oshogatsu) està ple de tradicions, si en l'anterior post us parlava del Hatsumode, altres activitats típiques són les postals d'any nou (similars a la nostra tradició de les postals de Nadal, aquí els primers dies de l'any se'n troben per tot arreu) o l'anomenada otoshidama (tradició de donar diners de pares a fills en forma de regal d'any nou). Més enllà d'això com a bona societat sibarita que són, el menjar també juga un paper mooolt important amb l'anomenat Osechi Ryori o menjar japonès d'any nou, una tradició amb més de mil anys d'història i que evidentment jo tenia molt d'interès de provar i bé...vaig ser tan afortunat que en Manabu, un bon amic japonès, em va convidar a casa seva a passar el dinar d'any nou amb la seva família!! Val a dir que aquí no tothom el conviden a casa de un i menys en dies tan especials o sigui que per a mi va ser tot un honor!! L'experiència va ser absolutament fantàstica, són tan amables i considerats que evidentment em van fer sentir com el rei de la casa!
La veritat és que l'any nou Japonès em va recordar bastant al nostre dia de Nadal, el dinar sol començar bastant tard però també acaba molt tard engantxant-se amb el sopar, et passes el dia menjant i bevent! Entremig, un clàssic són els programes televisió especials d'any nou amb tot tipus de shows 100% japonesos i evidentment les competicions esportives, ara, aquí enlloc del tradicional salts d'esquí tenen el torneig nacional de futbol d'instituts seguit per milions de persones per tot el país!.
L'experiència de l'Osechi ryori va ser molt interessant, es tracta de menjar fet per aguantar diversos dies, diuen que es va començar a fer com a forma de subsistència ja que durant el període d'oshogatsu com que hi havia tots els establiments tancats, era molt difícil aproveir-se i s'havia de buscar coses que aguantéssin diversos dies. Es serveix en unes capses especials, anomenades jubako, similars als bento i avui dia la gran majoria es compra ja preparat en grans magatzems o fins i tot en les botigues de conveniència, per sort en el nostre cas però va ser tot fet a casa i és que a la mare d'en Manabu li agrada molt cuinar. La particularitat de l'Osechi ryori és que cada producte té una significació especial, per exemple hi ha kuromame (mongetes negres) com a símbol de salut pel nou any, konbu (algues) com a símbol de felicitat, tazukuri (sardines seques en salsa soja) com a símbol de bona collita (arròs) o kazunoko (ous d'arengada) com a símbol de fertilitat. En fi, un munt de combinacions de preparacions molt japoneses i amb resultats molt peculiars pels paladars occidentals però també molt bo.
Per rematar-ho, acabat al dinar, estava tan posat en la tradició que fins i tot vaig tenir el plaer de provar per primera vegada un kimono japonès verdader! i no era un kimono qualsevol sinó un que venia d'herència de diverses generacions o sigui amb molta història al darrera però en un estat que estava nou.  Déu ni do, el que costa posar-se un kimono, d'entrada ja us dic que sol no te'l pots posar i és que al final vaig acabar portant quatre capes de roba a sobre, evidentment amb tot això haig de reconèixer que gaire còmode no és...ara l'experiència un 10!

The Japanese new year (Oshogatsu) is full of traditions, if in the previous post I talked about the Hatsumode, other typical activities also include the new year's postcards (quite similar to our postcards for Christmas, but here you find them a bit later, only for few days but in each single corner of the city) or the so called otoshidama (tradition to give money from parents to children as a present for new year). Beyond that and as a good gourmet society, food also plays a central role with what they called Osechi ryori or the Japanese new year's food, a tradition with more than thousand years of history and that of course I was really looking forward it...so, I was so lucky that Manabu, a good Japanese friend, invited me to his parents place to share a new year's lunch with his family!! Considering that here in Japan is not that common that you receive this kind of invitation and moreover in such an special date, it was a great honour for me!! The experience was absolutely fantastic, they are so kind and considered that obviously made me feel as a real honorary guest!!
The Japanese new year celebration reminded me quite a lot to our Christmas day, their lunch usually starts quite late so does the finishing time, overlapping with the dinner so you are drinking and eating all day long! In between, a classical are the special TV shows for new year's with all kind of programs 100% japanese style as well as sport competitions, however instead of the traditional European ski jumps, here they have the national football tournament of high-schools which is followed by millions of people all over the country!
The Osechi ryori experience was really interesting, this preparation began as a way to stock food for several days since during oshogatsu everything is closed (especially longtime ago) and so it was hardly possible to buy fresh products and they had to find preparations that could preserve several days. Osechi it is served in special boxes, similar to Bento called Jubako and nowadays most of the people buys it already prepared from department stores or even convenience stores, in our case however It was an exception since Manabu's mother always prepare it at home...yummy. There many different food or preparations in Osechi ryori and the particularity is that each one has a special meaning, for instance there is kuromame (black beans) as a symbol of health in the new year, konbu (seaweed) as a symbol of joy, tazukuri (dried sardines in soy sauce) as a symbol of abundant harvest (rice) or kazunoko (herring roe) as a symbol of fertility. So, the result a deep introduction to traditional japanese preparations, most unknown by westerners but with s really good taste.

After all these yummy food, I was so integrated in the Japanese tradition that I ended up wearing a kimono :)! My first time wearing a real Japanese kimono, and not just any kimono but one that was inherited from various generations in the family...and was still like new! What a job to get into a kimono...I tell you it took me a while and certainly something you cannot do alone, at the end I was wearing 4 layers of clothes which certainly makes it not very comfortable to wear for long time, that`s why nowadays this is only reserved for special occasions, and so special was that one!

Oshogatsu (New Year) - part I

Després de la nit de cap d'any va arribar el famós Oshogatsu del qual us parlava, que són els tres primers dies de l'any. En aquest periode si hi ha una tradició per sobre de totes aquesta és el Hatsumode que vol dir la primera visita a un temple budista o un santuari xintoista de l'any, i tothom però absolutament tothom passa per un, tan fa l'edat, la classe social o fins i tot les creences, la primera visita de l'any als temples és un esdeveniment que va més enllà de la religió i està completament arrelat en la societat japonesa. Com us deia els més valents hi van la mateixa nit d'any nou, valents perquè normalment et trobes a molta gent i fot un fred que pela, o sigui que se n'han de tenir ganes per anar-hi. En el nostre cas però hi vàrem anar l'endemà (tot i que som molt valents...), probablement el dia que es concentra més gent i ja posats vàrem decidir anar al lloc per excel.lència, al santuari Meiji ubicat a dins del parc de Yoyogi. Doncs bé, ja ens van avisar que hi hauria molta gent però mai m'hauria imaginat tal col.lapse de persones, hi havia una riuada humana que feia por, quan arribes al parc hi ha una porta Tori immensa que marca l'entrada i des d'allà , en un dia normal, uns 10 minuts de marxa fins al santuari però que es van convertir en dues hores i mitja el primer dia de l'any!!
Per sort, quan ja estavem a punt de desistir se'ns va aparèixer un japonès que ens va recomenar anar per una altra banda i en vàrem fer molta via, la sort dels principiants! Ja al santuari la organització era espectacular, gent per tot arreu però com és habitual tot perfectament quadrat, feien passar la gent en blocs on tot eren cops i corredisses per agafar els millors llocs, llençar diners i fer la pregària d'any nou i tot en poc més de 5 minuts perquè ja tenies un altre grup al darrera. El quadre era bastant béstia, tota aquella multitud a dins d'un santuari donava una imatge bastant allunyada de la solemnitat que normalment un espera a dins un lloc sagrat i certament diferent a la pau i tranquilitat que un normalment troba al santuari Meiji. Per acabar, quan sortiem vem recollir un tradicional omikuji, els quals són especials a Meiji Jingu ja que enlloc de les típiques tires de fortuna de paper, es tracta de reculls de poemes escrits per l'emperador Meiji en un estil anomenat poesia Waka (sempre són 31 sílabes en un patró determinat) i que tenen una significació especial. El meu certament el vaig trobar molt encertat i en prendré bona nota per encarar l'any :).

After New Year's eve came the famous Oshogatsu of which I wrote about in the previous post, and refers to the first three days of the year. During this period if there is a tradition among the traditions this is the Hatsumode, that means the first visit of the year to a Buddhist temple or Shinto shrine.  During these days everybody by all means will go there, regardless of age, social class or even beliefs, the first visit of the year to a temple is something that goes beyond religion and is deeply-rooted to this society. As I explained, the brave ones go the same night of new year's eve, and I say brave because usually is freezing and there are lots of people so unless you are not very much into it I guess you find better ideas on where to spend your night. In our case, although very brave (...), we decided to go on the first day probably the day where it concentrates more people, and as there are no temples in Tokyo we decided to go to the most popular one, Meiji Shrine at Yoyogi park!. So, what came after was quite obvious, I was already told that there will be huge crowds and queues but I'd had never expected to find soooo many people. Already at the entrance where there is a huge Tori door was packed, and from there to the temple, that usually takes about 10' walking, that day were 2 hours and a half!! Luckily enough when we were about to give up, we met a Japanese man who advised us to take a different path and like that we were able to make it in much lesser time! At the shrine the organization was awesome, people everywhere but as it is usual all perfectly aligned, the security people coordinate the human mass letting in a small group of people at one time, most of them rushing and even running to get the best places, then the process was to throw money and make your pray, all this in less than 5 minutes since another group would come after. Altogether was quite striking, these crowds in the shrine gave an image quite far away of the solemnity that one would expect from a holy place and certainly very different to the calm and peace that you can find at Meiji shrine. Last but not least, before leaving we took a traditional omikuji (!!), which are quite special at Meiji Shrine since instead of the typical fortune teller description, you find a Waka poem written by the emperor Meiji long time ago. Waka poetry is a particular way to write short poems (always 31 syllable) which is said to have a special meaning. In my case, the omikuji was really interesting and I took well note of its meaning to start this new year :)