Regal de Nadal - Christmas present

Japó és molt gran!! Mireu la última que m'ha arribat...resulta que aquest any, com a regal de nadal de l'empresa he rebut un paquet amb un assortit de KitKat's de sabors que es venen arreu del Japó.
Nosaltres que venim de la tradició (retallada) tan nostrada dels lots de nadal amb torrons, polvorons i les olives envasades de l'espanyola, rebre un paquet d'aquest se m'ha fet si més no curiós. Ja fa un temps que us vaig explicar aquest fenòmen del KitKat al Japó, ara mai havia vist totes aquestes varietats juntes. En total 15 sabors representatius de les diferents regions del país, molts d'ells encara no els he tastat però crec que al final em quedaré amb el de sempre...el KitKat de tè verd, boníssim!! Ja ho sabeu, qui vulgui probar KitKat que passi per casa :)! 
Aquí va la llista de gustos:
Edamame-Mongeta de soja, Xarop de sucre integral, Pastís de formatge de maduixa, Wasabi (!!), Pera, Mongetes vermelles, Poma Shinshu, Chili japonès picant, Pastís de formatge de nabius, Barreja de cítrics, Hojicha-Tè rostit, Matcha-Tè verd, Galetes amb canela, Maduixa i Patata dolça lila japonesa-Boniato. 

Japan is great!! Look at the last story that happened to me. In Europe is rather traditional to receive a gift from your company for Christmas....the value may vary from company to company but usually there is always something (or at least was like that before the crisis). Here in Japan, I don't know whether there is such extended tradition but my company being european has the detail to offer a little present every year...and what a present, this year we have received a box with an assortment of KitKat flavours! Some time ago I already post about this phenomenon in the country and now I received 15 different flavours from all over Japan! Isn't it great? not sure my japanese colleagues will share the same enthusiasm but as a gaijin (foreigner) I found it very original, just looking at it is really nice. Now it's time to try many of this unkown versions although at the end most likely I will choose the always classic "green tea KitKat"!! If anyone wants to try any pass by home :)  

This is the list of flavours: 
Soybean flavour, Brown sugar syrup flavour, Strawberry cheese cake flavour, Wasabi flavour, Pear flavour, Red beans sandwich flavour, Shinshu apple flavour, Hot Japanese chili flavour, Blueberry cheese cake flavour,  Citrus golden blend flavour, Hojicha-Roasted tea flavour, Matcha-Green tea flavour, Cinnamon cookie flavour, Strawberry flavour and Purple sweet potato flavour

Shinnenkai al Sant Pau!!

la setmana passada vaig poder acomplir un altre dels petits somnis al Japó i vaig poder dinar al restaurant Sant Pau de Tokyo!! sí sí, el restaurant que la famosa cuinera catalana Carme Ruscalleda regenta aquí a la ciutat, situat a la zona administrativa de la ciutat fa poques setmanes que va rebre la segona estrella Michelin. I quin va ser el motiu que em va portar allà? doncs la celebració del Shinnenkai (新年会) o "celebració del nou any", una altra tradició japonesa on a començament d'any et reuneixes amb els companys de feina per celebrar el nou any i tot plegat. La sort per mi és que com que no som gaires al meu equip, ens podem permetre anar a llocs com el St-Pau i gaudir d'un plaer gastronòmic. El menú que vàrem prendre, tot i ser el més barat (tampoc ens passarem...), va ser molt complet i equilibrat, en general em va agradar força la combinació de ingredients i productes catalans amb coses japoneses, panellets de carbassa japonesa, tocinets del cel amb fruits d'aquí o filet de porc ibèric van ser algunes de les delícies. Val a dir però que tot i ser molt bo tampoc em va deixar estupefacte, suposo perquè moltes coses ja les coneixia, ara les companyes japoneses em sembla que van sortir gratament sorpreses. Per cert em va agradar trobar-me la carta i els menús en català...tonteria si voleu, però com ens agrada trobar-nos aquestes coses a l'exterior! AIxò sí, de la Carme res de res...hauré d'esperar a la seva propera visita!

Last week I fulfilled another little dream in Japan and went to eat at the famous restaurant Sant Pau in Tokyo!! Yes! for those that don't know it, this is the restaurant of Carme Ruscalleda, one of the best Catalan cooks who already has another Sant Pau in Catalonia with three Michelin stars. The Japanese branch which happen to got the second star just few weeks ago is located in one of the main business areas of the city. What brought me there then? The celebration of Shinnenkai (新年会) or "new year's gathering" , another festivity of the Japanese culture which occurs at the beginning of the year usually with your work colleagues. Luckily in my team we are not many and that is the reason we can afford going to this type of places and enjoy a culinary experience, and was a good one! even though we took the smallest menu, I must say it was already very complete and balanced, in general I would highlight the good and original mixture between typical Catalan products or preparations with Japanese style and ingredients. On the other hand, maybe because I already knew many if the products, although it was exquisite I wasn't astonished with the result, who were really amazed were my Japanese colleagues though :)! Unfortunately this time we couldn't meet Carme so I will have a new excuse to go back once she come to Japan again :)

Kasago amb pebre vermell i patata dolça / Kasago with red pepper and sweet potato

Caqui amb vinagreta de pastanaga - botifarra amb taronja / Kaki with carrot vinagrette - sausage w orange

panellet de carbassa / pumpkin "panellet"

 mandonguilles de gamba amb peix houbou i caldo / dumpling of prawn with houbou fish and stock

Anko (tipus de rap) amb salsa verda i verduretes / Anko (fish) with green sauce and veggies

Porc ibèric amb salsa caramelitzada i maduixa / Iberico pork with caramelized sauce and strawberry

Gelat de pera amb salsa de vi / Pear ice-cream with wine sauce

Tocinets del cel amb gelat de pinya i fruits silvestres / "Tocinets del cel" with pineapple ice-cream and red fruits

Ahir vaig anar a sopar amb alguns col.legues japonesos de la universitat, em van portar a un restaurant toriniku (carn de pollastre) a la zona de Ueno que és bastant conegut. El lloc guapíssim, restaurant japonès tipus izakaya amb tot de cartells kanjis envoltant les parets, molt animat i amb una olor a pollastre inconfundible! El menjar, bàsic però molt bo, tot a base de pollastre i com a curiositat per primera vegada al Japó, vaig menjar "pollastre a l'ast"!! Els col.legues japonesos flipant amb tot i cadascún dels plats sobretot amb el fetge (ells l'anomenen "white liva"), i evidentment tot va anar acompanyat de les respectives rondes de beguda...cervesa per aquí, shochu (sake fet a base de patata) per allà...en fi algún dia ja us parlaré amb més calma del tema de l'alcohol en aquest país. En definitiva el sopar molt entretingut, de fet tot sopar amb japoneses és garantia de diversió, i sobretot interessant l'evolució que pren el caire de les converses a mesura que avança el sopar...;-)

Yesterday I went dinner with some Japanese colleagues form the university, we went to a toriniku (chicken) restaurant in Ueno area which seems to be quite well-known. The place was very cool, an izakaya-type restaurant with full of kanji characters in the walls, very lively and with a distinctive chicken smell! The food was basic but tasty, all made of chicken and as a curiosity, for the first time in Japan I ate "roasted chicken"! My Japanese colleagues were amazed with each single dish and especially with the liver (they call it "white liva") and obviously everything was accompanied with the respective drinks...beer here, shochu (sake made of potato) there..., one day I will talk longer of the subject of alcohol in this country, it deserves it. So the dinner was very entertaining, actually any dinner with Japanese is guarantee of fun, and especially the evolution of the conversations all along the dinner ;-)

el famós "white liva"!

i per acabar el sopar...Ramen!! / Ramen to close the dinner!

Desembre acolorit a la Universitat - Colourful december at the University

Aquesta setmana vaig aprofitar encara del bon temps que fa a Tokyo per tirar quatre a fotos a la Universitat de Tokyo (Hongo campus). Aquí és on passo gran part del meu temps ja que és on hi tenim la oficina principal, el campus és molt maco similar a una tradicional universitat anglesa, de fet el rectorat sembla ben bé  tret de la peli de Harry Potter, ara dit això la Universitat no té res a veure l'imatge exterior amb l'interior...sembla mentida que aquesta sigui la primer universitat del Japó, hi ha falcutats que estan en un estat deplorable...però en fi tampoc us volia parlar d'això. El campus és caracteritza per estar farçit d'arbres gingko (el símbol de la universitat són dues fulles ginko), que a la tardor es transformen un espectacle de colors -per cert aprofito per afegir que els gingkos també tenen un fruit que quan madura fot una mala olor que espanta, ara després estan prou bons per menjar-.

Total que la setmana passada aprofitant el bon temps que fa per aquí, els colors de tardor que encara són ben presents i l'entorn que ofereix el campus, vaig fer unes quantes fotos que us poden donar una idea del que és....


This week I took the advantage of the good weather we have in Tokyo to take some pics at Tokyo University (Hongo Campus). Here is where I spent most of my time since it is where we have our main office. The campus is very cute and seems like a traditional english University, actually the rectory building looks like they took it from a Harry Potter movie, however once said this, I must say as well that there is nothing to do between the outside and inside where most of the faculties would need a "re-shape". Anyhow, the main characteristic of the campus is its Ginko trees (the symbol of the university are two ginko leaves), that in Autumn they turn in a real show of colours -btw the ginko fruits become very smelly when ripe but they taste very good-.
At the end then, good weather, colourful trees and test classic architectural environment to take some nice pics... 

the famous red gate: main entrance

Convivint amb un perill latent - Coexisting with a latent danger

Japó és el pais per excel.lència en el tema terratrèmols, una llarga història, molta experiència i malauradament uns quants desastres naturals els han convertit en el país pioner en aquest camp, de fet el mot Tsunami prové del japonès per exemple. Des de que vaig arribar aquí doncs, he après a conviure en una societat modulada a aquest fenòmen i on tothom sembla adaptat i acostumat a viure amb un perill aparentment inexistent però permanenment latent...de fet hi ha una opinió popular que diu que aquí les cases no duren gaire i potser és per això que sembla que arquitectònicament es pugui fer el que es vulgui en aquest pais. I és en aquest punt on els japonesos semblen realment avançats amb una política de construcció antisísmica implementada a tot arreu. Així doncs, el país actualment està o sembla estar preparadíssim, hi ha una agència estatal d'informació permanent, quan et dones d'alta t'entreguen uns fulletons d'informació sobre el tema completíssims, s'ofereixen cursos de formació gratuïts, hi ha simulacions cada dos per tres i a la feina només arribar em van donar un kit de supervivència per si mai...de moment però només hem tingut petits moviments de tan en tan que si us dic la veritat no els he ni notat, espero que continuarem així...


Japan is the country of earthquakes by excelence, a long history, lots of experience and unfortunately some natural disasters have made them of reference in this field, in fact the famous word Tsunami is Japanese. Since I came here, I've learnt how to live in a society modulated to this phenomemon and where everyone seems adapted and used to live with an apparently inexistent danger but permanently present...for instance there is a popular saying that here the buildings doesn't last very long and perhaps that's why it seems that they can do whatever they want in terms of architecture. Is precisely in this point where the country has an added value with a policy of antisieismic construction implemented everywhere, so the country nowadays is or seems to be very well prepared, there is a national agency for permanent information, when you arrive there are welcome brochures with all kinds of information in the subject, there are free training courses, earthquake simulations for the population are common and when I started at work I received a survival kit in case one day something happens...for the time being we have had only small movements that to tell you the truth I've hardly noticed...hopefully will be so in the future.

This is the earthquake survival kit I got at work

Earthquake simulation room at Tokyo University


Earthquake simulation room at Yoyogi park during the Brazilian festival

Primer dia de feina!

Avui he començat a la feina, la meva oficina principal està situada a la Universitat de Tokyo, tot i que també aniré de tan en tan a les oficines comercials que hi ha més al sud. Més endavant penjaré alguna foto per veure què tal...la Universitat no té preu! Per la resta tot pinta molt bé, una de les primeres coses que m'han donat ha estat les targetes de feina (meishi) ja que l'intercanvi de targetes és culturalment molt important i fins i tot hi ha una forma específica de procedir a l'hora d'establir contacte, molt interessant!! Com a curiositat del dia us penjo una foto del taxis amb la seva estètica kitsch, són molt divertits, aah i si voleu agafar un taxi a la ciutat no intenteu obrir la porta,són automàtiques, ho dic per experiència després de menjar-me'n una gairebé... 

I started at work today, my office is located at the University of Tokyo, although I will go from time to time to the commercial offices located southern. I will put some pictures later on so you can how it looks like...the University is priceless!For the rest everything looks fine, one of the first things I've received are the business cards (meishi) because the card exchange is culturally very important and there is even a specific way to do so, really interesting!! As a curiosity of the day, I've put a picture of taxis with their kitsch look, they are very funny, aah and if you wanna take a taxi don't try to open the door, they are automatic, I say this from my own embarrassing experience...