Falsa alarma!! - False alarm!!

La curiositat de la setmana. Dimecres estava a l'oficina treballant quan de cop en tots els mòbil va començar a ressonar una alarma que va fer que tant jo com la resta féssim un bot de la cadira considerable. D'entrada no entenia què passava, quan de cop algú va dir "jishin" (terratrèmol) i em vaig adonar que el que sonava era l'aplicació per a mòbils d'alerta de terratrèmols... sí al Japó hi ha un sistema d'alerta que permet informar a als ciutadans via mòbil o televisió quan es detecta un moviment perquè tothom es prepari!! La veritat és que era la primera vegada que em sonava perquè ho tenia configurat per avisar només en casos de moviments importants (d'altra forma estaria sonant bastant sovint), així que quan vàrem adonar-nos de la situació tots vàrem fotre un bot preguntant-nos què fer i més quan vàrem veure que el que s'anunciava era un terratrèmol d'escala 7 (màxima al Japó)!! Una de les meves companyes estava sota la taula, una altre corrent amunt i avall tot nerviosa i és que l'epicentre es va anunciar no pas lluny d'Osaka i ella és d'aquella regió...calma tensa però continguda esperant el pitjor però res va passar, un minut, dos...tot tranquil. A partir d'aquí trucades amunt i avall preguntant a gent i coneguts, ningú havia notat res. Al cap de mitja hora comunicat oficial del govern japonès, havia estat un error! el sistema havia detectat erròniament un sisme d'escala dos per un de màxim impacte! Déu ni do quin merder que van crear, els hi han caigut critiques per totes bandes...tot i això malgrat la confusió i espant causats prefereixo una falsa alarma a que no hi hagi informació. Res és perfecte...ni al Japó!

The curiosity of this week. On Wednesday I was at the office working as usual when suddenly all cell-phones started to ring like hell with everybody in the room jumping scared in their chairs. At first I didn't know what was going on but then someone mentioned "jishin" (earthquake) and I understood it was the quake alert we all have in our cell-phones...yes in Japan there is an alert system that communicates through devices such mobiles or TV when a quake has been detected to make everyone aware and ready for what is coming! Actually it was the first time for me since I had it configured in a way that only sounds when a big quake happens, so when we realized what was about we started to wonder what to do, and even more when we saw that what was announced had a magnitude 7 (highest in the Japanese scale!)...one of my colleagues was already under the table, another one going up and down in the office completely stressed because she is originally from Osaka, nearby where the quake was announced. Calm and tense moment waiting for the movement...one minute, two but nothing happened. Then we started to call and write people everywhere buy no one knew anything either. After half an hour there was an official release from the government saying that all had been a false alert, mistaken from a quake magnitude 2! What a mess! They received complaints and criticism from everyone...personally I rather prefer a false alarm to no information at all. Nothing is perfect...even in Japan :)!

Visions post 03.11!

Coincidint amb la data de l'11 de Març, la FCCJ va oferir un cap de setmana de material audiovisual relacionat amb la tragèdia, amb el títol "Esperanca capturada en film", es van presentar documentals, pel.lícules i curtmetratges creats després de l'accident. A sota us destaco alguns dels més relevants:


Coinciding with March 11, the FCCJ presented a weekend of audiovisual material related to the tragic incident. With the title "Hope captured on film", documentaries, movies and short-films made after the accident were shown. Below some of the highlights:

• The Tsunami and the Cherry Blossom ( Dir. Lucy Walker, USA, 2011). Documental molt recomenable que va estar a punt de guanyar l'òscar a la seva categoria aquest 2012. 

• Pray for Japan (Dir. Stu Levy, USA, 2012) (trailer). Documental sobre el procés de recuperació i rehabilitació de l'àrea afectada pel tsunami. 

• Blind (Dir. Yukihiko Tsutsumi, Japó 2012). Curmetratge molt recomenable amb missatge crític i molt clar, feu-hi una ullada!

• Radioactivists: Protest and Discourses in Japan Since Fukushima (Dir. Julia Leser and Clarissa Seidel, Germany/Japan, 2011) (trailer). Segurament el més reivindicatiu de totes les peces que es van passar, el títol ho diu tot. 

Avui fa un any.... - Today it's been a year

11 de Març de 2012, avui fa un any del triple desastre del Japó, un terratrèmol de magnitud 9 richter, la màxima possible, un posterior tsunami amb onades de 15 metres que va arrassar per allà on va passar i finalment la crisi nuclear que es va generar amb l'accident a la planta de Fukushima. 
Ja ha passat un any, un any on s'han fet moltes coses, on se n´han deixat de fer altres i on segurament ni hauria moltes que es podíen o s'hauríen d'haver fet millor. Avui però era un dia on d'entrada calia recordar tots aquells que ja no hi són, i és que es compten per milers, res igual des de la segona guerra mundial. Des de començaments de setmana, l'ambient estava carregat d'un to commemoratiu amb multitud d'articles, reportatges i activitats relacionades. A Tokyo, el punt culminant s'ha assolit al parc de Hibiya a les 14:46, moment exacte del terratrèmol, quan s'ha celebrat un minut de silenci per recordar a totes i cadascuna de les víctimes del tràgic accident. Us deixo un vídeo del moment, molt solèmne i amb bastant càrrega emotiva, fins i tot amb molta gent plorant, fet que m'ha xocat doncs no és habitual veure en aquesta cultura una expressió tan clara dels sentiments. Després d'això l'acte ha continuat amb concerts commemoratius però també amb un to més reivindicatiu, ja que diferents manifestacions han tingut lloc en contra de l'energia nuclear i sobretot en contra de l'enemic públic número 1, TEPCO, l'empresa responsable de la gestió de la planta. Hauríeu d'haver sentit la cridòria al passar per davant de les oficines. A partir d'aquí s'ha de veure com evoluciona el país, de moment hi ha 52 dels 54 reactors nuclears parats, per tant la qüestió ara no és una qüestió nuclear sinó una qüestió energètica, com es farà per substituir el subministrament nuclear? aquí és on jo personalment no ho veig tan clar, i és que en el fons la qüestió de base és de política i cultura energètica i aquí tot i el desastre ocorregut i el soroll social generat....sincerament poc que veig que les coses han canviat. 


March 11, 2012, today is a year since the triple disaster of Japan, an earthquake of richter magnitude-9.0 , the maximum possible, followed by a Tsunami with waves 15m high that devasted everything in its path and finally the nuclear crisis with the accident in Fukushima. A year has passed by, a year where many things have been done, where others were not done and probably where many could or should had been done much better. Today however, it was a day to think and tribute memory to all those that were gone, as much as thousands, never seen since WWII. Since the beginning of this week, the atmosphere was charged with a very commemorative tone, plenty of articles, reports, documentaries in the news and many other activities were held. In Tokyo, the peak has been at 02:46pm at Hibiya park, exact time of the earthquake, when a minute of silence was held in memorial of all and each one of the victims of this tragic accident. Below a video of this moment, very solemn and touchy, even with many people crying, which is something rare in a culture where real emotions are usually kept inside. After this, the memorial was followed by different concerts but it also started a more demanding part with anti-nuke demonstrations followed by many people which had its highest point in front of TEPCO's offices, the company managing Fukushima's plant and the n.1 public enemy nowadays. From now on, we will have to see how the situation evolves, currently 52 of the 54 reactors are shut down, so the question is not only about nuclear but rather about energy as a whole, how is this country going to do to replace the nuclear energy? and here is where personally I have more doubts, because at the end all goes to the basics, meaning the energy policy and culture's , and here even after this tremendous accident...I believe that things have changed very little and even worse, I don't see a general will of changing. 

Recordant el 03.11 - Souvenir of 11.03

Aquesta setmana farà un any del gran desastre que va començar amb terratrèmol. Des de fa dies es respira alguna cosa diferent en l'ambient, articles, imatges, documentals per recordar un esdeveniment que va canviar l'història. Ahir em va arribar una simulació feta per uns japonesos que paga la pena fer-hi una ullada. Es tracta d'una simulació dels terratrèmols ocorreguts l'any passat a l'àrea al voltant del Japó....ni més ni menys que 19349 terratrèmols en un any!! Increible, de normal hauria d'haver estat al voltant de 5500 moviments al cap de l'any...no us el perdeu, us fareu una idea del que vàrem viure no tan sols el 03.11 sinó la resta de setmanes i mesos que van seguir-lo.  


This week will be a year since the big disaster that began with the earthquake. Since some days ago the atmosphere it feels quite diffeernt, aticles, images, documentaries, all to bring a memory to this event that changed the history. Yesterday I received this simulation made by japanese that is really worth to look at.  It's a 6 minutes movies simulating all earthquakes during 2011 in the Japan area...19349 quakes in a year!!! Unbelievable but true, in a regular situation we would have had about 5500 quakes, last year you had 4 times fold and of course of much higher intensity...this give you an idea of what was about being in Japan the weeks and months following the big one. Don't miss it and turn up the volume!. 

protestes anti-nuclears / antinuke protesters

M'ha agradat molt que s'hagi decidit donar el Premi Internacional Catalunya 2011 a Haruki Murakami, continua la connexió catalana-japonesa! probablement l'escriptor japonès més conegut internacionalment i des que el vaig descobrir un dels meus favorits també, Com ja haureu sentit en la recepció del premi, Murakami ja va dir que ho donaria tot per ajudar l'àrea de Tohoku i sobretot va fer un discurs molt crític en contra l'energia nuclear fins al punt que la notícia també ha arribat al Japó on alguns mitjans s'han fet ressò d'aquesta crítica.
I bé, sembla que Murakami no està sol...ahir es van complir 3 mesos del terratrèmol i les organitzacions antinuclears van organitzar manifestacions per tot Tokyo, curiosament a diferència de les nostres aquí en van fer moltes durant tot el dia en diferents punts de la ciutat. Vaig arribar-me a la que van fer a Shinjuku i déu ni do, hi havia un ambient interessant interessant...per fi els japonesos s'han aixecat i han dit prou! Una gran mobilització de gent, cridant, saltant i xiulant però evidentment molt pacíficament. Tot i això el desplegament policial va ser molt béstia, jo diria que mai havia vist tal concentració de policia, això sí desarmats i sense porres...us deixo un vídeo i quatre fotos.


I really liked that the 2011 International Catalonia Prize was for Haruki Murakami, proud to see the Catalans recognized him to deserve this award since he is certainly the most well-known japanese writer nowadays and I must say one of my favourites too! In his speech in Barcelona, Murakami said that the prize will go to Tohoku relief efforts and did a strong anti-nuke position, criticism that even drew the attention of some media in Japan reporting it in their news.
And well, it seems Murakami is not alone...yesterday did 3 months since the earthquake and several anti-nuke groups, organized several  demonstrations around Tokyo, curiously unlike us where usually there is a single big demonstration, here they organized several demonstration all day long in different places of Tokyo. I took part of the last one in Shinjuku and well, the atmosphere was very lively, people shouting, jumping or whistling but of course all done peacefully. Nevertheless the number of policemen was huge, I think I've never seen such a big concentration of police...but at least they were disarmed and everything went well.

Visita a Tohoku - Visit to Tohoku

aquesta setmana vaig anar fins a Tohoku, l'àrea més propera al nucli del terratrèmol. Va ser una visita curta ja que sols vàrem anar per feina a visitar la universitat de Tohoku que està a Sendai, capital de la prefectura. O sigui que de bon matí vàrem agafar el shinkansen i camí cap al nord, passant per l'àrea de Fukushima (tranquils lluny de l'àrea d'exclusió) i amb un parell d'hores ens vàrem plantar allà. La veritat no m'esperava grans desperfectes perquè Sendai no es va veure afectada pel tsunami, ara tot i això em vaig quedar sorprès del bon estat general que hi havia arreu, només alguna esquerda en alguns edificis però per la resta tot ben correcte. Més tard ens van dir que alguns edifici antics els hauran d'aterrar però a banda d'això us asseguro que ningú diria que allà hi va haver el terratrèmol que van tenir, evidentment vulguis no vulguis de seguida em va fer pensar en la situació completament contraposada que s'ha vist a Llorca on el terratrèmol, molt més petit, va causar tot els desperfectes coneguts, tela amb el poder de l'enginyeria antisísmica...
A banda d'això dir-vos que a nivell polític la cosa està calenteta al Japó, aquesta setmana l'hi han fet una moció de censura al primer ministre, Naoto Kan, que la va passar pels pèls però tot sembla indicar que deixarà el càrrec ben aviat. Evidentment a en Kan li està passant factura la mala gestió de tot el tema nuclear, i és que la gent està molt emprenyada allà dalt i amb raó, finalment ja és oficial que la situació a Fukushima no estarà 100% controlada fins al 2012, i de moment doncs continuen treballant-hi però no sembla que evolucioni molt depressa i cada dos per tres tenen alertes a la zona per augment del nivell de radiació...imagineu-vos viure a prop de l'àrea d'exclusió, increible. A Tokyo totes les mesures segueixen indicant valors dins de la normalitat, tranquils.


this week I went up to Tohoku, the closest area from the earthquake. It was a short visit since we just went there for work to visit the university in Sendai, the prefecture's capital. So early morning we took a Shinkansen and headed north, passing by Fukushima area (no worries, far from the exclusion area) and after a couple of hours we were there. To tell you the truth I didn't expect to find much damage in Sendai because it wasn't effected by the tsunami, nevertheless I was really surprised with the perfect condition around, just few cracks in some buildings. Later we were told that some old buildings will have to be demolished because the structure was damaged but besides this no one would say that they had such a big quake, for me obviously it made me compared it against the situation in Spain, in the city of Lorca where with a smaller quake the impact was unfortunately much more bigger...amazing the power of the antisismic engineering...
Besides this, these last days the politics situation in Japan is a hot topic, the prime minister Naoto Kan had a non-confidence motion on wednesday that passed satisfactorily but very tightly, and it seems that he will quit quite soon. Obviously he is having repercussions from the crisis management of the nuclear threat, the criticisms are raising everywhere and with foundations of course, now is official that the situation in the plant won't be fully stable till 2012, for the time being they continue working with it but it doesn't seem evolves rapidly and often they have to raise new alerts for sudden increase of radioactivity level in the area...so just try to imagine what is living nearby the exclusion area nowadays. In Tokyo all measures up to date are within the regular values, don't worry. 

I sí avui fa un mes del terratrèmol i com ja va sent habitual ho hem hagut de commemorar amb noves rèpliques que ens han portat el record del què va passar...sona estrany però diria que m'estic "acostumant" a aquests fenòmens i és que els japonesos ni s'immuten, avui n'hem tingut un mentre feia classe de japonès i el profe no s'ha ni aturat.
Ahir tocava dia de relax i res millor que aprofitar el dia de sol que feia tot fent un ohanami a Shinjuku koen, un dels parcs més macos que hi ha a Tokyo i això que ahir semblava la Rambla de Barcelona!


today is one month after the disaster and as it's being usual we had to commemorate it with new aftershocks to remind everyone what happened...sounds weird but I'd say I'm getting "used" of this situation and mostly because Japanese remain unperturbed, today one came while I was doing Japanese and my teacher didn't even stop the lesson!
Anyway, yesterday was a relax day and nothing better that going to a park on a sunny Sunday to enjoy the cherry blossom, so we did an ohanami at Shinkuku koen, one of the most gorgeous parks in Tokyo...even though yesterday looked like one of the main crowded places in town.

Yamathon 2011

Aquest dissabte vaig participar juntament amb uns amics al Yamathon 2011, una cursa benèfica organitzada per Oxfam Japan al voltant de la famosa Yamanote line (pels que coneixeu Tokyo la línia verda circular), la línia de tren més concorreguda de Tokyo i possiblement del món. Aquest any els beneficis obtinguts (gairebé un milió de iens!!) anirant destinats a les víctimes del terratrèmol-tsunami a la regió de Tohoku. El dia va començar molt d'hora i es va fer dur aixecar-nos a aquelles hores d'un dissabte, però al final va ser una gran experiència que ens va permetre veure la ciutat de forma diferent i descobrir nous indrets fins ara desconeguts. El punt de partida era l'estació de Harajuku, vàrem començar quan la ciutat encara dormia i sense gairebé ningú al voltant, passant per Shibuya on sols es veien quatre ànimes que tot just tornaven d'una llarga nit, a l'estació de Shinagawa que encara estava a mig gas, Shimbashi amb els seus restaurants amagats sota les vies, Ueno amb el seu mercat animat al carrer o Uguisudani sorprenenment ple d'hotels de l'amor. Després cap al nord amb uns aires molts més locals, Komagome ple de cirerers al voltant o Otsuka on per primera vegada vàrem veure tramvies a Tokyo. L'últim tram vàrem passar per Ikebukuro amb plena ebullició comercial, el barri coreà de Shin-okubo i acabant travessant el Yoyogi parc. Al final després de 28 estacions, gairebé 40km i unes quantes hores al darrera vem tornar on vàrem començar, a Harajuku que ja havia recuperat la seva imatge habitual amb els carrers a rebossar de gent, tots rebentats però amb un bon somriure de satisfacció!


This Saturday along with some friends I participated to the Yamathon 2011, a fundraising race organized by Oxfam Japan around the famous Yamanote line (those that know Tokyo is the green line loop), the busiest line in Tokyo and possibly in the world. This year, all funds raised (almost a million yen!!) will go towards the victims of the earhquake-tsunami in Tohoku. The day began very early and was tough to get up so soon on a Saturday, but at the end it was a great experience that allowed us to see a different side of the city and discover new places unknown so far. The starting point was Harajuku station, we started when the city was still sleeping and there was hardly anyone on the streets, then towards Shibuya where there was only few people that were just going home after a late night, to Shinagawa with the huge station half empty, Shimbashi with its restaurants hidden under the train rail, Ueno with its lively street market or Uguisudani, surprisingly full of love hotels. Then heading up to the north with more local neighborhoods, Komagome with many cherry trees around or Otsuka where we saw a tram for the first time in Tokyo. In the last part we passed by Ikebukuro, full of commercial activity, the Korean neighborhood of Shin-Okubo and finally we crossed the Yoyogi park. At the end, after 28 stations, almost 40km and some hours in our back we reached the place where we started Harajuku which had already recovered its usual view overcrowded of people, exhausted but with a huge smile of satisfaction!

Urayasu la ciutat del fang - Urayasu the mud city

més conseqüències del 11.03, l'altre dia vaig llegir un interesant article en un diari i vaig decidir informar-me'n millor, té tel.la...resulta que una de les àrees residencials més conegudes a prop de Tokyo està colgada de fang.  Urayasu és una ciutat de la prefectura de Chiba a 20 min en tren de Tokyo ubicada a la banda de l'abadia, coneguda sobretot per haver-hi el parc d'atraccions de Disneyland el tema és que aquesta àrea no està assentada sobre terra natural sinó artíficial, sembla que a sobre d'un gran abocador....coses d'aquelles que es fan al Japó per guanyar espai. El dia del terratrèmol però no va resistir i la terra literalment es va obrir causant un fenòmen de liqüefacció que ha deixat tota la ciutat coberta de fang per tot arreu!! La ciutat encara avui està paralitzada i hi hauria molta gent que s'està plantejant abandonar l'àrea. A sota algunes fotos i un vídeo relat d'una dona que va viure aquest fenònem i es va emportar un bon espant...


more consequences of the 11-M, this week I read and interesting article in the newspaper and I decided to dig around...so it seems that one of most well-known residential areas nearby Tokyo is literally covered with mud. Urayasu is a city of Chiba prefecture, 20 min by train from Tokyo and located a the bayside, especially well-known to have the famous amusement park of Disneyland this area doesn't sit on normal ground but reclaimed land mostly from a landfill...yes, these things from Japan done to increase their available land. When the earthquake came, this land didn't resist it and literally started to open creating the phenomena of liquefaction and as a result the whole city is covered by sand and mud!! The city is still nowadays blocked and apparently many people would be thinking to move away from the area. Below some pics and a video from a woman who was there on this moment and got a good fright...

Rèplica al metro! - Aftershock in the subway!

collons...aquesta nit tornant cap a casa, estava al metro i de cop que para i s'obren les portes...què passa? comencen a pitar els mòbils, senyal d'alarma de terratrèmols (al Japó hi ha un sistema d'alerta a través de mòbil)...i jo "hòstia que ja hi tornem a ser"!!! El conductor suposo que avisant per magofonia però el millor és que la gent com si res, el del meu costat ha continuat jugant a la PSP, l'altre dormint, una parella rient i passant-ho bé...i sí al final et trobes allà contagiat per aquesta aura de seranor i tan tranquil, el terratrèmol ha passat s'ha mogut tot una mica i au sant tornem-hi. Quan he sortit he sentit que s'havia tractat d'una altra rèplica del nord.


...tonight in my way back to home, I was in the subway and suddenly it stopped and the doors opened...what's going on? immediately the cell phones started to rang, the earthquake alarm system (in Japan they have a warning system through the cell phones)...and I "fuck the bloody quake again"!! The driver warning everyone through the loudspeakers but the best has been people's reaction...like nothing unusual was happening, the guy sitting next to me playing with his PSP, the other one sleeping, a couple in front chatting and smiling...and yes, I know is difficult to believe, but at the end you find yourself there surrounded by this feeling of security and you stay calm, the earthquake passed by shacking every thing a little bit and once done back again to the normality. When I left I heard it was a new aftershock from the north.

Documental sobre el sisme - Documentary about the quake

Hola seguint amb el tema del sisme us passo un parell de recomanacions que m'han semblat molt interessants. La primera és el documental que us adjunto a sota "How the 2011 Japan tsunami happened", fins a dia d'avui el millor recull informatiu i visual que he vist, són 46 min i en anglès però paga la pena. 
L'altra recomenació és literària, aquesta setmana em vaig tornar a llegir el llibre "After the quake" (no sé si hi ha versió en català, vindria a ser "després del terratrèmol") d'Haruki Murakami (un dels autors japonesos més coneguts), que narra històries de diferents personatges després de l'altra gran terratrèmol que hi va haver a Kobe del 95. Quan el vaig llegir per primera vegada vaig pensar que estava bé i prou, ara un cop viscuda la mateixa experència la veritat és que l'hi he trobat molt més sentit i segons com m'hi sentit fins i tot identificat.


Hi, here it goes a couple of interesting recommendations about the quake. The first one is the below documentary "How the 2011 Japan tsunami happened", to date the best informative and visual document I've seen, it's 46 min but really worthwhile. 
The second one is literary, this week I re-read the book "After the quake" by Haruki Murakami  (well-known Japanese author) which tells the stories of different characters after the big quake of Kobe in 95. When I first read it I though the book was just good, now once experienced the same situation I must say I really found it has much more sense and I even felt identified with some parts of it. 

tornada a Tokyo! - Back to Tokyo!

Ei sorpresa aquesta setmana! Finalment a la feina ens han deixat tornar a Tokyo i des d'ahir ja torno a estar a caseta...ufff ja en tenia ganes, la veritat és que la situació en que estaven no era sostenible gaire temps més. Ara bé el fet de tornar no vol pas dir que la situació estigui completament controlada, malauradament i com molts ja sabreu la situació a Fukushima continua molt delicada, de fet si us sóc sincer ja no sé què pensar, no sabria dir si està millor o pitjor que fa dues setmanes ni molt menys com evolucionarà. Ara el que està clar és que no es resoldrà en qüestió de setmanes, ni mesos, per això havíem de prendre una decisió i considerant que a la vida a Tokyo com us explicava l'altre dia segueix el seu curs normal vem decidir tornar i intentar recuperar el ritme habitual, això sí sense treure l'ull de les evolucions a la planta. Per la resta dir-vos que arran dels últims incidents i de veure que la cosa segueix igual, la societat japonesa comença a alçar la veu, si al principi seguint l'esperit de solidaritat japonès semblava que tothom anés a una, sense una critica ni comentari en contra, poc a poc es comença a aixecar un corrent molt crític amb la gestió de la crisi que està fent l'empresa responsable de la planta Tepco, senyal que alguna cosa sí que està canviant. 
Per cert us adjunto una simulació de l'agència de meterologia francesa sobre la dispersió de la radioactivitat des de l'incident, veureu que gràcies al vent favorable la contaminació en la seva majoria s'ha desplaçat oceà enllà...


hey I got a surprise this week! The company finally allowed us to go back to Tokyo and since yesterday I'm back home...and I was really looking forward it, the truth is that this situation couldn't last much longer so luckily for us it was understood. Nevertheless that we came back doesn't mean the situation is under control, unfortunately as you know the situation in Fukushima is still very delicate, actually to tell you the truth I don't know what to think whether it is better or worse than two weeks ago, and of course no clue how it will evolve. But, what is clear is that it won't be fixed in weeks or even months, that's why we had to take a decision and considering life in Tokyo is pretty normal (see my previous post), we decided to go back and recover the regular pace,but of course keeping an eye to what's happening over there. For the rest, I'd highlight that after the last accidents and especially to see that three weeks after everything is uncertain, the Japanese society has begun to raise his voice, if at the beginning following the solidarity spirit so integrated in the japanese culture and seemed like everyone was one voice, with no critics or comments against, little by little there is a stronger movement against the company responsible of the plant, Tepco who is being criticized of lack of transparency and even hiding information.
Btw, below a short modeling of the French meteorological agency about the dispersion of radioactivity since everything began, you will see that thanks to good wind the cloud went mostly into the sea.



nm

Aquest divendres finalment vaig tornar a Tokyo...de moment només el cap de setmana, aprofitant que avui tenia una reunió aquí i ara ja estic de tornada a Kobe! Per fi vaig poder tornar a casa, parlar amb els veins que encara no els havia vist (també van marxar) i veure alguns amics que han aguantat tot aquest temps per aquí. La situació a la ciutat doncs molt normal...de fet només hi ha dos elements que encara ens recorden els efectes del desastre, la ciutat està més fosca de l'habitual per estalviar energia (cosa que ja va bé de fet...) i després costa molt trobar aigua i llet envasada, tot i que avui ja ens han dit que els nivells de radioactivitat són normals la gent segueix -i diria que per temps- prenent mesures preventives. Per la resta però tot ben normal, el metro a petar com sempre, gent als carrers, restaurants plens, canalla jugant als parcs...en fi com un cap de setmana normal de primavera...o gairebé perquè deien que aquest cap de setmana era el dia per l'afloriment dels ciererers però pel que vaig veure encara haurem d'esperar una mica, sembla que la pròpia natura s´ha solidaritzat amb el període de dol.

This Friday I went back to Tokyo finally...for the time being just for the weekend however, taking opportunity of a meeting Today, I spent the weekend here but now I'm already back to Kobe! So, I could finally go back home, see my neighbors with whom I haven't met yet (they also left some days) and meet with some friends who decided to stay in the city. The situation in Tokyo is quite normal...actually there are only two things that remind us of the disaster, first the city is darker than usual to save energy (which is good btw,..) and then you can hardly find bottled water and milk at the supermarkets, even though today was already announced there is no more danger any longer people continues taking precautionary measures. For the rest, well everything as usual, the subway overcrowded, people on the streets, restaurants full, children playing in the parks...like any other spring weekend....or almost because it was said this was the weekend of the cherry blossom but for what I saw it will still take a while....like if the nature had solidarized with the mourning period

Friday's night in the subway

Friends and authentic Swiss raclette...what else?

the citroen even had french plates...

Sunday's morning baseball game

Everything is ready at Meguro river but the blossoming...

Ei aquesta setmana el tinc una mica abandonat...però bé, aquí tot continua sense grans novetats, l'atenció mediàtica al Japó ha caigut molt i de cop sembla que no hagi passat res, això fa que la gent torni cap a Tokyo ja que la situació sembla que s'estabilitza a poc a poc. De fet, són poques les notícies que ens arriben des de la central, semblaria que la situació critica en la que estàvem la setmana passada ja ha passat però també crec que trigarà encara algunes setmanes a poder dir que està tot 100% controlat. Per ara el debat es centra en la contaminació a menjar i aigua...debat que sincerament em sembla que alguns ja han aprofitat per continuar amb l'estat de pànic injustificat, i dic injustificat perquè d'entrada després de tot el que ha passat és normal que hi hagi un impacte ambiental i per tant s'afecti als aliments, ara això no vol pas dir que s'hagi de posar en dubte tot el mercat japonès! Diuen que han trobat nivells de radioactivitat elevada en alguns vegetals, i què pot passar? Doncs que si en mengem durant un any rebrem la mateixa radiació que en un escàner de raigs X! Similar amb el cas de l'aigua...Amb això no dic que no ens haguem de preocupar però racionalitzem els comentaris, el tema nuclear és lleig d'acord però sincerament estant aquí no sento estar en perill, de fet voldria poder tornar a Tokyo ja però ara resulta que a l'empresa no ens deixen...i aquí continuo avorrit com una sopa a l'habitació de l'hotel! Per cert, recordeu que el Japó necessita ajuda i que qualsevol contribució serà ben rebuda!!! Us adjunto un link:


Donacions al Japó mitjançant la creu roja

Hey, this week I 've forgotten a bit the blog...just to tell you here everything continues more or less the same. These last days the attention from the media has decreased a lot and suddenly it seems like nothing happened. This makes that people goes back to Tokyo as the situation seems to get better slowly. Actually we hardly receive news of the evolution into the nuclear plan, it seems the critic situation from last week passed away and now little by little the situation improves although I believe it will take several weeks to be 100% sure of the situation. For the time being the discussion is focused on food and beverages contamination ...discussion that frankly I'd say some people has used to go on with the unjustified situation of panic, and I say unjustified because what has happened so far to me it's somehow logic according to the catastrophe we had...that there was spinach contamination?, true...but why no one also says that at that level you could consume it for a year and receive the same radioactive radiation than a X-ray! Similar case with water...and with this I'm not saying we should not take any precautionary measure but just to rationalize the comments around, I agree the nuclear topic is not nice at all but frankly I'm in Japan and I don't feel any danger, actually I'd like to come back to Tokyo already but now my company doesn't allow me to do so and here I am in my hotel room bored as ever! Btw, remember that Japan needs all kinds of help, any contribution would be welcome!! Fyi, Below a link:
Donations in Japan through the red cross

Una setmana en imatges - A week in images

Ha passat més d'una setmana des de que el terratrèmol i posteriors tsunamis van colpejar Japo i a mi em sembla que faci una eternitat, aquests dies el temps passa molt a poc a poc, 24hores seguint les noticies i esperant que tot s'estabilitzi definitivament malgrat sembli que estem lluny encara. Durant tots aquests dies no hem deixat de veure imatges i més imatges del succeit i el seu debastador efecte, moltes d'elles dures i colpidores, en molts casos acompanyades d'una historia al darrera que fa posar la pell de gallina. Els ultims dies les noticies s'han centrat al voltant de la crisi a la planta nuclear, desviant l'atencio de tots els altres problemes, més de mig milio d'evacuats, molts d'ells ho han perdut practicament tot, hi ha mes de 10000 desapareguts pels quals continuen les tasques de rescat tot i que eivdentment cada vegada amb menys possibilitats de supervivencia, pobles literalment esborrats del mapa, restriccions d'aigua i electricitat...molt fort pobre gent, i  la impotència d'estar aqui, al mateix pais sense poder fer res em fa sentir malament també, desitjo que aquest malson s'acabi i el Japo es torni a aixecar el més aviat possible.

More than a week from the earthquake and subsequent tsunamis that hit Japan and to me it seems an  eternity, these last days time goes very slowly, 24h following the news and waiting that everything stabilizes once and for all although it seems we are still far. During all this time we have seen more and more images of what happened and its debasting effect, many of them very hard and shocking, and usually accompanied by a real story behind that makes one feel touched. The news in this last days have been around the evolution in the nuclear power plant keeping away the attention from all the other problems, more than half a milion of evacuees, most of them having lost almost everything, more than 10000 people missing for whom the rescue task are still on going but obviously with less and less chances to find survivors, towns literally erased from the map, water and electricity restrictions...it's really hard, poor people and being here without being able to do anything is so frustrating, just wish this nightmare ends and Japan starts to look ahead to recover as soon as possible.