Treball de communitat al barri / Community work in the neighborhood

Aquelles petites coses que continuen sorprenent-me en aquest país. Aquest matí surto de casa direcció al metro per anar a treballar, estava pujant carrer amunt i de cop d'una oficina del davant surt una quadrilla de treballadors amb una bossa de deixalles en una mà i unes pinces a l'altre, ni més ni menys s'han posat a recollir la brossa del carrer!! L'estampa era única, homes i dones vestits d'oficina amb els seus vestits i camises impoluts netejant els carrers del barri! Tots amb la seva indicació de treballador i amb una banda al braç amb el nom de l'empresa, col.laborant de forma altruista en el manteniment del barri. Molt grans, visca el treball de communitat al Japó!

Those little things that keep surprising me in this country. This morning I went out direction to the subway heading to work, and when I was at halfway of my street, suddenly a group of office workers step out holding a garbage bag on one hand and tongs in the other to collect litter from the street!!  The image was unique, men and women with office dress code wearing spotless suits and shirts cleaning the streets. All wearing their employee ID and an armband with the company's name, altruistically collaborating to the maintenance of our neighborhood. Great example of community work in Japan!

Fuji Rock Festival...rocks!!!

Un altre de les resolucions de l'any feta realitat...Fuji Rock Festival! Acompanyat de l'estimada parella d'amics, en Dai i la Nati vàrem fer cap a les muntanyes per gaudir  d'un dels festivals de música més importants d'Àsia, sinó el que més.   I malgrat les altes expectatives  el resultat no va decebre, gran cap de setmana!!  Tot i el nom, el festival actual ja no és fa al Fuji (només es va fer la primera edició al 1997) sinó que ocupa les instal.lacions del que a l'hivern és l'estació d'esquí de Naeba. Enmig doncs d'un entorn natural espectacular es desplega el festival en  escenaris per aquí i més enllà, les dimensions del festival són increïbles, per voltar tots els escenaris es triguen hores amunt i avall.  Un festival amb una llarga història i presència al Japó que es coneix sobretot pel seu temps inestable  del qual en puc donar bona fe, tan bon punt fa sol com en deu minuts s'ennuvola tot i cau un ruixat que déu ni do. Aquest fet és la marca del festival on tothom sap que acabarà remullat i/o enfangat, el perfil estandard dels participants és botes d'aigua,  un impermeable tamany XXL i una cadira plegable, caigui el ruixat de l'any o el sol d'estiu, la gent descansa en les seves cadires i segueix gaudint del panorama. Com no podia ser d'altra forma, el festival super ben organitzat i molt net comparat amb els festivals que tenim a Europa. L'ambient és genial i sorprenenment molt familiar, era increïble veure tants i tants pares amb la seva canalla corrent amunt i avall, molt maco. De gent per a gustos i colors, literalment, colors i disfresses formen part del kit Fuji Rock,  vàrem veure imatges divertídissimes. Així doncs a un bon entorn amb un bon ambient només falta la bona música i la vàrem tenir, la graella d'aquest any va ser espectacular, els mítics The Cure com a cap de cartell però amb multitud d'altres grups d'aquí i de fora amb els que ens ho vem passar d'escàndol! A sota us deixo unes fotos!! Visca el Fuji Rock!

 

Another resolution for this year that came true…Fuji Rock Festival! Together with my dear couple of friends, Dai and Nati, we headed to the mountains to enjoy one of the most important music festivals in Asia, if not the most. And even with high expectations, the result didn’t disappoint us at all, great weekend! Although its name, the current festival is not held at Fuji (only the first edition was there in 1997) but in a location that during winter time is the resort ski area of Naeba. Between magnificent natural landscapes there is the festival with stages everywhere, it is that huge that you can spend hours going around! The festival has long tradition in the country and it is well known particularly for its instable weather, and I can guarantee this…as soon it is sunny as it is raining cats and dogs! This is the unofficial brandmark of the festival where everyone knows that will finish wet and/or muddy, the standard profile of the participants are rain boots, rain coat size XXL and a foldable chair, with this it may be sunny or rainy, people will rest and enjoy the festival. As usual in Japan, the event was very well organized and particularly clean compared to other Festivals in Europe.  The atmosphere was great and surprisingly very familiar, was amazing to see so many parents with their children going around, really nice! And so many different and crazy, people wearing colorful and costumes is already part of the Fuji Rock profile, we saw images really funny! So with such a good location and wonderful atmosphere, we just miss good music, and god we had it! This year’s line-up was awesome, the legendary The Cure in front but followed by lots of bands from Japan and overseas that made us our day!! Below some pics! Visca el Fuji Rock!!

 

    

El merxandatge de la religió - Religion's merchandising

La curiositat del dia... En alguna ocasió ja us he parlat del tema de la religió al Japó, en general la gent passa bastant del tema tot i que si els ho demanes la majoria et dirà que ho són, més per tradició que per convicció però normalment es declaren budistes, sintoistes o el més habitual que és ser seguidor de les dues al mateix temps. Ara bé, si passes una mica de temps per Tokyo un pot arribar a pensar que més enllà de les seves religions, els japonesos també són molt cristians i és que és bastant habitual veure gent portant símbols cristians, sobretot la creu, sigui com a penjoll, arrecades o samarretes, res més enllà de la realitat quan els ho demanes et diuen que només ho porten perquè els agrada, o sigui per un tema estètic sense més. Un altre exemple que ja havia comentat passa amb els casaments i la popularitat de les cerimònies catòliques.  Ahir però, em vaig topar amb un darrer exemple que em va deixar frepat, al arribar a l'oficina de cop m'adono que la companya del davant s'havia posat una estampeta de la verge Maria al seu escriptori!! Ilús de mi, vaig pensar que davant tal declaració d'intencions la companya havia de ser cristiana, o sigui que quan va arribar li vaig demanar...la resposta evidentment va ser antològica , no sabia ni qui era la verge Maria! Personalment, tot i que de catòlic en sóc poc, quan em trobo amb aquests exemples no deixa si m'és no de sorprendre'm. Aquesta línia fina que hi ha entre la sagrat i la banalització de les coses és bastant xocant, al punt que segurament molts dirien que fins i tot de manca de respecte. Ben mirat però, el mateix es podria dir a Occident quan s'utilitzen símbols de tots tipus de religions (budistes, hinduístes...) sense tenir ni punyetera idea del que representen...suposo que al final tot és molt relatiu!

Curiosity of the day...I already posted about religion in Japan, here in general people don't seem to be that much into it but when you ask them, most would declare themselves so, more for tradition than beliefs but usually they will say they are either buddhists, shintoists or the most common, following both religions. However, if you spend some time in Tokyo, one can think that beyond their traditional religions many japanese are christian as well since it is quite common to see people wearing christian symbols, particularly the cross, in a t-shirt, neckless or earrings...nothing further from the truth they just wear it because they like it, purely aesthetic! Similarly, the popularity of catholic style weddings is amazing. Yesterday though, I was faced to another example to freak out, when I got to the office I just realized the colleague in front of me had put a religious picture of virgin Maria in her desk!! At first, I fool myself thinking that she could be a christian person so when she came I asked her and...of course she told that even didn't know who was in that picture and simply like the drawing!  Although I'm not catholic, when I see these kind of examples I got quite surprised, these thin line between the sacred and the banality strikes me, and probably for many would even be quite disrespectful. Nonetheless, when you think twice about it, perhaps is not that different from the West using buddhist or hindu symbols without much understanding of what their represent, so I guess at the end everything is relative... 

Res més relatiu que la bellesa - Nothing more debatable but beauty

Gran història la d'avui, 100% made in Japan. Resulta que des de que vaig arribar en aquest país hi havia un aspecte que des del principi em va cridar l'atenció en les noies...n'hi ha moltes que tenen les dents mal posades! Vaja que no les tenen aliniades, sobretot a nivell dels canins (ullals) que els acostumen a témer bastant sortits però per altra banda tampoc sembla que s'utilitzi gaire l'ortodòncia correctiva...mmm tot un bon misteri que finalment recentment ha trobat resposta...fa poc que he après que al Japó la imperfecció dental és un signe de bellesa (!!), tal qual als nois japonesos troben atractives les noies amb dents descol.locades, fins i tot hi ha un adjectiu per definir-ho, s'anomena Yaeba (literalment doble dent). El tema és tan popular que fins i tot han aparegut cliniques dentals que ofereixen "implants" de canins, conegut com tsukeyaeba! el no va más és que la propietària d'una clínica dental a Ginza sembla ser que com a campanya de marketing va esponsoritzar un grup de J-Pop (Pop Japonès) conegut com TYB48 (contracció entre TsukeYaeba i el famós grup AKB 48) que està format per tres noies que van a la moda yaeba! Què us sembla?? Interassantíssim no?...nosaltres pagant per tenir les dents rectes i aquí per descol.locar-les, però ben mirat qui defineix els canons de bellesa, per a gustos els colors :) !

Great story today, 100% Japanese!. Since I came to Japan one of things (among many others) that caught my attention with girls, was that many of them have crooked teeth resulting in an imperfect smile, particularly the canines pushing forward in a vampiresque look. On the other hand however I don't see that many girls with dental correction so altogether was quite mysterious until few days ago when I finally found the answer....in Japan teeth imperfections are considered cute!!Apparently some men find the imperfect smile as attractive, childlike...they even have a word to describe this which is Yaeba (literally double tooth). This subject is so popular that there are even dental clinics offering the possibility to get Yaeba implants for those with "straight" teeth, called "Tsukeyaeba" (added Yaeba). The most stunning thing I read is that the owner of one of these clinics in Ginza decided, as a marketing campaign, to sponsor a J-Pop band called TYB48 (playing with the word TsukeYaeba and the famous J-Pop band AKB48) which is composed by three girls all with yaeba smile! so, how do you like this? Amazing isn't it?...we, in western countries, paying to align teeth and here they are paying to disalign them! But well, it's true that at the end who defines the rules of beauty?  everyone to his one taste :)

Aquesta és la Tomomi Itano una famosa cantant del grup AKB48 i un dels personatges més coneguts amb Yaeba /
Tomomi Itani a famous singer of AKB48 and one of the most well-known Yaeba characters

I aquestes noietes són les tres components del grup de J-Pop TYB48 /
These are the three girls of the TYB48 J-Pop band

Messi...kimoshiii!!!

Aprofitant la setmana de consagració de Messi com el rei absolut del fútbol, aquí us comparteixo la campanya publicitària que protagonitza al Japó amb una empresa de cosmètics locals, Anfa. Molts ja l'haureu vist, i és que la imatge de Messi parlant o potser millor, intentant parlar Japonès ha fet la volta al molt, tot i que tampoc es pot dir que sigui molt difícil ;) Sigui com sigui suposo que li deuen haver pagat una pasta però de ben segur que la campanya és un èxit, la imatge de Messi, el jugador de futbol de lluny més conegut, està bastant per tot arreu i tothom coneix la campanya. En els anuncis on es publicita un producte per rentar-se la cara, la intervenció de Messi es resumeix en dues frases "Messi kimochi" i "Messi mo, Anfa mo nijugo sai" que vindria a ser "Em sento Messi" i "Messi i Anfa tenen 25 anys", i és que la campanya s'ha fet per cel.lebrar els 25 anys d'aquesta empresa. Ara bé, el tema que ha cridat l'atenció per aquí ha estat la pronunciació de Messi, i és que sobretot en la primera frase enlloc de pronunciar "kimo-chi" se li escapa un "kimo-shhi" bastant divertit. Els meus amics que se'n foten bastant em diuen "però és tan complicat pronunciar-ho correctament?" i jo "és que és l'accent argentí...", en fi ja sabem que el fort d'en Messi no serien els idiomes, millor que es dediqui a jugar futbol...i per molts anys!.

Taking the opportunity of Messi's consagration week as the king of football, I want to share with you the advertising campaign that he is starring in Japan with a local cosmetics company called Anfa. You may have already seen the CM since Messi's image speaking or better say trying to speak Japanese was a worldwide hit, even though if what he says in principle doesn't look that much difficult ;) In any case, the campaign which probably cost a fortune to this company is certainly a success, Messi's image, who's very popular here, is everywhere and everyone knows about the campaign.  The CM advertise a face wash cream and Messi's intervention is summarized in two sentences "Messi kimochi" and "Messi mo, Anfa mo nijugo sai" which means "I feel Messi" and "Messi and Anfa are 25 years old", basically the company celebrates its 25th anniversary. However what's been more commented here is Messi's pronunciation, particularly in the first sentence where instead of "kimo-CHI" he says a funny "kimo-shhii". My JP friends makes fun of him on this and ask me whether is that complicated to pronounce it correctly, to which I answer it maybe his argentinean accent...although we all know that Messi's strength is not precisely languages...he should better keep playing football, and hopefully for long time! 

Aquest és el primer anunci i peça central de la campanya de communicació...molt simple i no massa sofisticat però segurament és en això on recau l'èxit de la campanya. 
This is the first ad and central communication of the campaign...looks quite simple but I guess this is where it falls on the success of it!


 Aquest és el segon anunci, bastant curiós també...
Here the second ad, quite funny as well....

I aquest és el making-of de l'anunci
Making-off advertisement  

En un centre comercial...la imatge de Messi mínim un pam més alt que en la realitat!!
At a Dept. store...Messi's appearance clearly taller than the real one!

Nadal a Tokyo! - Christmas in Tokyo!

Primer nadal al Japó i què voleu que us digui això és una altra cosa! De ben segur perquè no és el mateix que cel.lebrar-ho al costat dels teus però en tot cas m'ha quedat clar que en el fons aquí això del Nadal ni els va ni els ve. A primera vista la cosa sembla que és bastant similar al nostre nadal o fins i tot més béstia, Pares Noels corrent amunt i avall, nadales sonant a tot drap, il.luminació en cada cantonada i decoracions de nadal per a tots gustos, això sí a uns preus que espanten...un  arbre de Nadal de plàstic ranci a 95 euros, i decorat amb quatre boles i llaços...260 euros!!! 

My first Christmas in Japan and well it's been clear that here it's not the same! Certainly because it's not the same with family and relatives being far away but it was also true that at the end in Japan people doesn't really care about Christmas. At first glance one could think it's quite similar to our Christmas or even more, Santa Claus running up and down, loud Christmas songs at the streets, illumination in all corners and Christmas decorations for all tastes...providing you can/want to pay for them, a simple Christmas tree made of plastic 95 euros and decorated with some balls and bows...260!!  



El tema decoració agrada i molt, així com les llums, molts racons de la ciutat s'il.luminen aquests dies amb grans estructures de colors que tothom busca immortalitzat en una instantània, sobretot les parelletes...suposo que per ells això dóna un aire més tendre i romàntic a l'ambient :). Ara  si una cosa m'ha quedat clara és que als Japonesos els hi agrada molt anar de compres, sent el Nadal la millor excusa per gastar i comprar regals. En això tampoc és que siguin molt diferents al nostre Nadal però sincerament crec que aquí la fervor consumista supera totes les expectatives, em sembla que mai havia vist tanta gent fent compres a Shibuya!! Més enllà d'això, per ells el Nadal poca cosa, per la gent jove el més típic és sortir a fer un sopar romàntic en parella (les reserves s'han de fer amb setmanes d'antel.lació!), per les famílies menjar un pastís de Nadal i pels més atrevits/entregats anar al Kentucky Fried Chicken (menú especial a 50 euros!). En el meu cas, vàrem fer un sopar de Nadal a casa d'uns amics amb una autèntica fondue suïssa i sobretot bona companyia, això sí gairebé tothom va retirar molt d'hora...al Japó el dia 25 toca treballar!. Espero que hagueu passat unes bones festes! 

Decoration is something they like very much, likewise lighting. Many places of the city are illuminated these days with huge structures of light and colours where everyone wants to get a picture with, particularly couples...I guess they find the environment more romantic and special :). Moreover if there is one thing above all the rest is that Japanese get crazy for shopping and Christmas becomes the best excuse to buy presents and spend money (likewise in the west by the way), I would say I had never seen so many people in Shibuya doing shopping like on Christmas' eve. Beyond this very little to highlight...for young couples it seems that something traditional is to go out for a romantic dinner in a restaurant (I've been told reservations have to be made weeks in advance!). If you stay in family the main difference will be to eat a typical Christmas cake and for those more into it, the tradition would be to go to KFC (special Xmas menu at 50euros!). In my case, I went to a friends' house for a Christmas dinner with an authentic Swiss fondue and most importantly good company. The problem was that everyone went home very early...in Japan the 25th is a working day!. Hope everyone had a wonderful Christmas! 

• Shibuya

• Harajuku - Omotesando

• Ebisu - Garden Place

El nou negoci de les belles dorments - New business of sleeping beauties

Bueno, bueno, bueno...la ultima que m'ha arribat és de les d'agafar-s'hi fort, exemples com aquest reafirmen el fet que d'aquest país se'n pot esperar qualsevol cosa i demostren que realment hi ha un diferència sociològica important amb la mentalitat occidental. Resulta que hi ha hagut un il.luminat que sota el supòsit que en aquest país hi ha molta gent soltera (sola), mancada d'afecte i "carinyo¨, hi hauria una oportunitat de negoci intentant cobrir aquest buit emocional. I com fer això? Agafeu-vos que aquí vé lo bo...van decidir montar un negoci on un pot anar a per dormir amb una noia desconeguda. Sí, sí...dormir, res més ni sexe ni res estrany que us pugueu imaginar. La idea es basa en que no hi ha res millor que dormir abraçat a una persona que et faci carantoines i a partir d'aquí han creat el primer servei d'aquest tipus al món. El local obert fa poques setmanes,  s'anomena Soineya o "cafè de les abraçades" i està ubicat a Akihabara, lloc per excel.lència dels otakus (els nostres frikis) i tot tipus d'extrevagàncies. Pel que es veu, el servei vé ofert en forma de noia joveneta i atractiva (les anomeades bijins) vestides en robes més aviat justetes. Aleshores un va allà i pel mòdic preu de 60€ es pot passar 20min al costat d'una noia, a partir d'aquí com més temps més car és fins a uns 500€ per 10 hores. A banda es poden afegir tot tipus d'extres, tan variats com dormir amb el cap a la falda de la noia, un massatge als peus o poder mirar directament als ulls de la noia durant un cert temps...(!!). Realment una proposta bastant sorprenent, ja es veurà si funciona, de moment però ja han aconseguit ser un èxit a la xarxa, a sota us deixo un reportatge que ho explica tot (atenció al presentador, un altre personatge de cuidado).
Ja ho veieu...innovació japonesa 100%, qui deia que en aquest país no hi havia emprenedors? ;) 

Alright here it is the last news I heard around...and it's a good one, examples like this reaffirm the fact that in Japan everything is possible and show that certainly there is a sociological difference with the western mindset. The story is about someone who based on the observation that in this country there are lots of single (and lonely) people who lacks affection, there could be a business opportunity to fill this emotional gap. And how to do it? Here it comes the unconventional part...they decided to create a cuddle cafe business, so a place where one can have the possibility to sleep with an unknown girl. Yes, just sleeping no sex or any other thing you can imagine. They claim that to improve affection there is nothing better than sleeping cuddled to someone, and from here they built the first service of this type in the world. The place opened few weeks ago, called Soineya or "cuddle cafe" is located in Akihabara, the area for otakus (japanese term for geeks) and all kinds of extravagances. For what I've seen the service comes with young and cutes japanese girls (the so-called bijins) dressing short and quite sexy. Then, for the ¨reasonable¨ price of 60EUR you can sleep for 20min with one of these girls, and from here the price increases up to around 500EUR for 10h. In addition to the basic service, costumers can include all kinds of extras such as sleeping in girl's lap, receiving a foot massage or staring at each other for a while... (!!!). Really a surprising proposal, we'll see if it works, for the time being however they have already succeed being a hit in internet, below a video report explaining the concept (the presenter another character!). So, you see....innovation 100% Japanese, who said that in this country there was no entrepreneurship ? ;)

Al Kagaya, un comiat únic! - At Kagaya, a unique farewell!

Quan vius a l'estranger la vida social esdevé un continuo de gent que marxa i gent que arriba. Malauradament últimament m'està tocant viure més sortides que arribades, l'últim en Cesc (Sesuku pels japos) que després de tres mesos se li ha acabat el visat i se'ns en va una temporada pel sud-est asàtic. Com no podia ser menys fa uns dies li vem fer un comiat, bé en el seu cas un "a reveure" perquè tornarà d'aquí un temps, i déu ni do va ser un comiat "per todo lo alto"...una de les experiències més sonades que he vist des de que estic per aquí. Buscant un bon lloc per celebrar-ho, una amiga ens va recomenar anar al Kagaya, un izakaya ubicat a Shimbashi, un barri molt popular entre setmana ple de yakitoris a reventar de salarymen amb nivells etílics destacables. La Jemima ens va dir, "aneu-hi que és una experiència única"...i amb aquesta premisa vàrem anar-hi sense saber gaire que ens trobaríem, i el que ens vàrem trobar realment va ser únic. El lloc a primera vista no feia preveure gran cosa, petitíssim, amb quatre taules, una senyora gran a la cuina i el propietari, un personatge de grans proporcions. Ell va ser sens dubte l'estrella, un tipus amb un comportament bipolar que es movia entre la seriositat/amargor i la bogeria desenfermada. Va ser un espectacle, el tipus es va passar tota l'estona fent shows i bromes amb aires de pervert que sobretot van fer treure els colors a les nostres amigues japoneses que no es podien creure el que veien. En fi, experiència única i recordatori inoblidable per en Cesc abans de marxar. Aquí us deixo unes fotos i vídeos...

When you live abroad, your social life becomes a constant movement of people leaving and arriving. These last weeks unfortunately, it´s more about farewells than arrivals, the latest has been Cesc (Sesuku for the japanese) who after expiring his visa will go to Southeast asia for a while. So as usual, we organized a kind of farewell, well in his case more rather "see you soon" since he will come back in some months. And well, well, well...what a farewell, one of the craziest experiences in Japan so far. Looking for a place to go a friend of us recommended Kagaya, an izakaya in Shimbashi, a popular neighborhood especially on working days since there are lots of yakitoris packed with salarymen. Jemima told us "go there, it's a unique experience..." and with this in mind we went there without knowing very well what we would find, and what we saw was indeed unique.  The place doesn´t say much at first, very small with only four tables, an old woman in the kitchen and the owner running around. But immediately we understood it was him the key character of that place, and what a character, a guy with a kind of bipolar behavior moving constantly from the driest seriousness to a complete madness. Altogether it was a real show, he spent all night doing performances and dirty jokes that especially made our japanese friends feel embarrassed of him, they couldn´t believe to see a japanese behaving like that!. At the end it was a singular experience and surely unforgettable for Cesc before leaving. Here sime pics and videos...some priceless.

El menú escrit en llibretes de col.legi de l'any de la pera / Menus were written in old school notebooks

L'estrella de la nit després de fer el show de la granota / the Star of the night after performing as a frog

En Cesc, l'atre estrella de la nit que també va brillar amb llum pròpia / Cesc, co-starring the night with much glamour

Itterashai cake for Sesuku!

I aquí els videos...el primer, absolut surrealisme, l'anomenaria ¨la granota Dick¨....com us he dit el tipus tenia un humor bastant verd i pervert, mai més ben dit.

And here the videos...the first one quite surrealistic. I would call it "Dick the frog"...as I said, the guy had quite a pervert sense of humor :)