Unes vacances molt especials! - A very special holidays!

Per fi vacances...i quines vacances!! Aprofitant la festivitat d'Obon, una setmana amb un parell de festius dedicat al record dels ancestres, vaig aprofitar per fer una escapada d'una setmana per visitar les illes Seto, un arxipèlag de petites illes ubicades al mar interior que hi ha entre dues de les grans illes, Honshu i Shikoku. El que destaca en aquestes illes, és que algunes d'elles amb l'illa de Naoshima al capdavant, s'han transformat en un referent de l'arquitectura i l'art contemporani en un entorn totalment salvatge i natural. Al 2009 quan vaig visitar el Japó per primera vegada ja vàrem anar fins a Naoshima i em vaig quedar fascinat, fins al punt que segurament ho catalogaria com la recomenació número 1 en aquest país. Al tornar al Japó doncs, tenia molt clar que volia fer-hi una altra visita, més quan vaig saber que altres illes al voltant també han seguit la mateixa tònica, i encara més quan vaig llegir que aquest 2013 hi havia la segona Trienal d'Art a la regió, la Setouchi Triennale, on a banda de les obres i exposicions permanents s'hi afegíen multitud de treballs artístics temporals repartits per totes aquestes illes. Així doncs, finalment aquest estiu 2013, acompanyat de l'Aquiles, gran artista millor persona, hi vàrem fer cap. Impressionant viatge, una setmana espectacular visitant les illes de Naoshima, Teshima, Inujima i Shodoshima, acompanyats d'un sol espetarrant, platja, bon menjar, arquitectura japonesa i molt d'art contemporani!  La mescla realment sona tan captivadora com va ser, la majoria d'aquestes illes tenen un tamany tan petit que et permet voltar-les en bici o fins i tot a peu, envoltades d'un entorn natural majestuós amb muntanyes verdes i platges perdudes, i amb escassa, escassíssima presència humana. Aquest darrer punt és just una de les raons principals de tot aquest moviment i un reflexe del problema que es viu al Japó rural actual, on cada vegada hi ha més regions despoblades degut a la migració interna cap a les àrees urbanes i els pocs que queden acostumen a ser generacions d'edat avançada...d'aquí que es decidís apostar per la creació de valor cultural com una forma de revitalitzar aquestes illes encantadores però amb futur compromès.

Finally holidays...and what a holidays!! Taking advantage of the Obon festivity, a week with a couple of bank holidays dedicated to remember the ancestors, I took the opportunity to go down to Seto Islands for a week, an archipelago of small islands in the Inland Sea of Japan between Honshu and Shikoku. What stands out there is that some of them with Naoshima in front, have become a reference for architecture and contemporary art in a wild and natural environment. In 2009 when I first visited Japan, we already visited Naoshima and I was fascinated, up to the point where I would probably consider it as my top recommendation in Japan. So when I came back to Japan I was determined to visit it again, more when I knew that there are other islands with the same approach, and even more when I read that in 2013 it would be held the second Triennale of art in the region, the Setouchi Triennale, where besides the permanent works there will be many temporary along the year. So finally, this summer, together with my friend Aquiles, we headed down there. Amazing trip, a wonderful week visiting the islands of Naoshima, Teshima, Inujima and Shodoshima, all along with an incredible weather, beach, good food, japanese architecture and lots of contemporary art! The blend sounds as captivating as it was, most of these islands are so small that one can visit them by bike or even walking, surrounded by a fantastic natural environment with green mountains and hidden beaches, and with scarce human presence around. This last point is actually one of the main reasons of all this movement and a reflection of the current issue in rural Japan, where every time more there are deserted regions due to the internal migration to urban areas and the few remaining are usually people of advanced age...so it was decided to invest in the creation of cultural value as a way to revitalize these lovely islands that had an uncertain future.

Naoshima: en aquesta illa és on va començar tot, de manera filantròpica la Benesse foundation va tenir la visio de revitalizar les illes i la communitat a través d'inversions en art i arquitectura, creant un binomi estratègic amb un dels grans arquitectes contemporanis del Japó, Tadao Ando, el qual està transformant l'illa pas a pas amb projectes com el Benesse House museu, el museu de Lee Ufan o sobretot el museu Chichu, un espai simplement brutal! A banda, la municipalitat va decidir engegar un projecte artístic, Art House Project Naoshima, cedint cases i espais abandonats a artistes per tal que desevolupéssin les seves obres, de tal forma que tot passejant per l'illa es pot anar gaudint d'obres de primer nivell d'artistes com James Turrell, Hiroshi Sugimoto, Rei Naito, els banys públics transformats amb l'estil de Shinro Ohtake o les carabasses de Yayoi Kusama, un dels signes més singulars de l'illa!

Naoshima: this is the island where everything began, in a philanthropic way, the Benesse foundation had the vision to revitalize the island and its community through investment in art and architecture, building a strategic alignment with one of the big contemporary architects of Japan, Tadao Ando, who little by little has been transforming the island with projects such Benesse House museum, Lee Ufan museum or above all the Chichu Museum, a must see for everyone! Besides, it was created an artistic project called Art House Project Naoshima which basically let renowed artists to create their work in abandoned house or places around the island, so that one can walk around enjoying of artworks from people such James Turrell, Hiroshi Sugimoto or Rei Naito, as well as visiting the Public bath transformed by Shinro Ohtake or the colorful pumpkins from Yayoi Kusama, one if the island's icons!

Teshima: ubicada al costat de Naoshima, Teshima ens va encantar...de tamany més gran però població més reduïda, la visita a aquesta illa va ser realment interessant. La caracteritza una orografia amb grans desnivells ideal per visitar-la en bici...elèctrica! amb platges magnífiques i camps d'olivers que per moments semblava que fóssim al Mediterrani. Entre tot el que vàrem veure destacar el museu d'Art de Teshima, dissenyat per Ryue Nishizawa (SANAA) i treball artístic de Rei Naito, per mi el gran descobriment del viatge...increïble, genial, gairebé màgic! Un gran exemple d'equilibri entre l'arquitectura, l'art i entorn que et deixa amb la boca oberta. L'obra anomenada Matrix és un increible montatge de transformacio constant a través de gotes d'aigua que apareixen per tot arreu, de fet l'estructura mateixa té forma de gota d'aigua amb dues grans obertures ovals que deixen el pas a la llum, vent i ...aigua.

Teshima: next to Naoshima, Teshima was lovely...bigger but with lesser people, the visit was really interesting. The island is characterized by an orography with important slopes ideally to discover it by electric bike! It has very nice beaches and olive tree fields that reminded us being in the Mediterrenean! Among the different works we saw there is one that stands out, Teshima Art Museum, designed by Ryue Nishizawa (SANAA) and artwork by Rei Naito, for me was the best discovery of the trip...no words! It-s a great example of balance between architecture, art and environment! The art work named Matrix is an amazing work of continuous transformation through drops of water that appear from everywhere, actually the structure itself already is shaped like a drop of water with two big oval openings where light, wind and water can get through...all interconnected.

Inujima: la més petita de totes però no pas la menys interessant, de fet al poder-se visitar a peu li dóna un punt encara més atractiu. Inujima és territori Sejima (l'altre meitat del binomi SANAA) amb vàries obres dissenyades per aquesta arquitecta i altres obres de joves artistes prou creatius. En fi, una adorable illa remota i gairebé desèrtica, que realment ens va fer sentir lluny, molt lluny de tot!

Inujima: the smallest of all visited island but not the least interesting, actually the fact of being able to visit it walking, it even gives a better feeling. Inujima is Sejima's (the other half of the SANAA duo) land, with several works designed by this architect, as well as with many different artworks from young creative artists. All in one, an adorable experience in a remote island almost deserted that made us feel far, very far away from everything!



Shodoshima: la darrera parada del nostre viatge va ser en la que segurament seria la segona illa en quantitat d'obres i material, per contra però, també és una de les més grans en tamany fet que fa que tot estigui més repartit i tampoc et permet visitar-la còmodament al teu aire. Pel meu gust doncs, no va tenir el mateix encant que les altres, tot i això la vàrem aprofitar bastant bé visitant obres de referència com la "House of Sodoshima" de Wang Wen-Chih, una obra feta íntegrament amb bambú que ofereix un espectacle increïble de llums i colors. Just abans de marxar, l'altre iniciativa que em va cridar l'atenció va ser la visita a l'anomenada "Fukutake House". Es tracta d'una plataforma de col.laboracions entre artistes asiàtics prou interessant i és que ni més ni menys està ubicada en una antiga escola de primària avui tancada. A més, va acompanyada d'una altre obra d'en Nishizawa fínissima que va posar la cirereta al viatge. 

Shodoshima: the last stop in our trip was in what probably would be the second island in terms of work and material, but one of the biggest in size too. This results in works spread all over the island which makes it too big to visit on your own, so need to rely on the public transportation which is not very often (not many people in the island!). Nevertheless we could still visit quite a lot and saw some interesting pieces like the so-called "House of Shodoshima" by Wang Wen-Chih, a work made entirely of bamboo with a show of light and colors. Then just before departing, we saw another initiative that also drew my attention, the "Fukutake House" which has been created as a platform of collaboration between artists based in Asia quite interesting particularly because the venue was quite special...an old elementary school! On top, the school hosts another piece from Nishizawa which is great and put the best end to our trip!

Visions post 03.11!

Coincidint amb la data de l'11 de Març, la FCCJ va oferir un cap de setmana de material audiovisual relacionat amb la tragèdia, amb el títol "Esperanca capturada en film", es van presentar documentals, pel.lícules i curtmetratges creats després de l'accident. A sota us destaco alguns dels més relevants:


Coinciding with March 11, the FCCJ presented a weekend of audiovisual material related to the tragic incident. With the title "Hope captured on film", documentaries, movies and short-films made after the accident were shown. Below some of the highlights:

• The Tsunami and the Cherry Blossom ( Dir. Lucy Walker, USA, 2011). Documental molt recomenable que va estar a punt de guanyar l'òscar a la seva categoria aquest 2012. 

• Pray for Japan (Dir. Stu Levy, USA, 2012) (trailer). Documental sobre el procés de recuperació i rehabilitació de l'àrea afectada pel tsunami. 

• Blind (Dir. Yukihiko Tsutsumi, Japó 2012). Curmetratge molt recomenable amb missatge crític i molt clar, feu-hi una ullada!

• Radioactivists: Protest and Discourses in Japan Since Fukushima (Dir. Julia Leser and Clarissa Seidel, Germany/Japan, 2011) (trailer). Segurament el més reivindicatiu de totes les peces que es van passar, el títol ho diu tot. 

T-site Daikanyama!

Gran descobriment aquest cap de setmana! He anat a visitar el nou centre comercial T-site que han obert al popular barri de Daikanyama, un centre on hi ha una varietat interessant d'establiments però on sobretot en destaca un amb llum pròpia...la botiga Tsutaya. Aquesta és una cadena japonesa de llibres, música i vídeos amb centenars o fins i tot milers de botigues però cap com aquesta, déu ni do quina botiga, la millor llibreria que he vist mai! Tot tipus de llibre (també en anglès!) des de revistes fins a art o disseny, i molt més, tenen una selecció enorme de pel.licules i música, molts de lloguer (sí música de lloguer...i ben popular que és aquí!), i el millor és que pots escoltar-ne tanta com vulguis de forma gratuita! Definitivament aquest és un lloc on tranquilament et pots passar el dia remenant amunt i avall (per experiència!), i si vols reposar una estona hi ha un magnífic cafè-lounge (també un Starbucks...) on pots gaudir d'una beguda o menjar en un ambient molt agradable (una mica car també...). A destacar també el sistema de communicació que tenen amb un pilot d'ipads ubicats per tot arreu on pots consultar el catàleg de Tsutaya, veure el menú del cafè o informar-te de qualsevol dels altres establiments. 
Per cert, si us interessa, el projecte va ser dissenyat pel duo Klein Dytham architecture , els quals entre altres coses també regenten el SuperDeluxe, un dels millors locals nocturns de Tokyo :)


Great discovery this weekend! I decided to pay a visit to a brand new commercial area called T-site in Daikanyama's trendy neighborhood, an area hosting different types of stores but where amongst many things there is one shinning on its own...the Tsutaya store! Tsutaya is a Japanese chain of books, music and movies with hundreds or thousands of stores but none like this one, my goodness what a place, the best library I've ever seen! All type of books (also in English!) from magazines to arts and much more, a huge selection of videos and music, most of them rental music (yes rental...and is very popular here!) and you can listen as much as you want for free!! This is definitely a place where you can easily spend an afternoon browsing in all these material and if you get tired there is an amazing café-lounge (also a Starbucks...) where to enjoy some drinks or meals (a bit expensive though...). Outstanding as well the communication system in the center, with lots of ipads everywhere were you can look for the Tsutaya catalogue, check the café's menu or get information on the other activities. Anyway this is again a good example of the great things that this city can offer. 
By the way, if interested, the place was designed by the duo Klein Dytham architecture (KDa) who amongst other things also own SuperDeluxe, one of the best nightlife places in Tokyo :) 


 

The Japan Photo Project

El llibre / the book 

Avui tinc el plaer de presentar-vos el "Japan Photo Project", l'obra de dos fotògrafs, en Toru (japonès) i la Tina (catalana!), que es van passar tot el 2010 voltant amb una furgoneta amunt i avall del Japó per copsar les imatges més autèntiques d'aquest país...bé de fet fa anys que s'hi dediquen però el del 2010 va ser el gran projecte que ha culminat amb la publicació d'un llibre molt i molt interessant. Per casualitat al cap de poc d'arribar al Japó me'n vaig assebentar i des de llavors els he estat seguint i bé la setmana passada vaig tenir la sort de conèixe'ls en persona ja que van venir a presentar el llibre i a exposar part de la seva obra en una galeria de Shinjuku, catalans de Tokyo i rodalies no us ho perdeu, l'exposició està oberta fins a finals d'aquesta setmana. I pels de fora no us preocupeu, ben aviat estaran per Barcelona!


Today it's my pleasure to introduce you "the Japan Photo Project", the work of two photographers, Toru (Japanese) and Tina (Catalan), who spent their 2010 travelling with a van around Japan to capture the most authentic images of this country...well actually it's been several years they are doing this but 2010 was their big project and it finally ended up with a publication of a book which is simply great. By chance just after landing in Japan I heard about  it and since then I've been following them, till last week that I could meet them personally as they came to Japan to make an exhibition and launch the book. The exhibition is in a little gallery in Shinjuku so if you live around Tokyo don't miss it...otherwise they will be in Barcelona as well in few weeks. 

Metabolism

Recomenació per a tots aquells que viviu o passareu per Tokyo properament...aneu a visitar la nova exposició del Museu d'art Mori, és molt i molt interessant. L'exposició anomenada "Metabolism" fa referència al moviment arquitectònic del mateix nom creat per un grup de joves arquitectes i dissenyadors Japonesos a principis dels 60s.

Recommendation for those living in Tokyo or plan to come soon...go to visit the new exhibition at Mori Art Museum, is really really interesting. The exhibition, called ¨Metabolism¨refers to the architectural movement of the same name created by a group of young Japanese architects and designers beginning of the 60s.

El grup liderat pel famós arquitecte Kenzo Tange (creador entre altres de l'estadi olímpic de Tokyo, les torres de l'oficina metropolitana a Shinjuku o el memorial de la pau a Hiroshima), estava format per altres personatges brillants com Kisho Kurokawa o Kiyonori Kikutake els quals van conceptualitzar una nova visió de l'urbanisme amb conceptes ultra-moderns i clarament avantguardistes al seu temps. Influenciats per una societat japonesa on s'havia produit un creixement urbà molt ràpid i accelerat les seves propostes eren projectes urbans estructurats i perfectament ordenats però també flexibles i ampliables com si tinguéssin vida pròpia. 

The movement lead by the famous architect Kenzo Tange (creator among others of Tokyo olympic stadium, Metropolitan office towers in Shinjuku or the Peace memorial in Hiroshima), had other brilliant names such Kisho Kurokawa or Kiyonori Kikutake, who started to conceptualize a new vision of urbanism with ultra-modern and avant-garde concepts ahead of their time. Influenced by a Japanese society that had a huge and rapid urban growth, their proposals were structured urban projects, perfectly organized but flexible and expandable as well, as if they had own life. The concept was also characterized to use all elements of earth, land, air or water.

La veritat és que els projectes que es presenten en l'exposició et deixen bocabadat, és al.lucinant pensar que ja als anys 60 hi va haver gent que proposava conceptes tan innovadors i trencadors, semblava ben bé estar en alguna la peli futurista de ciencia-ficció. Evidentment la majoria dels projectes que van presentar mai van arribar a veure la llum...massa avançats al seu temps! Alguns però sí que es van realitzar com el famós estadi olímpic de Tokyo creat pels jocs olímpics del...64!!!!

To tell you the truth the project in exhibition are amazing, no words to describe it, just to think that there was people suggesting these kind of innovative concepts on the 60s is crazy, and one really felt as being in a futuristic movie of science-fiction. Obviously most of these projects never came to light...too advanced to his time! Some individual did it, like the famous Olympic stadium of Tokyo, built for the Olympic games of...1964!!

Tokyo Olympic stadium (1964) 

Ara segurament si hi ha un projecte que marca el moviment, és l'edifici Nakajin a Tokyo, el primer hotel càpsula que es va crear (recordeu que en parlava fa uns dies d'aquests tipus d'hotels?). Creat per K.Kurokawa l'edifici està literalmet composat per càpsules independents amb l'idea de fóssin extraibles i intercanviables seguint la visió del moviment. La llàstima és que a dia d'avui l'edifici fa pena i s'està debatent entre tirar-lo a terra o no...situat al mig de Tokyo, en una zona d'alt valor immobiliari em sembla que ja sé com acabarà la història...una gran pèrdua.

However if there is a building that really exemplifies the movement, this is the Nakajin capsule tower in Tokyo, the very first capsule hotel ever built (do you remember I wrote about this concept some days ago?). Created by K.Kurokawa the building is composed of real capsules, independents one of each other with the idea that they could be mobiles and exchangeable, following the vision of this movement. The sad side is that nowadays the building is in a complete poor condition and the debate is whether they should knock it down or not...located at central Tokyo, in an area of high real-estate value I think I already know how the story will end up...a great lost. 

Nakajin capsule tower (1972)