El merxandatge de la religió - Religion's merchandising

La curiositat del dia... En alguna ocasió ja us he parlat del tema de la religió al Japó, en general la gent passa bastant del tema tot i que si els ho demanes la majoria et dirà que ho són, més per tradició que per convicció però normalment es declaren budistes, sintoistes o el més habitual que és ser seguidor de les dues al mateix temps. Ara bé, si passes una mica de temps per Tokyo un pot arribar a pensar que més enllà de les seves religions, els japonesos també són molt cristians i és que és bastant habitual veure gent portant símbols cristians, sobretot la creu, sigui com a penjoll, arrecades o samarretes, res més enllà de la realitat quan els ho demanes et diuen que només ho porten perquè els agrada, o sigui per un tema estètic sense més. Un altre exemple que ja havia comentat passa amb els casaments i la popularitat de les cerimònies catòliques.  Ahir però, em vaig topar amb un darrer exemple que em va deixar frepat, al arribar a l'oficina de cop m'adono que la companya del davant s'havia posat una estampeta de la verge Maria al seu escriptori!! Ilús de mi, vaig pensar que davant tal declaració d'intencions la companya havia de ser cristiana, o sigui que quan va arribar li vaig demanar...la resposta evidentment va ser antològica , no sabia ni qui era la verge Maria! Personalment, tot i que de catòlic en sóc poc, quan em trobo amb aquests exemples no deixa si m'és no de sorprendre'm. Aquesta línia fina que hi ha entre la sagrat i la banalització de les coses és bastant xocant, al punt que segurament molts dirien que fins i tot de manca de respecte. Ben mirat però, el mateix es podria dir a Occident quan s'utilitzen símbols de tots tipus de religions (budistes, hinduístes...) sense tenir ni punyetera idea del que representen...suposo que al final tot és molt relatiu!

Curiosity of the day...I already posted about religion in Japan, here in general people don't seem to be that much into it but when you ask them, most would declare themselves so, more for tradition than beliefs but usually they will say they are either buddhists, shintoists or the most common, following both religions. However, if you spend some time in Tokyo, one can think that beyond their traditional religions many japanese are christian as well since it is quite common to see people wearing christian symbols, particularly the cross, in a t-shirt, neckless or earrings...nothing further from the truth they just wear it because they like it, purely aesthetic! Similarly, the popularity of catholic style weddings is amazing. Yesterday though, I was faced to another example to freak out, when I got to the office I just realized the colleague in front of me had put a religious picture of virgin Maria in her desk!! At first, I fool myself thinking that she could be a christian person so when she came I asked her and...of course she told that even didn't know who was in that picture and simply like the drawing!  Although I'm not catholic, when I see these kind of examples I got quite surprised, these thin line between the sacred and the banality strikes me, and probably for many would even be quite disrespectful. Nonetheless, when you think twice about it, perhaps is not that different from the West using buddhist or hindu symbols without much understanding of what their represent, so I guess at the end everything is relative... 

Oshogatsu (New Year) - part I

Després de la nit de cap d'any va arribar el famós Oshogatsu del qual us parlava, que són els tres primers dies de l'any. En aquest periode si hi ha una tradició per sobre de totes aquesta és el Hatsumode que vol dir la primera visita a un temple budista o un santuari xintoista de l'any, i tothom però absolutament tothom passa per un, tan fa l'edat, la classe social o fins i tot les creences, la primera visita de l'any als temples és un esdeveniment que va més enllà de la religió i està completament arrelat en la societat japonesa. Com us deia els més valents hi van la mateixa nit d'any nou, valents perquè normalment et trobes a molta gent i fot un fred que pela, o sigui que se n'han de tenir ganes per anar-hi. En el nostre cas però hi vàrem anar l'endemà (tot i que som molt valents...), probablement el dia que es concentra més gent i ja posats vàrem decidir anar al lloc per excel.lència, al santuari Meiji ubicat a dins del parc de Yoyogi. Doncs bé, ja ens van avisar que hi hauria molta gent però mai m'hauria imaginat tal col.lapse de persones, hi havia una riuada humana que feia por, quan arribes al parc hi ha una porta Tori immensa que marca l'entrada i des d'allà , en un dia normal, uns 10 minuts de marxa fins al santuari però que es van convertir en dues hores i mitja el primer dia de l'any!!
Per sort, quan ja estavem a punt de desistir se'ns va aparèixer un japonès que ens va recomenar anar per una altra banda i en vàrem fer molta via, la sort dels principiants! Ja al santuari la organització era espectacular, gent per tot arreu però com és habitual tot perfectament quadrat, feien passar la gent en blocs on tot eren cops i corredisses per agafar els millors llocs, llençar diners i fer la pregària d'any nou i tot en poc més de 5 minuts perquè ja tenies un altre grup al darrera. El quadre era bastant béstia, tota aquella multitud a dins d'un santuari donava una imatge bastant allunyada de la solemnitat que normalment un espera a dins un lloc sagrat i certament diferent a la pau i tranquilitat que un normalment troba al santuari Meiji. Per acabar, quan sortiem vem recollir un tradicional omikuji, els quals són especials a Meiji Jingu ja que enlloc de les típiques tires de fortuna de paper, es tracta de reculls de poemes escrits per l'emperador Meiji en un estil anomenat poesia Waka (sempre són 31 sílabes en un patró determinat) i que tenen una significació especial. El meu certament el vaig trobar molt encertat i en prendré bona nota per encarar l'any :).

After New Year's eve came the famous Oshogatsu of which I wrote about in the previous post, and refers to the first three days of the year. During this period if there is a tradition among the traditions this is the Hatsumode, that means the first visit of the year to a Buddhist temple or Shinto shrine.  During these days everybody by all means will go there, regardless of age, social class or even beliefs, the first visit of the year to a temple is something that goes beyond religion and is deeply-rooted to this society. As I explained, the brave ones go the same night of new year's eve, and I say brave because usually is freezing and there are lots of people so unless you are not very much into it I guess you find better ideas on where to spend your night. In our case, although very brave (...), we decided to go on the first day probably the day where it concentrates more people, and as there are no temples in Tokyo we decided to go to the most popular one, Meiji Shrine at Yoyogi park!. So, what came after was quite obvious, I was already told that there will be huge crowds and queues but I'd had never expected to find soooo many people. Already at the entrance where there is a huge Tori door was packed, and from there to the temple, that usually takes about 10' walking, that day were 2 hours and a half!! Luckily enough when we were about to give up, we met a Japanese man who advised us to take a different path and like that we were able to make it in much lesser time! At the shrine the organization was awesome, people everywhere but as it is usual all perfectly aligned, the security people coordinate the human mass letting in a small group of people at one time, most of them rushing and even running to get the best places, then the process was to throw money and make your pray, all this in less than 5 minutes since another group would come after. Altogether was quite striking, these crowds in the shrine gave an image quite far away of the solemnity that one would expect from a holy place and certainly very different to the calm and peace that you can find at Meiji shrine. Last but not least, before leaving we took a traditional omikuji (!!), which are quite special at Meiji Shrine since instead of the typical fortune teller description, you find a Waka poem written by the emperor Meiji long time ago. Waka poetry is a particular way to write short poems (always 31 syllable) which is said to have a special meaning. In my case, the omikuji was really interesting and I took well note of its meaning to start this new year :)

  

  

 

  

Nikko!!!!!

I després de gairebé dos anys al Japó, finalment he visitat Nikko!!! Sí, Nikko és un poblet situat a les muntanyes a un parell d'hores de Tokyo, encara dins la regió de Kanto i bé també és una de les principals atraccions turístiques del país...precisament per això encara no hi havia anat mai, sabia que tard o d'hora i acabaria posant els peus aprofitant alguna de les visites al Japó. Així doncs, finalment amb la visita d'en Carlos i la Júlia, directament des de Suïssa vàrem fer una escapedeta de dos dies el cap de setmana passat. Nikko considerat patrimoni cultural per la Unesco està farçit de temples espectaculars de l'any de la pera entre ells Toshogu, considerat el santuari més colorit i detallista del Japó. A part dels aspectes culturals Nikko també és un indret ideal per gaudir de la naturalesa, ubicat al cor d'un parc nacional, és un lloc perfecte per fer excursions a la muntanya entre boscos, llacs i cascades. I tot això sense oblidar els banys termals (onsen!) i la particular gastronomia local, un binomi que no pot faltar en aquest país! Tot i que es pot visitar en un dia us recomano passar-hi un mínim d'una nit. 


And after almost two years in Japan, finally I visited Nikko!! Yes, Nikko is a town located in the mountains about two hours from Tokyo but still within the Kanto region and well it is one of the most popular tourist attractions of the country...that's the reason why I didn't visit it yet, I knew that soon or later I would go there taking the opportunity of one of the visitors coming to Japan. So finally with the visit of Carlos and Julia, who came from Switzerland we did a short stay of two days last week. Nikko considered as world cultural heritage by the Unesco, has plenty of gorgeous temples from long long time ago, amongst them Toshogu shrine, probably the most colorful and detailed shrine of Japan. Besides the cultural aspects, Nikko is an ideal spot to enjoy nature and outdoors activities. Located at the heart of a natural park, is the perfect place for trekking in the mountains, with lakes and water-falls. And all this without forgetting the thermal baths (onsen) and the enjoyment of the local gastronomy, a binomial never missed in this country! Nikko can be visited within a day excursion from Tokyo but I recommend to stay there at least one night. 


Aquí l'equip a l'entrada del santuari Toshugo, realment espectacular, immens i amb detalls super treballats. L'original data dels anys 700-800 a.c. 
With the team at the entrance of Toshugo shrine, really awesome, huge and with endless details. It is said the original was built around 700-800 a.c.

  



Una noia penjat el seu Omikushi en un artístic penjador, per assegurar els bons auguris o repal.lir-ne els dolents. A sota missatges escrits en tauletes de fusta molt ¨kawaii¨
A girl holding her Omikuji in an artistic hanger, to guarantee the accomplishment of the good will or avoid the bad ones. Below messages written in wooden tablets very ¨kawaii¨


Un dels típics guardians ubicats a l'entrada dels temples budistes.  La seva missió és protegir el temple. Una imatge ben amenaçadora...
One of the typical guardians at the entrance of the buddhist temples. His mission is to protect the temples. This one had a real threatening look. 


El famós pont sagrat Shinkyo ubicat als peus dels temples i santuaris. De nit, amb el contrast de llum i la boira que s'aixeca és una de les imatges més boniques que he vist al Japó...malauradament em vaig quedar sense bateria i no vaig poder immortalitzar el moment!!!
The famous sacred Shinkyo bridge, located at the entrance of the temples and shrines. At nit, with the light contrast and the fog steaming from the river is one of the most beautiful images I've seen in Japan...unfortunately I run out of battery and couldn't take pictures!!


Voltant per allà ens vem trobar una classe d'arts marcials a dins d'un temple...tot sobrietat i disciplina tots el nens seguien les instruccions del sensei sense dir ni piu.
Walking around we even saw a class of martial arts in a temple...all sobriety and discipline, all kids were attentively following the instructions of the sensei without saying a single word or gesture.


Els millors ramen amb Yuba (pell de tofu) de la ciutat! Nikko es conegut per aquesta especialitat local anomenada Yuba, molts restaurants serveixen menús vegetarians a base de Yuba, combinant-lo de formes molt diferents i exquisites!
The best ramen with yuba (tofu skin) in town! Nikko is well-known for making Yuba as their local speciality, many restaurants have vegetarian menus combining Yuba in many different and yummy ways!

Setsubun entre japonesos - Setsubun amongst Japanese

Començaments de Febrer i ja tornem a tenir una altra tradició japonesa amb el famós festival Setsubun ( 節分) que ens indica el començament de la primavera al Japó. D'aquest festival ja en vaig parlar l'any passat, com a novetat aquest any em vaig escapar fins al temple de Nezu que em queda a prop de la feina per veure la cel.lebració que fan els monjos on si la tradició és tirar mongetes de soja (mamemaki), allà van més enllà regalant dolços (okashi), mandarines (mikan) o fins i tot tovalloletes. El temple estava ple de canalla (i d'altres no tan petits) amb bosses ben obertes per arreplegar tantes coses com fós possible...divertit espectacle, em va recordar les imatges que es veuen avui dia a la rua de reis per arreplegar els caramels...


Beginning of February and there we have another Japanese tradition with the famous Setsubun ( 節分) festival which indicates the begin of spring in Japan. I already wrote about it last year, as a new thing this year I headed to the Nezu jinja shrine, which is very close to work to see the celebration in place. The tradition is to throw soy beans (mamemaki), but for what I saw there it seems they go far beyond with the monks throwing snacks (okashi), mandarins (mikan) or even small towels. The shrine was packed with kids (and not so young people) with their bags opened to grab as many things as possible...was funny to see the excitement around when the monks started to the ceremony. 

El dia de la canalla - The kids' day

Dissabte passat una d'aquelles situacions peculiars...estava voltant en bici per Tokyo, a Akasaka, un districte més aviat administratiu i de grans edificis quan de sobte em trobo una nena amb vestit tradicional sortint d'un temple allà al mig...i clar jo que hi vaig entrar directament i un cop a dins estava ple de famílies amb canalla petita, tots vestits amb kimono (nenes) i hakana (nens)...resulta que estaven celebrant el festival Shichigosan (literalment ¨7-5-3¨), el festival dels nens que se celebra als voltants del 15-Nov. Les famílies de nens de 5 o 7 anys i nenes de 3 o 7 anys, van al temple local per demanar que tinguin un futur sa i segur. Aquestes edats són considerades molt importants en la cultura japonesa i encara avui dia és una tradició molt arrelada...i per un estranger ignorant com jo un espectacle molt divertit i interessant...els nens vestits de forma exquisida i els pares i avis tirant-se fotos ben orgullosos i rebossant felicitat...un gran descobriment! 


Last saturday I was in one of this particular situations...hanging around Tokyo by bike, in Akasaka, an administrative district with mostly skyscrapers, suddenly I saw a girl dressed with traditional clothing going out from a shrine...and of course I headed there immediately and once inside it was packed with families with children, all dressed with kimono (girls) and hakana (boys)...it turned out they were celebrating the Shichigosan festival (translated as "7-5-3"), the festival of children which is held around Nov 15 every year. Families with five-year and seven-year old boys and three-year and seven-year old girls, go to the local shrine to pray for a healthy and safe future of the kids.  Apparently these ages are very important in the japanese culture and still nowadays this is a very popular tradition...and for an ignorant foreigner as me a great sight with priceless moments...the kids dressed perfectly and their parents and grandparents taking pictures with pride and joy...a very nice discovery!

Kyoto!!

I finalment Kyoto!!!...què dir d'aquesta magnífica ciutat? va ser la meva segona visita i en vaig marxar amb la sensació que encara em faltava molt per descobrir, i és que realment té una riquesa històrica i cultural molt gran, tens temples i santuaris per tot arreu, cadascun amb la seva història i singularitat. La visita a Kyoto evidentment era obligada, i penso que vem encertar una bona època, doncs tot i fer bastant fred ja, la tardor aporta uns colors brutals a l'entorn. Em podia haver passat dies voltant i visitant temples i santuaris, tots amb característiques comunes (el verd de la molsa, l'aigua, la tranquilitat, l'equilibri) però al mateix temps amb particularitats diferents. A banda dels temples d'aquesta visita destaco el bosc de bambús a l'oest de Kyoto i el mercat Nishin, una delícia pel paladar on es pot probar de tot.


And finally Kyoto!!...what to say about this wonderful city? it was my second visit and I left with the feeling of having a lot to discover yet, it has such a historical and cultural richness with temples and shrines everywhere, each one with its own history and singularity. So the visit to Kyoto was mandatory indeed and I think we went in a very nice period because even though was quite chilly, autumm was already present giving awesome colours to the landscape. I could have spent days hanging around and visiting temples and shrines, all with shared points (the green of the moss, water, the feeling of tranquility and balance) but at the same time each with its own different particularities. 
Besides the temples, from this visit I highlight the visit to the bamboo grove at west Kyoto and the Nishin market, a market in a very narrow street where you can eat real gourmet pleasures.

Kamakura

Aprofitant la visita familiar vem anar a Kamakura, una de les excursions més comuns des de Tokyo. Kamakura està a menys d'una hora en tren al sud de Tokyo, es tracta d'un poble a la costa amb un bon ventall de temples i santuaris i sobretot destaca per tenir el segon buda (Daibutsu) més gran del Japó.
Nosaltres vem visitar el santuari sintoísta més gran, el Tsurugaoka hachiman-gum, on vem tenir la sort de poder presenciar vàries cerimònies de casament tradicionals sintoístes. La veritat es feia una mica estrany veure aquelles cerimònies solemnes i senyorials enmig de tota la munió de turistes que hi havia, però en tot cas va ser prou interessant. A banda d'això destaco la visita al buda, 11 metres de bronze amb una presència brutal...s'ha de veure!

Having the family around we headed to Kamakura, one of the most common excursions from Tokyo. Kamakura is located less than one hour south of Tokyo, a coast town with lots of temples and shrines and above all is well-known for having the second biggest buddha (Daibutsu) of Japan. We visited the biggest shrine, Tsurugaoka hachiman-gu where we had the opportunity to see several traditional shintoist weddings. It was a bit weird to see such a solemn and serious ceremony with the crowd of tourist hanging around but in any case was quite interesting for us. Besides this I recommend of course the visit to the Buddha, 11 meters of bronze with a huge presence...a must see!