En la terra dels monos - Into the monkey's land

Perdut als Alps Japonesos hi ha un dels indrets més insòlits del Japó, es tracta de Jigokudani Yaen-koen, altrament conegut com el parc dels monos de neu (yuki saru). La primera vegada que me'n vaig fer ressò va ser fa uns anys quan fullejant un llibre de fotografia de natura de cop em va aparèixer una foto a doble pàgina espectacular d'uns monos banyant-se en una bassa d'aigua calenta tot envoltat de neu, que em va quedar grabada a la retina i des de llavors tenia molt clar que vivint al Japó no em podia perdre aquesta visita. Al final m'ha anat ben just però per sort el cap de setmana passat vàrem fer cap aquest indret remot de Nagano-ken. Quina gran experiència! Ens va fer un dia trist, fred i una nevada que poc convidava a fer una excursió ...l'entrada al parc per un camí enmig del bosc, pujant mica en mica entre arbres immensos i amb un silenci profund feia augmentar el sentiment d'incertesa del no saber que ens trobariem al final, quan de cop l'espai se'ns va obrir i un petit poblet de quatre cases idílic va aparèixer davant nostre, i quan encara estàvem bocabadats preguntant-nos d'on havia sortit tot allò ens vem adonar que hi havia monos per tot arreu passejant-se com si res...havíem arribat a la terra dels monos! El punt central del parc es concentra al voltant del rotenburo (bassa d'aigües termals) on els monos passen gran part del seu temps durant l'hivern, allà vàrem anar i quin gran espectacle...imagineu-vos una comuna de més de 150 monos, corrent per tot arreu amunt i avall, barallant-se entre ells, gesticulant, mascles festejant femelles, mares protegint els seus petits, buscant menjar en la neu, treient-se puces, i evidentment remullant-se en l'aigua calenta... tot en un entorn de completa ignorància vers nosaltres, com si tots els humans que corríem per allà no existíssim.  O sigui que al final  tot i el fred i el mal temps ens vàrem quedar allà més de dues hores que van passar volant i camí de tornada vaig pensar que realment no hi ha tanta diferència entre ells i nosaltres. 

Lost in the Japanese Alps there is one of the most incredible places in Japan, the Jigokudani Yaen-koen, or better known as the park of the wild snow monkeys (yuki saru). The first time I heard about it was some years ago when browsing into a nature photography book I saw an amazing double page photo of some monkeys taking a hot bath in a mountain surrounded by snow. Since then I kept this image in my memory and when I moved to Japan I knew I could not miss this visit. At the end it took longer than expected but I finally last weekend I went to this remote place in Nagano-ken. What a great experience!! It wasn't the best weather though, grey, cold and snowing...a combination that was not very appealing to go out but we started hiking up following a path inside a deep forest with huge trees and above all complete silence that brought us even more uncertainty of what we would find later on, and what it appeared suddenly in front of us was a lovely little village with few houses in the middle of the mountain, and when we were still wondering how this could be there we realized the place was full of monkeys popping-up from everywhere...we had arrived at the land of the monkeys! The central point of park is around the rotenburo (outdoors thermal hot bath), were the monkeys tend to spend most of their time during winter, and there we went straight ...such a unique place, imagine a group of 150 monkeys living together, running up and down, fighting, gesticulating, flirting, looking for food, washing themselves, and of course getting soaked in hot bath...and all in an environment of complete ignorance, like if no humans were around. So finally even though the freezing cold and bad weather we stayed there for more than two hours and on the way back I couldn't think other than at the end there is no such a big difference between monkeys and humans!

 

Complint amb les tradicions - Fulfilling traditions

No hi ha res com les tradicions, i si tinc una tradició al Japó aquesta no és gens menys que l'ascensió estiuenca al Mt. Fuji (Fujisan o Fujiyama en Japonès). Així doncs, el cap de setmana passat, encarant el meu quart estiu en aquest país vaig complir amb la tradició pujant també per quarta vegada el sostre del Japó, la segona vegada començant des del mar, el punt més baix del territori. El repte anomenat "From sea to summit" és en essència un esdeveniment per recaptar diners organitzar per la ONG Oxfam Japan. Si ho recordeu la mateixa prova la vàrem fer l'any passat amb els amics Xavi i Cesc acabats d'arribar de BCN! Aquest any va ser físicament menys dura però mentalment molt més esgotadora. Vàrem començar ben d'hora al matí, havent dormit poques, molt poques hores degut a una habitació que semblava més una sauna que un lloc per dormir...i això va passar factura. A més vaig tenir un gran error tècnic...al matí quan vaig veure el personal em vaig adonar que m'havia oblidat la jaqueta per la muntanya a casa!! Pot semblar una tonteria quan comences a gairebé 30C però a dalt del Fuji a 3776m, de nit i sense res que et protegeixi del vent...fot un fred que déu ni do, vaja que les vaig passar bastant putes...ara sinó fós per això el temps va acompanyar bastant, de dia ennuvolat però sense pluja i de nit cel clar, estrellat i amb lluna plena! El recorregut en si va anar bé però evidentment a mesura que passen les hores el cansament es va acumulant i el més dur va ser l'ascens de l'últim tram, que com l'any passat estava a petar de gent i es va fer etern...més de dues hores per fer poc més de 300m a un ritme que quan portes més de 20 hores caminant ens va matar, va arribar un punt que entre el cansament i el ritme caminavem per inèrcia pràcticament en somnolència. Finalment a la cima, com us explicava, tremolant en estat gairebé hipotèrmic fins que els primers rajos de sol van començar a aparèixer i finalment la màgia del fuji se'ns va tornar a descobrir en la seva millor forma dibuixant un paisatge de núvols i muntanyes sota nostre que va fer desaparèixer tots els mals soferts ! La veritat és que és un espectacle que paga la pena! Un cop recuperats vàrem fer el descens per acabar sans i estalvis una nova expedició fuji de més de 27h, 65km i 5000m desnivell que serà recordada! 

There is nothing like traditions, and if I have one tradition in Japan this is my summer hike to Mt. Fuji (Fujisan or Fujiyama in Japanese). So, last weekend, in my 4th summer in this country I fulfilled with the tradition and climbed for forth consecutive summer the highest point of Japan, the second from the sea level, the lowest point of the country.  The challenge called "from Sea to Summit" is in essence an event to fundraise money organized by the NGO Oxfam Japan. If you remember, I did the same challenge last year with my friends Cesc and Xavi who just arrived from Barcelona! This year's challenge was physically less tougher but mentally much more exhausting. We began very early in the mo rning after having slept few hours, too few due to a hotel room that was closer to a sauna rather a place to sleep...and these later caught up with us. In addition I did a big mistake since in the morning when I saw everyone I realized I had forgotten...my mountain jacket!! You may thing it's a silly thing when you start at almost 30C, but at the summit, at 3776m, at night and with a freezing wind blowing from everywhere ...it's veeery cold! Other than this, the the weather was fantastic, clouds but no rain during the day (great for hiking) and clear sky, starts and full moon at night! The journey was quite pleasant, I guess having the experience from last year made it easier...however with the passing of hours, tiredness started to be present and the worst was at the last part of Fuji, when as last year, it was overcrowded and the last 300m felt as an eternity. More than two hours queuing, in the middle of the night after being more than 20hours walking was tough...up to a point were I can barely recall anything, we were just following the pace of the line, half slept and not much conscious ! Then on the top, to complete the package, without my jacket I had probably one of the coldest feeling of my life, shivering like hell until the first rays of the sun showed up and with it the magic of Fuji turned up again showing an amazing landscape of clouds and mountains below us that was a reward to all our efforts! At the end it was worth! After recovering, last part with the descend to finish safe and sound a new Fuji expedition of more than 27h, 65km and 5000m difference that will be remembered!

05 del matí...comença l'aventura! / 05am the journey begins!

L'equip d'aquest any amb la Netra, en Tom, la Mima i un servidor / This year's team with Netra, Tom, Mima and myself

Al mar, punt de partida dels 72 valents! / At the sea, starting point for the 72 brave participants!

Gambare!!!

oh oh...les primeres hores feien temer el pitjor / in light of the first hours weather we expected bad conditions

i encara més quan ens vàrem trobar pujant muntanya sense veure res de res / and even more when we were climbing without being able to see anything around us

però...finalment es va fer la llum :) i el sol va aparèixer deixant enrere els núvols! / at last...we saw the light,  and the sun came up leaving behind the clouds.

A la cinquena estació (2400m), punt de partida del 98% dels escaladors del Fuji...aquí ja portavem unes 16h / At the 5th station (2400m), starting point for 98% of people...we already had 16hours behind.

Descansant a la cinquena estació abans d'afrontar l'ascens! / Taking a rest at the 5th before facing the ascent!

Preparats per rematar-ho! / Ready to go!

3000m i pujant... / 3000m and going up...

A 3400m les mostres de cansament eren evidents... / At 3400m tiredness was obvious..

Recuperant forces per afrontar l'últim tram! / Some energy to face the last part! 

Finalment!! / At last!! 

La foto no transmet el moment...m'estava pelant el cul de fred! / Shivering...coldest feeling ever!

I finalment es va fer la llum ! / and the sun showed up!

Alegria desfermada... / Uncontrolled happiness...

la màgia del Fuji / the magic of Fuji

Cap de setmana als Alps!! - Weekend in the Alps!!

Ara que ja tenim l'estiu a tocar no hi ha res millor que una escapada a la muntanya per oblidar la calor i xafogor asfixiant de Tokyo i gaudir d'aire pur i naturalesa. I no serà per muntanyes en aquest país, diuen que al voltant d'un 70% del territori és muntanya!! Aquest cop doncs amb uns amics vàrem decidir explorar els Alps del nord a la regió de Kamikochi, ubicat a la prefectura de Nagano, no molt lluny de Matsumoto. Kamikochi és un parc natural al voltant d'un riu en un entorn meravellós al cor dels Alps. Des d'allà es poden fer multitud de rutes, en el nostre cas vàrem fer una ruta simple per pujar al Yake-dake, una muntanya que de fet és volcà i a sobre està actiu. L'ascencs, en dues parts, el dissabte més suau i boscós on el temps no ens va acompanyar i va estar plovent bastant, o sigui que no veiem el moment d'arribar al refugi.  El diumenge però ens vàrem llevar amb un dia radiant per acabar de pujar a la cima, que sense ser res d'altre món (2500m) es va transformar en un recorregut molt més ferèstec, rocós i exigent...sobretot quan perds el camí i acabes pujant per un lloc completament alternatiu, gairebé escalant :) Finalment vàrem arribar sense problema, i va pagar la pena doncs les vistes eren acollonants, realment em vaig teletransportar als Alps Suïssos amb la diferència que al girar el cap tenia un cràter fumejant! 

Feeling the summer already here, there is nothing better that an outing to the mountains to forget about the hot and humid Tokyo weather and enjoy the fresh air and nature of these country. And in Japan this is not a problem, with about 70% of mountainous territory, this country is great for hiking! This time, with some friends, we decided to head to the Northern-Alps, at the region called Kamikochi, in Nagano prefecture, not far from Matsumoto city. Kamikochi is a natural park along a river and surrounded by a wonderful environment at the heart of the Alps. From there there are plenty of hiking routes, we took an easy but interesting one, climbing Yake-dake, one of the few active volcanos of the Alps. We split the ascend in two parts, first on Saturday, quite easy and mostly into forests but we didn't have that good weather and was raining almost all the time, so we were really looking forward to get to the hut, which ended up being a cozy and comfortable place to overnight. On Sunday, luckily we woke up with a wonderful day ready to head up to the summit, which although not that high (2500m), it became a much more rocky and demanding....particularly when you loose the path and end up taking an alternative path almost climbing :) Finally we made it without major issue and it was really worthwhile since the views from the top were gorgeous, it reminded me my times in Switzerland, with the difference that when I turned my head, there was a steaming crater !  

















  



















I després de recuperar forces amb un bon plat de soba i un bany termal miraculós, camí de tornada a Matsumoto per agafar el tren cap a Tokyo, abans però visita obligada al famós castell de Matsumoto (Matsumoto-jo), un dels tresors nacionals del Japó i considerat un dels castells tradicionals més bonics del país...i sens dubte ho és.

And after recovering strength with a yummy meal of soba and relaxing in an Onsen, we headed back to Matsumoto to take the train back to Tokyo, before however there was a mandatory stopover to see the Matsumoto castle (Matsumoto-jo), one of the National Treasures of Japan and considered one of the most beautiful traditional castles remaining...and so it is!