Sopar de nadal a la Japonesa - Japanese Xmas dinner

Aquest és el meu últim missatge de l'any ja que d'aquí ben poquet estaré volant cap Europa per passar el Nadal! I per acabar, una sobre el "nadal japonès", com us deia aquí se celebra ben poc ara si hi ha alguna cosa que potser ha esdevingut en certa forma una tradició (almenys a Tokyo) és anar en un Kentucky fried chicken (KFC) el dia de Nadal...sí sí us asseguro que és veritat de fet com podeu veure a sota ja fa dies que els d KFC estan fent campanya amb menús especials i fins i tot reserves anticipades. I quina és la raó? Doncs bé de moment ja m'han arribat tres teories totes tres associades amb l'arribada dels americans després de la II guerra mundial:
1-KFC va ser una de primeres empreses americanes d serveis d'entrar al Japó i els japonesos que van conèixer aquesta festivitat a gravera dels americans van associar-ho amb KFC
2-aquesta diu simplement que algú de KFC (a qui s'hauria de fer un monoment) va veure la oportunitat de màrqueting que representava el creixent interès japones per tot el que era occidental i va posicionar KFC com el lloc on anar a celebrar el Nadal
3-finalment es diu també q com que EEUU hi ha tradició de menjar pollastre rostit doncs els japonesos van creure que KFC era el que més s'hi acostava...fregit, rostit...al final tot és pollastre :-)

Bé doncs una petita anècdota per acabar l'any! Bones festes a tothom i millor 2011!!

This is my last post of the year since in few hours I'll flying back to Europe for Xmas! And so, it is about the "Japanese Xmas ". As I said before this is not a festivity that is part of their culture but if there is something that became somehow traditional (at least in Tokyo), is not other but going to a Kentucky fried chicken (KFC) on the Xmas day...yes indeed this is true and as a matter of fact since some weeks ago KFC is advertising special menus and having even advanced reservations for that day! So now the question is, where does it come this tradition? Well, so far I've heard about three different stories but all related to the Americans entrance after the IIWW:
1- KFC was one of the first American service companies settled in Japan and as the Japanese knew about Xmas through them somehow they associate this festivity with KFC
2-this one says that there was someone at KFC that realized about the growing interest of the Japanese towards the western societies and so a great marketing opportunity positioning KFC as the place where to celebrate Xmas
3-and finally it is also said that as the Americans used to have roasted chicken on Xmas, the Japanese found that KFC was the closest thing to that...fried, roasted...and the end is all chicken :-)

A funny story to close this year. Merry Xmas and wonderful 2011!!

shopping nadalenc

L'altre dia la meva profe de japonès em va dir "al Japó no hi ha tradició de Nadal però ens agrada comprar¨ i certament la va clavar, per la societat japonesa les dates nadalenques són sinònim de grans compres (els hi encanta fer regals) i poca cosa més, evidentment aquí no hi han arrels religioses i no deixa de ser res més enllà que una període de consum i despesa... els carrers estan a rebentar de gent comprant de tot, uns carrers que estan decorats amb llums i arbres de nadal com si ben bé de Barcelona es tractés, la veritat fa molt goig, recomano el carrer Omotesando a Harajuku, llàstima que no tinc cap foto decent.

This week my Japanese teacher said "in Japan there is no Christmas tradition but we love shopping" and this is certainly what it is, for this society Xmas means big shopping (they love giving presents) and that's it, of course there is nothing to do with religion and these days are mainly done for consumption and to expense money, streets overcrowded of people buying in an environment that could be easily Barcelona since it's full of lights and Xmas trees and songs everywhere, actually is really nice, I recommend Omotesando street in Harajuku, a pity I couldn't take any decent picture

Xmas shopping at Harajuku

 En tot cas qui es vulgui aventurar a anar de compres per Tokyo, viurà una bona experiència sociològica, d'entrada com ja he dit en alguna altra ocasió el servei és excel.lent, com a client et fan sentir realment a gust comprant, només entrar tothom et crida el famós "irashaimasse" (benvingut) amb una passió que espanta. Això sí si voleu comprar roba porteu calçat adequat ja que als emprovadors normalment t´has de descalçar, i el més súblim el que vaig descobrir l'altre dia, en algunes botigues tenen fins i tot bosses per tapar el cap...suposo que per no tacar la roba? en tot cas us dóna de nou una idea del sentit de la higiene que tenen.

In case someone wants to try the shopping experience in Tokyo however, be sure you will get a real sociologic experience, first as I said in previous posts, the costumer service is excellent, they really make you feel very comfortable and respected, just getting in everyone welcomes you with a warm "irashaimasse", but be aware to wear adequate shoes in case you wanna buy clothes because usually In the dressing rooms you have to be barefoot, and the best what I discovered last day...in some shops they have a kind of bags to cover your head (I believe to avoid to stain clothes)....a nice example of how Japanese feel hygiene.

Desembre acolorit a la Universitat - Colourful december at the University

Aquesta setmana vaig aprofitar encara del bon temps que fa a Tokyo per tirar quatre a fotos a la Universitat de Tokyo (Hongo campus). Aquí és on passo gran part del meu temps ja que és on hi tenim la oficina principal, el campus és molt maco similar a una tradicional universitat anglesa, de fet el rectorat sembla ben bé  tret de la peli de Harry Potter, ara dit això la Universitat no té res a veure l'imatge exterior amb l'interior...sembla mentida que aquesta sigui la primer universitat del Japó, hi ha falcutats que estan en un estat deplorable...però en fi tampoc us volia parlar d'això. El campus és caracteritza per estar farçit d'arbres gingko (el símbol de la universitat són dues fulles ginko), que a la tardor es transformen un espectacle de colors -per cert aprofito per afegir que els gingkos també tenen un fruit que quan madura fot una mala olor que espanta, ara després estan prou bons per menjar-.

Total que la setmana passada aprofitant el bon temps que fa per aquí, els colors de tardor que encara són ben presents i l'entorn que ofereix el campus, vaig fer unes quantes fotos que us poden donar una idea del que és....


This week I took the advantage of the good weather we have in Tokyo to take some pics at Tokyo University (Hongo Campus). Here is where I spent most of my time since it is where we have our main office. The campus is very cute and seems like a traditional english University, actually the rectory building looks like they took it from a Harry Potter movie, however once said this, I must say as well that there is nothing to do between the outside and inside where most of the faculties would need a "re-shape". Anyhow, the main characteristic of the campus is its Ginko trees (the symbol of the university are two ginko leaves), that in Autumn they turn in a real show of colours -btw the ginko fruits become very smelly when ripe but they taste very good-.
At the end then, good weather, colourful trees and test classic architectural environment to take some nice pics... 

the famous red gate: main entrance

Una llarga i calida tardor - A long and warm Autumn

Mitjans de desembre i amb temperatures de plena tardor!! És increible, aquest any estic vivint el final d'any més càlid que recordo que en molts i anys, i més quan sento del fred que fa pel continent europeu...no sabeu com de bé s'està encara a fora el balcó prenent l'esmorzar!! I no només la temperatura, fa dies que no veig un núvol, hi ha un cel blau i clar molt agradable. De fet m'han dit que l'hivern aquí no arriba ben bé fins el Gener o sigui que serà curtet curtet. I el millor de tot és l'espectacle de colors que encara ofereix la ciutat, encara hi ha molts arbres amb fulles de tots colors.  Us adjunto una foto del riu Meguro que passa just al costat de casa, un ambient tranquil i harmònic al mig de Tokyo!

Mid december and we still have autumn temperatures!! It's amazing, this year I think I'm living the warmest end of the year that I remember since many years ago, especially when I hear about the frozen winter we have in Europe...you can't imagine how good it feels to still have breakfast in the balcony. Actually I've been told that here winter only comes in January so probably will not last very long, and the best of it is the variety of colours that the city offers with still many trees with leaves from all kind of colours. Below a picture of Meguro river, closed to my place, a quite and harmonic environment in the heart of Tokyo! 

Menjant per Àsia: Xina

després de passar uns dies excel.lents a Beijing, val a dir que gastronòmicamente paga la pena també...la varietat gastronòmica va molt més enllà del típic arròs tres delícies/primavera que ens tenen acostumats als restaurants xinesos d’Europa, varietat d’ingredients, sabors i com en tots els altres aspectes de Beijing una gran varietat a nivell de preus també, aquests dies he menjat des de 18RMB a 400RMB. Així doncs he pogut fer un petit tastet d’algunes de les opcions culinàries que ofereix la ciutat amb plats típics de Beijing com el famós “ànec pequinès”, que va complir amb les expectatives generades i us el recomano de totes totes (restaurant Liqun-Lonelyplanet) o la refinada cuina de Sichuan, una delícia al paladar...per cert en contra del que pensava el menjar xino és bastant picant! També he aprofitat per menjar en llocs particulars, d’aquells que anomenariem “antros” no aptes per estómacs delícats ;-), a destacar el que vaig anar l’última nit, tot ple de locals que quan vaig entrar se’t queden mirant amb la cara aquella de “i aquest, què hi fot aquí?”...però bé, molt simpàtics i el menjar autèntic, em vaig emportar una sorpresa en forma de “pesunyes” de pollastre al mig del potatge però per la resta prou bo... 

After having an excellent time in Beijing, I must say that its cuisine is also worthwile...the gastronomic variety goes far beyond the typical fried rice that we are used to from the chinese restaurants in Europe, so variety of ingredients, flavours and as in many other aspects of Beijing, a huge variety in prices as well, these days I ate from 18RMB to 400RMB!. Hence, I’ve got the opportunity to try a bit of their culinary specialities with some dishes from Beijing, like the famous “Pekin duck”, which succeed in my expectations and I highly recommend (Liqun restaurant-Lonelyplanet) or the finest cuisine from Sichuan, a delight for the taste...btw, against to what I thought the Chinese cuisine is quite spicy! I’ve also taken the opportunity to eat in real local places, some wouldn’t be suitable for those with “delicate stomach”, to highlight the last one I went, a tiny place full of chinese that when I entered they all looked at me like wondering “what the hell is he doing here?”...at the end however they were very friendly and the food really authentic, I got a surprise in form of chicken hoof in my dish but for the rest was quite tasty... 

Ànec Pequinès / Pekin duck

Dumplings

Higiene per davant de tot...

L'últim àpat...jo crec que hi havia un pollastre sencer, tot tot i tot...

Voltant per Àsia: Beijing

Aquesta setmana passada aprofitant un viatge per feina, vaig tenir la oportunitat de visitar Beijjing, primera visita a la Xina que no em va decebre per res…arribada al nou aeroport internacional amb una terminal acollonant, tot ben ordenat i controlat per la polícia i jo que em dic « doncs tampoc és gaire diferent del Japó « …error ! només sortir m’adono que ambdós païssos s’assemblen poc, el trànsit és infernal, retencions per tot arreu i la gent condueix com vol pitant i cridant sense parar, un panorama ben contraposat a la vida japonesa ! Beijing és una ciutat immensa amb molta història al darrera, malgrat s’hagin carregat bona part del patrimoni històric i on tot i que són evident els aires comunistes per tot arreu emergeix una nova Beijing capitalista, amb una activitat i construcció que sembla no aturar-se, de fet sembla que la ciutat creix a una velocitat superior a la societat on hi ha una gran part de la població vivint en condicions evidents bastant deplorables, diria que és el país on he vist un diferèncial més gran entre pobresa i riquesa, m’ha sorprès la riquesa aparent d’una bona part de la societat amb un nivell de vida molt elevat. Els xinesos tampoc tenen res a veure amb els japonesos, molt directes i fins i tot verbalment agressius es veuen més vius que els nipons. Aquests dies doncs he aprofitat per veure els punts més destacats de la cituat, voltar en bici per alguns Hutongs o barris antics i gaudir en definitiva d’una ciutat que m’ha fet retornar al caos asiàtic que tenia conegut.


This last week I got the opportunity to visit Beijing, first visit to China that didn’t disappointed me at all…I arrived to the new international airport with its awesome terminal, all well organized and controlled by the police and I said by myself…”this looks quite similar to Japan”…error! Just outside I realized it has little to do with Japan, the traffic is horrible, traffic jams everywhere and everyone driving in their way, horning and shouting all the time, a complete different situation than the Japanese life! Beijing is a huge city with a long history behind, even though much of its historical patrimony has been destroyed, and a place even if the signs of communisms are still present, a new capitalist Beijing emerges with endless activity and construction everywhere. Actually it seems the that the city is growing at faster speed than the society itself since there is a big part of the population living in very poor conditions, to me it is the first time I see such a huge gap between higher and lower classes, I was surprised to see such high quality of life in a relevant part of the society. Chinese have little to do with Japanese, very direct in their communication, sometimes they can even be aggressive, they definitely look more vivacious that their neighbors. These days thus, I’ve taken the opportunity to visit the most popular spots, ride by bike in some Hutongs or old neighborhoods and in short, to enjoy of a city that make me remember of the mess I was used to in Asia.

La transformació hivernal - Winter transformation

Arriba el fred de l’hivern i com no dels carrers de Tokyo emergeixen màscares per tot arreu...no és que en porti tothom però certament des de fa unes setmanes la imatge de gent amb màscara s’ha fet bastant habitual, gent de tot tipus i edats amb aquest complement que tot i que ja m'hi estic acostumant no deixa de generar (al menys a un servidor) un aire general de tristesa, i no només això...es fa també molt complicat d’entendre la gent parlar amb una màscara; i va haver un dia que un company japonès es va presentar a la feina amb una i al cap d’una estona educadament li vaig dir que preferia agafar el virus a parlar amb allò posat,i no és que volgués ser descortès però realment costa molt entendre la gent parlar amb la màscara tapant la boca. La raó d’aquest hàbit sembla estar en temes de prevensió, doncs la majoria de gent la utilitza quan està malalt (inclouent un simple refredat), d’aquí que últimament n’hi hagi moltes més, ara si és per aturar la propagació de virus m’atreveixo a questionar-ne l’utilititat... sigui com sigui el negoci de les màscares és ben evident i destacable, anuncis al metro, diferents models i fins i tot colors per combinar millor amb la roba, 100% japonès. 

The cold winter is getting closer and from the streets of Tokyo ,masks emerge from everywhere....it’s not that everyone uses them but certainly since some weeks ago the image of people wearing masks has become very popular, people of all kinds and ages with this complement that although I start to get used to, it still creates (at least to me) a general atmosphere of sadness, and not only that...it’s also very hard to understand someone talking with a mask; one day my Japanese colleague came to work with one and after a while I politely asked him to take it off because I couldn’t get anything! The reason why people uses them seems to be for prevention since most people uses them when they are ill (including a simple cold) so that the reason there are a lot more lately, although if it is to stop the spread of a virus I dare to question their utility...anyhow the business of masks is very important and remarkable, metro ads, different models available and even various colours to combine better with your clothes, 100% Japanese. 

Anuncis al metro / Metro ads

Supermarket stock

Les escurabutxaques japoneses - Japanese slot machines

Avui més videos...us presento una de les coses que criden més l`atenció quan s`arriba al Japó, el Pachinko, unes sales amb llums cridaners i un soroll espantós farçides amb el que semblarien unes màquines recreatives però que en realitat es tracta de la versió japonesa de les màquines escurabutxaques, un joc tan o més lucatriu del que nosaltres coneixem com a tal...i amb tot què és el Pachinko? doncs la veritat costa una mica d'entendre...d'entrada les sales estan plenes de gent de tota mena seguint hiptonitzats unes boles que cauen dins d'una màquina, el rol de l'usuari és posar les boles i esperar que aquestes caiguin en una casella bonus on es pot optar a un premi, i si et toca aquí arriba el més bo perquè al no estar acceptat el joc amb apostes al Japó, el premi són coses més aviat banals i simples...o sigui que dius i a on està la gràcia? doncs bé aquí l`astucia japonesa, el que fan és un cop amb el premi s'ha d'anar a fora en un altre local que normalment es troba al voltant a bescanviar el que has guanyat per una suma monetària i axí feta la llei, feta la trampa. Per cert, no sé si cert o no però diuen que la gran majoria d'aquests locals estarien controlats per la mafia japonesa...


more videos...today I introduce you one of the things that likely you will notice when being in Japan, the Pachinko, parlors bright, colorful and incredibly noisy that at first glance seems to be for video-games machines but actually are the Japanese version of the traditional slot machines, and what's Pachinko?...well as a game there isn't much to say...the users receives small metallic balls that just need to put in the machine, but it is a very popular game followed by many people that just sit down in front the machines and look like hipnotized following the balls falling down, and if they are lucky and the balls fall in one of the bonus places they have the opportunity to win a gift...but nothing really special because gambling is prohibited in Japan and the prices are very simple so one can wonder...and where's the interest? Well here it comes the best thing...as they are not allowed to give money back as a gift in this business, with the price you receive then you go outside where usually in a corner a bit hidden there is another place where you can exchange what you earned by money, so like if they would by what you won for some cash! JapaBtw not sure whether is true or not but it is said that most of these businesses are controlled by the japanese mafia...

Okonomiyaki II

Fa un temps ja us vaig parlar dels Okonomiyaki però és que és tan bo que avui us en dono més detalls...potser és pel fet que no seria un plat japonès gaire conegut però jo us el recomano de totes totes si veniu per aquí. El nom prové de dues paraules, okonomi que vindria ser "el que vulguis" i yaki que vindria a ser "a la graella" , o sigui que es tracta d'una espècia de massa cuita en una graella i amb ingredients variables. Les graelles les anomenen teppan i normalment es troben en cada taula on cadascú es cuina el seu propi plat. Això sí, a jutgar per l'experiència cal una mica de traça fer fer-ne un de sencer i sinó pregunteu-li a l'amic Joanix...


Some time ago I already introduced the Okonomiyaki,,,but it's so good that after my last experience I've decided to give you more details, perhaps because it's not very well known but if you ever come to Japan I highly recommend it. The name comes from two words, okonomi which means something like "all what you want" and yaki which means "grilled"....so it's a kind of pancake cooked in a grill with many different ingredients. The grill is called teppan and usually you have one in each table where each one would cook his own dish, and although it's not difficult, for my own experience it requires a bit of skills to cook a good one...




Cuinant l'okonomiyaki 

Takaosan!

Takaosan o el Mont Takao, és una de les excursions més conegudes des de Tokyo, una petita muntanya d'uns 600metres situada a l'àrea metropolitana de la ciutat i que en un dia clar permet unes visites molt xules a la ciutat i l'entorn amb el Fuji de fons. Encara no hi havia anat perquè segons sembla a l'estiu o en dies festius hi ha tal quantitat de gent que ni a les Rambles, de fet hi ha un funicular que et deixa a mig camí pels mandrosos i facilitar l'ascens. És considerada una muntanya sagrada ja que hi ha un petit temple al capdamunt i junt amb els colors de la tardor el resultat va ser prou atractiu, a més com que va fer molt bon dia, vàrem poder gaudir d'unes vistes collonudes! Això sí tot i ser "temporada baixa" pujant pel camí recomenat estava ple de gent, a la baixada però vem baixar per un altre camí (igual de bo però no tan recomenat) i allà només ens vem trobar 3 persones en tot el recorregut!! com són els japonesos!! Aaah, per cert, a la baixada també ens vem trobar un equip de rescat a l'altura del temple, es veu que algú es va fer mal o li va venir algo i es van presentar 5 unitats de salvament, impressionant el desplegament!


Takaosan or Mount Takao, is one of the most well known outings from Tokyo, a small mountain of about 600m still within metropolitan Tokyo offering a beautiful view on clear days of Tokyo and Fujisan. I haven't visited it yet since I was told that during summer and bank holidays is overcrowded of people, actually there is a lift leading half up the mountain making easier to reach the peak. It is considered a sacred mountain since there is a little temple halfway, which together with autumn foliage  made the scenario very attractive, and on top we had a lovely day with great views! However even being "low season" it was very crowded, especially when we went up through the recommended trail (then when we went down we took another trail and only found 3 people on the way!) Btw, the way back we found a rescue team at the temple, apparently someone got injured or something bad and 5 units showed up, impressive action!

Fuji san

Continuen les visites - The visits keep on

Aquestes darreres setmanes he estat menys actiu i és que he estat bastant ocupat...gratament ocupat doncs les visites continuen i acabaré l'any a gairebé una visita per mes...gens malament, a veure si l'any vinent seguim amb el ritme...bé potser no que sinó acabaré destrossat :-) Així doncs per Tòquio ha passat la Marie-Hélène des de Singapur i en Joanix des de Lausanne (prèvia escala a Beijing). Han estat setmanes de continua descoberta de la ciutat, l'entorn, la cultura i com no la gastronomia japonesa, tan per ells com per un servidor, això sense oblidar la vida nocturna toquioita de la qual em començo a familiaritzar. Va doncs, intentaré posar-vos al dia de les coses més interessants que hem fet darrerament.


These last weeks I've been less active since I've been quite busy...gratefully busy because I've got more people visiting me, and with them it makes almost one visit per month...not bad! let's see if next year we can keep the same pace...well better not, otherwise I´ll  be destroyed :-) So, I got Marie-Hélène from Singapore and Joan Isaac from Lausanne (previous stop to Beijing). Weeks of continous discovery of the city, surroundings, Japanese culture and of course the cuisine too, for them and for me, and all this without forgetting Tokyo's nightlife from which I begin to be familiar. So, in the next posts I'll try to summarize the main things we did together.

Ja tinc carnet de conduir! - GOt the driving license!!

Des d'avui ja hi ha un nou perill a les carreteres japoneses!! I això que he hagut de suar la cansalada...m'he passat gairebé tot el matí per poder sortir amb el carnet, això sí i amb un somriure els llavis, no saben pas que han fet aquests japonesos...jajaja. Vaja que l'experiència d'avui ha estat una altra molt bon exemple d'integració en aquesta societat, molta paciència, paperassa administrativa per tot arreu i  i estones d'espera innacabables, i tot per canviar-me el carnet suís per un de japonès !! En fi que aquí la cosa més petita es converteix en algo ben complexe, ara com a experiència val prou la pena...de vegades em deixen estorat, tan avançats que són en tecnologia i després et trobes amb situacions tan rudimentàries com el d'avui, m'han fet una prova de la vista que semblava de la "risa" amb l'aparell que tenien!! 


From today there is a new danger in the Japanese roads!! And it hasn't been easy ...I spent almost my morning to finally be able to get out with the valuable license and a good smile...they have no idea what they have done with it...hahaha. Today's experience has been a new good example of integration to the japanese culture, lots of patience, administrative stuff and endless waiting times, and all that just to exchange the swiss license by a Japanese one! Anyway as usual, the smallest thing here becomes the most complex one but as experience is worth to try...sometimes I still feel surprised with them, so technologically advanced and then it happen to have experience like his morning in a very old place with equipment that looked were made before I was born...you should have seen the sight test I've did.

Convivint amb un perill latent - Coexisting with a latent danger

Japó és el pais per excel.lència en el tema terratrèmols, una llarga història, molta experiència i malauradament uns quants desastres naturals els han convertit en el país pioner en aquest camp, de fet el mot Tsunami prové del japonès per exemple. Des de que vaig arribar aquí doncs, he après a conviure en una societat modulada a aquest fenòmen i on tothom sembla adaptat i acostumat a viure amb un perill aparentment inexistent però permanenment latent...de fet hi ha una opinió popular que diu que aquí les cases no duren gaire i potser és per això que sembla que arquitectònicament es pugui fer el que es vulgui en aquest pais. I és en aquest punt on els japonesos semblen realment avançats amb una política de construcció antisísmica implementada a tot arreu. Així doncs, el país actualment està o sembla estar preparadíssim, hi ha una agència estatal d'informació permanent, quan et dones d'alta t'entreguen uns fulletons d'informació sobre el tema completíssims, s'ofereixen cursos de formació gratuïts, hi ha simulacions cada dos per tres i a la feina només arribar em van donar un kit de supervivència per si mai...de moment però només hem tingut petits moviments de tan en tan que si us dic la veritat no els he ni notat, espero que continuarem així...


Japan is the country of earthquakes by excelence, a long history, lots of experience and unfortunately some natural disasters have made them of reference in this field, in fact the famous word Tsunami is Japanese. Since I came here, I've learnt how to live in a society modulated to this phenomemon and where everyone seems adapted and used to live with an apparently inexistent danger but permanently present...for instance there is a popular saying that here the buildings doesn't last very long and perhaps that's why it seems that they can do whatever they want in terms of architecture. Is precisely in this point where the country has an added value with a policy of antisieismic construction implemented everywhere, so the country nowadays is or seems to be very well prepared, there is a national agency for permanent information, when you arrive there are welcome brochures with all kinds of information in the subject, there are free training courses, earthquake simulations for the population are common and when I started at work I received a survival kit in case one day something happens...for the time being we have had only small movements that to tell you the truth I've hardly noticed...hopefully will be so in the future.

This is the earthquake survival kit I got at work

Earthquake simulation room at Tokyo University


Earthquake simulation room at Yoyogi park during the Brazilian festival

El formiguer humà - A human ant's nest

Que a Tokyo hi ha molta gent és ben sabut, doncs la densitat de població a la ciutat és de les més altes del món, i si hi ha un lloc on es pot veure aquest efecte clarament plasmat aquest és la cruïlla de Shibuya, sobradament reconeguda en totes les guies turístiques i de visita obligada quan s'està per la ciutat. Just a davant de la sortida Hachiko de l'estació et trobes amb aquest espectacle humà a qualsevol hora del dia,  on una cruïlla envoltada de grans edifics, llums i pantalles de neó, es transforma en un niu de formigues humanes...això sí un espectacle intermitent que no dura més d'un minut, o sigui que ja us ho podeu imaginar...el contrast és brutal,  les primeres vegades que ho veus et venen ganes de quedar-te a observar tot el moviment i l'entorn durant una bona estona, de fet ja hi ha un punt d'observació ben conegut en una cafeteria Starbucks situada just a primera fila (al video és l'edifici que surt a davant) que sembla ben bé que estiguis al ¨palco¨ del millor teatre de la ciutat. 

It's well known that in Tokyo there is lots of people, actually is one of the cities with the biggest population's density in the world, and if there is a place where one can clearly sees it this is the Shibuya crossroads, a highlight in all tourist guides and a must for anyone visiting the city. Placed just in front of the Hachiko exit of the station it is a real show at any time of the day, a crossroads surrounded by huge buildings, neon screens and lights that becomes like a human ant's nest...however intermittently with like an endless show that doesn't last more than a minute every time. The contrast is amazing, my first times there I could just spent my time looking at it and actually there is already a famous observation spot at the Starbucks located just in front of it (in the video it's in the building in front) that looks like the best seats of a theatre waiting for a show... a live show.  

Kit Kat...have a break!

Avui us parlaré del Kit Kat i per què? doncs bàsicament perquè el fenònem Kit Kat al Japó és realment peculiar. Com segurament ja sabreu el Kit Kat és un mena de xocolatina de Nestlé que justament aquest any ha conmemorat 75 anys d'existència i que als japonesos els hi encanta! I no tan sols això sinó que a banda del tradicional Kit Kat (en japonès Kitto Katto) al Japó existeixen Kit Kat de sabors, sí sí i un sabors que pels occidentals no serien gaire convencionals (gust a salsa de soja per exemple). M'han comentat que es podien treure al mercat 50 varietat per any, o sigui una recepta pràcticament setmanal!! És cert que algunes varietats només es troben en regions particulars però imagineu-vos com és el fenònem que després la gent quan viatge les compra com a souvenir per tornar a casa. I per rematar-ho el dia dels enamorats és tradicional regalar una caixa Kit Kat amb un missatge personal a l'embalatge...gran campanya de marquèting! Us deixo alguns exemples...

Today I'm going to speak about Kit Kat, why? basically because the Kit Kat case in Japan is veeery particular. As you may already know Kit Kat is a confectionery wafer from Nestle that precisely this year commemorates 75 years and that Japanese love it (especially women)!! And not only this but besides the traditional Kit Kat (in Japanese Kitto Katto) in Japan they have many different flavoured Kit Kat...and a kind of flavours that for western people don't sound very conventional (they have one with soy sauce flavour for instance). I've been told that they could launch 50 varieties per year, meaning almost one new variety per week!! It's true however that some of the flavours are only distributed regionally but look how successful is that then when people travels around they buy them as a souvenir to go back home. And on top of that, for Valentine's day is traditional to give one box of Kit Kat as a present with a personal message in the package...certainly a great marketing campaign! Some examples below...

Green tea (the most popular)

Cheese cake

Soy sauce

Banana and chili

Sweet potato (I think...)

Pear

Kit Kat with message box

Kyoto!!

I finalment Kyoto!!!...què dir d'aquesta magnífica ciutat? va ser la meva segona visita i en vaig marxar amb la sensació que encara em faltava molt per descobrir, i és que realment té una riquesa històrica i cultural molt gran, tens temples i santuaris per tot arreu, cadascun amb la seva història i singularitat. La visita a Kyoto evidentment era obligada, i penso que vem encertar una bona època, doncs tot i fer bastant fred ja, la tardor aporta uns colors brutals a l'entorn. Em podia haver passat dies voltant i visitant temples i santuaris, tots amb característiques comunes (el verd de la molsa, l'aigua, la tranquilitat, l'equilibri) però al mateix temps amb particularitats diferents. A banda dels temples d'aquesta visita destaco el bosc de bambús a l'oest de Kyoto i el mercat Nishin, una delícia pel paladar on es pot probar de tot.


And finally Kyoto!!...what to say about this wonderful city? it was my second visit and I left with the feeling of having a lot to discover yet, it has such a historical and cultural richness with temples and shrines everywhere, each one with its own history and singularity. So the visit to Kyoto was mandatory indeed and I think we went in a very nice period because even though was quite chilly, autumm was already present giving awesome colours to the landscape. I could have spent days hanging around and visiting temples and shrines, all with shared points (the green of the moss, water, the feeling of tranquility and balance) but at the same time each with its own different particularities. 
Besides the temples, from this visit I highlight the visit to the bamboo grove at west Kyoto and the Nishin market, a market in a very narrow street where you can eat real gourmet pleasures.

Kamakura

Aprofitant la visita familiar vem anar a Kamakura, una de les excursions més comuns des de Tokyo. Kamakura està a menys d'una hora en tren al sud de Tokyo, es tracta d'un poble a la costa amb un bon ventall de temples i santuaris i sobretot destaca per tenir el segon buda (Daibutsu) més gran del Japó.
Nosaltres vem visitar el santuari sintoísta més gran, el Tsurugaoka hachiman-gum, on vem tenir la sort de poder presenciar vàries cerimònies de casament tradicionals sintoístes. La veritat es feia una mica estrany veure aquelles cerimònies solemnes i senyorials enmig de tota la munió de turistes que hi havia, però en tot cas va ser prou interessant. A banda d'això destaco la visita al buda, 11 metres de bronze amb una presència brutal...s'ha de veure!

Having the family around we headed to Kamakura, one of the most common excursions from Tokyo. Kamakura is located less than one hour south of Tokyo, a coast town with lots of temples and shrines and above all is well-known for having the second biggest buddha (Daibutsu) of Japan. We visited the biggest shrine, Tsurugaoka hachiman-gu where we had the opportunity to see several traditional shintoist weddings. It was a bit weird to see such a solemn and serious ceremony with the crowd of tourist hanging around but in any case was quite interesting for us. Besides this I recommend of course the visit to the Buddha, 11 meters of bronze with a huge presence...a must see!

Una visita especial - A special visit

Recupero el blog després d'uns dies d'abscència i és que he estat una mica ocupat amb una visita molt especial...he tingut una expedició familiar al Japó amb els meus pares, ma germana i el cunyat!! Primera visita al país per tots ells que em sembla no els haurà deixat indiferents...després d'uns dies d'introducció a la cultura japonesa, movent-se entre la modernitat i la tradicionalitat, caminant amunt i avall tot el dia, de batalles inacabables amb els palets (chopsticks),  de descoberta gastronòmica (sí també es menja bé a fora de casa!), de shopping i moda japonesa i com no tirant fotos a tort i a dret ja són camí de tornada. Per part meva les visites em serveixen per adonar-me que m'estic adaptant a l'entorn doncs moltes coses que a ells els mereixa atenció a mi em semblen ja normals... intentaré però continuar explicant vivències al blog i no perdre la pista de gaires coses :-)



Back to the blog after some days off since I've been quite busy with a very special visit...I've got the family expedition to Japan with my parents, my sister and my brother-in law (cunyao)!! First visit to the country for all them and I think with no indiference...after some days of introduction into the japanese culture, between the modernity and tradition, walking up and down all day long, of neverending battles with the chopsticks, of gastronomic discoveries (there's good food outside home too!), of shopping and feeling the Japanese fashion and of course taking pictures everywhere and everyone, they are already back home. From my side, the visit made me notice that I must be getting adapted to the new environment since for many things they were attracted, to me it felt already as something normal...I'll try however to not miss many things and continue writing my experiencies and particularities of the country :-) 

Una sobre lavabos - One about toilets

Si nosaltres tenim el Sr.Roca al Japó hi ha el Sr. Toto, empresa reconeguda arreu i amb presència a totes les llars nipones :-) (val a dir que la meva experiència és certament limitada però de moment sembla ser així...). En tot cas fins aquí res d'especial, ara bé us puc assegurar que ens passen la mà per la cara en el desenvolupament d'aquests aperells. Si per una banda tenim que hi ha una consideració gairebé extrema per la higiena personal i de l'altra que són un pais capdaventer en teconologia, ens trobem com a resultat lavabos amb comandament a distància per regular la temperatura, obertura de tapa, alguns amb música, el nivell d'aigua o la regulació del "sistema d'higiene post-servei", de fet és un dos en un, lavabo i bidet al mateix temps, o sigui que al final anar al lavabo és tot un luxe!.
Pero ull que la cosa no s'acaba aquí, els Srs de Toto acaben d'anunciar el llençament d'una nova generació de lavabos amb un sistema de controls de l'estat de salut (anàlisi d'orina, temperatura corporal o la pressió) !! Diuen els responsables de Toto que han vist un nínxol de mercat en usuaris que són de caire hipocondriac...impressionant, i tot això s'ha de posar en el contexte que al Japó fins no fa gaires anys (de fet encara se'n troben segons on) l'aparell tradicional era el tipus lavabo turc, o sigui que imagineu-vos com ha evolucionat, una bona lliçó de la mentalitat empresarial japonesa.

If in Spain there is the well-known Roca, in Japan thhey have Toto, THE toilet company with presence in all Japanese households :-) (ok perhaps my experience is not conclusive yet but so far it has been like that). Up to here nothing special but I can tell you they are much more advanced than us in this field. When gathering on one hand and extreme sense for hygiene with one of the most advanced countries in technologies, you get as a result a high-tech toilets with a remote control of the temperature, music, water level or the regulation of the "post-service hygienic system", in fact it's a two-in-one, WC plus bidet at the same time, so at the end this makes that going to the toilet is a real pleasure :-)!

But wait because this is not the end, actually Toto's people just announced the launch of a new toilets generation with a health-check system (urine analysis, blood pressure, body temperature...)!! They say they have noticed a market ninche with hypocondriac users...awesome, and all this considering the context in Japan that not so long time ago (actually you can still find them) the traditional WC was the turkish style, so look how they have evolved, a good learning of the Japanese business mindset.

my toilet (you can see the remote control above the paper)...



nozzle in action