Triatló a Ishigaki!!!

Satisfacció absoluta. Per fi el gran dia va arribar! Diumenge 22 d'abril, la data que tenia ben marcada al calendari des de feia mesos es va fer realitat, el dia de la famosa triatló d'Ishigaki! Quin lloc millor per estrenar-se en les triatlons que una illa tropical del Japó? :) Un altre petit somni fet realitat i aquest cop per partida doble, viatge a Okinawa, tresor poc conegut del sud del Japó i participació en una triatló olímpica!!

Expedició Ishigaki amb la Ceci, la Charlotte i la Delfina vingudes directament de Suïssa. Després de mesos d'entrenament ja no hi havia excuses. Una última nit amb poques hores de son i a les 05:00 (!!!) tots de peu, un bon esmorzar, repassar que portàvem tot el material a sobre, bicis en mà i sense dir massa cosa ens vàrem dirigir a la sortida. Era la primera triatló olímpica pels 3 i la tensió/nervis es notaven a flor de pell. A l'àrea de sortida l'activitat era frenètica, 1500 participants preparant el material en la seva respectiva zona de transició però en un ambient molt distès i sobretot molt japonès. Després d'ordenar tot el material i posar-nos el vestit de neoprè vàrem fer cap al port per a la prova de natació i allà sense temps per donar-hi gaires voltes ja em vaig trobar a la línia de sortida. Ordenats en grups de 140 persones, els participants anaven saltant a l'aigua per fer els 1500m inicials en un circuit de dues voltes. 

Aaiii la natació, déu ni dó...tothom ens havia dit que la primera vegada era dura però realment em va sorprendre, la gent et passa literalment per sobre, cops, cosses, un estrès total!...els primers 200m estava bloquejat, no m'entrava aire als pulmons, no sé ni com vaig poder avançar, Em vaig intentar asserenar i poc a poc vaig començar a trobar una mica de ritme però llavors em van fotre una cosa a la cara que em van treure ulleres i gorro de cop, de postres més tard vaig perdre la orientació i em vaig desviar un bon tros, tot això sumat al fet que la meva tècnica deixa bastant que desitjar vaig acabar la prova amb un temps bastant fluix (37`)...però bé l'impotant és que la vaig fer i d'allà tot corrent cap la zona de transició per agafar la bici, treu-me el vestit i sortir pitant a fer els 40km. La bici un altra història, un circuit al voltant de la illa vorejant el mar i amb algunes pujades i sobretot baixades molt divertides. La sort de començar dels últims va fer que em passés gairebé tot el recorregut avançant gent cosa que mentalment ajuda. La veritat és que em vaig trobar molt bé sobre la bici, gaudint del recorregut de principi a fi i tot i que no feia molt bon temps (va caure una mica de pluja) encara hi va haver prou gent animant-nos al llarg de la prova, sobretot iaietes que ens anaven animant sense parar a crits de "gambatte!" "gambarimasu" "tanoshinde kudasai!", molt didstret tot plegat, em va passar volant i vaig fer un temps prou acceptable, 1h25`. De tornada a la zona de transició, canvi de calçat i a correr falta gent! bé correr és un dir perquè els primers dos km vas a pas de tortuga, les cames no et responen i va costar prou agafar el ritme, el circuit al voltant del poble d'Ishigaki bastant pla i això va ajudar a agafar-li l'aire mica en mica, als 5km, la meitat de la prova em trobava em força i bon ritme, va ajudar tota la gent que hi havia als carrers, gent tocant la tradicional guitarra dÒkinawa (un instrument semblant a un banjo), fins i tot un grup de noies ballant dances locals...gran motivació :) ara partir del vuitè km però la cosa ja va ser més dura, les cames van començar a pesar de veritat i la sensació de que en un moment o altre queia una rampa anava en augment...així doncs  amb una mica de patiment vaig encarar l'últim km però quan vaig arribar al port amb un ambientassu de nassos et trobes corrent per inercia, sense pensar en res més i per fi després de 48` vaig arribar a meta i bufff...satisfacció absoluta, després de tot aquest temps entrenant-se, aconseguir acabar-la, gaudint-ne i fer un temps lluny de les meves expectatives (per sota les 3 hores), una sensació espectacular!!! Molt recomenable, em sembla que he trobat una nova afició :)


           

Absolute satisfaction. At last the big day came! Sunday, April 22nd, the date I had well underlined in my calendar came true. The date I was waiting since months ago, the day of the famous triathlon in Ishigaki! Where else better than a triathlon in a tropical island of Japan? :) Another little dream that came true, and this time double, first a trip to Okinawa islands, a treasure not so well known in the southern part of Japan and my first participation to an Olympic triathlon!

Ishigaki expedition with Ceci, Charlotte and Delfina who came directly from Switzerland. After months of training there were no more excuses. A last night with few hours of sleep and at 05am (!!!) we were all wake up, a good breakfast, last check of our material, we took our bikes and without saying much we headed towards the starting point. It was the first olympic triathlon for all of us and were a bit nervous/tense. At the main area the activity was already lively, 1500 people preparing and arranging their stuff, but all in a quiet atmosphere and very very japanese. After arranging the material and got into our wetsuits we moved to the ports where the swimming race took place. Once there without much time to think on it, I was already waiting in the front line to get into the water, so exciting! Organized in waves of 140 people the participants were jumping in the sea smoothly to do the course of 1500m in a track of two laps. 

The swimming part will always remind in my memory, everyone had told us that the very first time was tough but the reality was even worse, people directly try to pass above you, kicking, pushing, a complete stress!! in the first 200m I was completely blocked, I couldn't even breath, it was like I was in a stress of adrenaline and panic rush.  There I tried to keep myself calm and little by little I start to gent into the swim but then when I had got my pace suddenly someone kicked me straight in my face and I lost the goggles and cap at once! Moreover later I got disoriented and lost my track wasting more time, all together with the fact that my technique is not that skilled resulting that I finished it with not that good time (37`)…but at least I finished which was the most important!! Once outside the water, running straight to the transition area, took off the wetsuit and got into the bike to start the 40km. The bike race was another story, much much better, I really enjoyed it, a track all over the island with some parts along the shore, some others more inside into the wild, it had up and downs, all very funny. The good thing of starting from the back is that I spent most of my time overpassing people and this helps to keep you motivated J. Overall I felt very comfortable in the bike, with a good pace and enjoying the race from the beginning till the end. In addition despite the weather wasn´t very good (with some rain), there was quite a lot of people all over the course, particularly lovely grannies that cheered us up with  "gambatte!" "gambarimasu" or "tanoshinde kudasai!", so finally I ended up with a quite acceptable time, 1h25`.  Then back to the transition area, to change shoes and straight to do the running course! Well, more than running the first two km were like trying to move in a rather unsophisticated way, my legs were very heavy and didn`t respond much to my will to run. The 10km track was all over Ishigaki city and was quite flat which help me to improve my pace little by little, so at 5km, I found myself running quite fresh and with strength, it helped as well all these people over the city that cheered us up, some with the traditional Okinawan guitar playing songs or even a group of girls dancing local tropical dances J.  Now I see I was too optimistic, from the 8<sup>th</sup> km the situation changed, my legs were heavier and had the feeling I was about to get some muscle pain at any moment so the way to the finish line was an eternity. However when I reached the port, there was such a good atmosphere that you find yourself just running without thinking on anything else, and at the end when I crossed the finish line after 48`…well absolute satisfaction! After all this time training, being able to finish, enjoying and doing a time (below 3 hours) beyond my expectations…feels sooo good!! Strongly recommended experience for everyone, I think I found a new hobby :)!.

La passió pels cirerers! - Cherry trees' passion!

per fi ha arribat de nou l'època del "hanami", és a dir l'època dels cirerers florits!! aquell periode de l'any on està socialment acceptat ajuntar-te amb família i/o amics al voltant d'aquests arbres i en molts casos beure fins a rebentar...però bé aquest tema el reservaré per una altra entrada. Avui em centro en l'aspecte més emocional d'aquest esdeveniment que us ben asseguro és tota una bogeria tot el que desferma per aquí. La setmana passada alguns cirerers ja van començar a despuntar però no ha estat fins aquest cap de setmana que s´ha pogut veure un afloriment generalitzat, és espectacular veure com en qüestió de dies pot canviar tant i de fet diuen que és en l'efimeresa d'aquest fènomen on rau la clau de la seva popularitat, ja que tot plegat dura poc més de dues setmanes. El resultat de l'afloriment ja és ben sabut , una imatge de colors increible però també una proba a la teva paciència i a les aglomeracions! Hanami literalment vol dir "mirar flors" i això és el que tot Tokyo ha decidit fer aquest cap de setmana, sense anar més lluny al costat de casa hi ha el riu (-et) Meguro, un lloc encantador que la major part de l'any destaca per la seva calma i tranquilitat a excepció d'aquesta època que hi ha més gent que a les Rambles de Barcelona!

at last we finally have again the "hanami" season, meaning the cherry blossom period!! this period of the year where it is socially acceptable to gather with friends and/or family around these trees and in many cases to drink one's fill...but well I keep this subject for another post. Today I want to focus on rather the emotional aspect of this phenomena which I tell you is a complete madness! Last week some cherry trees started blooming but it hasn't been till this weekend that there was a general blooming, it's amazing to see how in just a matter of days everything can change so much, and in fact I've read/heard that is in the ephemeral of the phenomena where it lays its popularity, in a couple of weeks the whole process is done. Indeed with cherry blossom there are gorgeous images although it is also a test of you patience! Hanami means literally "to look at flowers" and this is what all Tokyo decided to do this weekend, for instance not far from my place, along the beautiful Meguro river, a place which usually is well-known for its quietness and calmness but not this period where you have more people than ever!

 

yakult obachan!!

Fa uns dies van passar per TV3 un documental de la BBC sobre la indústria alimentària i on Yakult, una empresa japonesa hi tenia un paper destacat. Seguint el consell de l'amic Pau avui li dedico unes línies a aquesta empresa. Yakult (ヤクルト) va ser creada als anys 30 per un microbiòleg obsessionat en els efectes beneficiosos de certs tipus de bacteris en l´ésser humà. Així doncs no és tan sols una empresa de iogurts sinó d'aquests microorganismes coneguts com bacteris, amb aplicacions tan diverses com begudes, cosmètics o medicina. En el sector alimentari però és reconeguda per ser la primera empresa en treure un producte certificat com a aliment funcional (la famosa certificació FOSHU al Japó). Els aliments funcionals són aquells que aporten beneficis a la salut més enllà de l'aportació de nutrients. 
Yakult va aconseguir la primera certificació FOSHU al 1993 amb el seu producte estrella, una beguda làctea fermentada envasada en una petita ampolleta que conté bilions d'un bacteri probiòtic que suposadament aportarien beneficis a nivell intestinal (dic suposadament perquè actualment a Europa segons l'EFSA es considera que de moment aquests beneficis no estan científicament probats ...però bé això seria un altre debat). Al Japó doncs, és territori Yakult i quan vas al supermercat es fa fins i tot difícil trobar iogurts normals degut a l'altra penetració de begudes i iogurts probiòtics! Evidentment que no és la sola companyia que en comercialitza però la realitat és que Yakult és una marca molt arrelada entre la societat japonesa i per molts forma part de la seva vida diària.


Following the advice of a friend of mine, today I decided to write some lines of an interesting case in Japan, the Yakult company. Yakult (ヤクルト), was created in the 30s by a microbiologist obsessed with the health effects of certain strains of bacteria. So, Yakult is in its essence a bacteria company, with a broad range of applications such as drinks, cosmetics or drugs. In the food industry, it is well-known to be the very first company to be certified as functional food (the so-called FOSHU certification in Japan). Functional food are those products with health effects beyond the basic supply of nutrients. Yakult obtained the first FOSHU certification in 1993, with their best-seller product, a fermented dairy drink packed in a little bottle containing bilions of a probiotic bacteria which should bring intestinal health effects (I say...because currently in Europe there is the whole debate whether this is really scientifically substantiated but well...this would be another discussion). Japan is Yakult territory, when you go to the supermarket is even difficult to find regular iogurts due to the high penetration of these probiotic products ! Obviously nowadays is not the only company marketing them but still Yakult is a brand with strong value among the society and for many is part of their daily life. 


L'èxit de Yakult però, no es pot entendre sense valorar el fenònem de les "senyores Yakult" (Yakult obachan). Aquest fenònem és una estratègia de distribució que Yakult va començar als anys 60 per arribar a les cases i empreses de forma més personalitzada. Amb elements de caire social, es tracta d'un sistema porta-a-porta que utilitza dones que cada matí surten al seu barri a vendre els productes Yakult, a peu, en bici, moto o cotxe.  He llegit que hi ha més de 40.000 "senyores Yakult" per tot el Japó! us imagineu, no sé quin percentatge de vendes representa això per l'empresa però segurament deu ser efectiu ja que també l'utilitzen en altres països. En tot cas és evident que més enllà dels números hi ha un valor intangible de creació de marca molt interessant!


The success of Yakult however, cannot be understood without explaining the phenomena of the "Yakult ladies" (Yakult obachan). This phenomena is a strategy of distribution that Yakult started in the 60s to get into households and companies in a more personalized matter. It certainly includes some elements of social labour as the system is a door-to-door distribution which only employs women that every morning who in the streets of their neighborhood to sell Yakult products by walk, bike, motorcycle or car. I've read that all over Japan there are more than 40.000 Yakult ladies"!! can you believe it? , don't know how much do they represent in sales turnover but it seems it must work because the system is also used in other countries overseas. In any case to me, it is obvious that beyond the numbers there is an intangible benefit of brand value very interesting! 

Perfeccionisme laboral - work perfectionism

Diumenge a la tarda. Surto a donar el vol i em trobo a la cantonada de casa uns paletes treballant en un edifici (sí, també treballen els diumenges), com sempre hi havia el típic auxiliar controlant la seguretat i el trànsit de persones per davant l'obra, en aquest cas però com que degotava una mica d'aigua de l'obra el bon home tenia un paraigua i acompanyava a tots els vianants per evitar que els hi caigués ni una gota! Genial...són molt grans aquesta gent!

Sunday afternoon. I went out for a walk and right at the corner there was some builders working (yes, they also work on Sunday), as usual there was an assistant in front of the building to control the safety and pedestrians' circulation, this time however, as there was some water dropping from their work the man had an umbrella to protect and walk along with all pedestrians and avoid that even a simple drop could splash them! Just great...these people still amaze me!

Kai kun un ídol al Japó - Kai kun a celebrity in Japan

Al Japó fins i tot la publicitat té el seu punt d'únic i particular, entre tots jo trobo que hi ha una campanya boníssima, es tracta dels anuncis que fan una de les companyies de telefonia, Softbank, que ja fa uns anys van començar publicitant els seus plans familiars amb la creació d'una família ben surrealista, la mare és una dona japonesa, la filla una pop-star japonesa, el fill un home americà i finalment el millor, el pare és un gos adorable que ha esdevingut un ídol de masses, fins i tot l'hi han posat un nom i l'anomenen ¨Kai-kun¨!! La campanya ha tingut tan èxit que fa anys que dura i el gos ha esdevingut l'icona de la companyia, al punt que hi ha productes de merxandatge i tot. Darrerament han ampliat la família amb una model japonesa molt coneguda. 

In Japan even the commercials have a touch of uniqueness and amongst them theres particularly one campaign that are the funniest, these are the commercials of one of the phone companies, Softbank, who since some years ago started to advertise its family plan through the image of a surrealistic family, the mother is a japanese woman, the daughter a Japanese pop-star singer, the son an African-american man and finally the best, the father is an adorable dog who became a complete celebrity and people even put a name on him, ¨kai-kun¨! The campaign has been so successful that now it's been years on-going  and the dog became the image of the company up to the point it is used in all their communication and they even developed some merchandising with it. Lately the family grew up with a new member who is a famous Japanese model. 


Aquí alguns dels anuncis més divertits. El primer és un dels últims on es promocionava el regal d'una bici per tots els nous membres, cada vegada que el veig em parteixo...molt gran!
Below some of the funniest commercials. The first one is one of the latest where the promotion was to get a new bike for all new costumers, really good, I still laugh everytime I see it !

Entrenant a la platja! - Training on the beach!

Diumenge de platjeta!! Sí finals de Març i ja he fet la primera banyada de l'any! I no, ni estic boig ni tenim temperatures d'estiu encara però resulta que m'he apuntat a una triatló i ja tocava entrenar-se al mar i provar el nou vestit de neoprè :)!! Així doncs vaig fer cap a Kamakura, un petit poblet costaner amb un gran patrimoni històric-cultural però també conegut per l'afluència de surfers i windsurfers, em vaig equipar i cap a l'aigua. L'experiència bastant positiva, res a veure nedar en piscina que al mar, l'aigua fresqueta i els surfers uns assassins en potència,si no estic al cas em passen per sobre ! Us deixo quatre fotos que vaig fer aprofitant el bon dia que feia.


Sunny Sunday on the beach!! Yes, it's end of March and I've already been in the beach! but, neither I'm crazy nor we have summer weather yet but well as I subscribed in a triathlon due to in some weeks, it was time to train in real conditions in the sea and try my new wetsuit :)!! So I headed to Kamakura, a little seaside town with lots of history-cultural sightseeing points but also known for its surfers and windsurfers, I put my equipment and into the water! The experience quite positive, nothing to do with swimming in the pool, chilly water and dangerous surfers, if you are not aware these people can really hurt oneself! Here some pics I took in this wonderful day.  

   

Menus asequibles a primera vista- Affordable menus at first glance

i després de l'entrada turística-cultural, un apunt de caire més professional. Malàsia com molts dels països en vies de desenvolupament, està en un procés de creixement econòmic amb totes les avantatges i iconvenients que això comporta, ràpida urbanització, canvis en l'estil de vida i també un procés de transició nutricional. Els patrons d'alimentació estan canviant ràpidament i amb ells un augment de problemes de salut pública, molts en forma de desordres metabòlics com la diabetis (estimada 11.5%, una de les més altes de la regió) o la obesitat/sobrepès (sobretot alarmant l'evolució infantil). Les raons de tot això són vàries i complexes ara voltant per KL salta a la vista les importants campanyes de comunicació d'empreses estrangeres fast-food com KFC o McDonalds, i sobretot el que em va realment soprendre i que crec que explica moltes coses, no és altre que el cost dels productes en aquests establiments. Us podeu imaginar que el preu de un BigMac Menú (amb patates i beguda) és ni més ni menys que 9RM (¥250 o 2.3€)?? Increïble però cert, em vaig quedar de pedra quan ho vaig veure!! La campanya que l'anomenen "McValue menú" sembla que també l'utilitzen en altres països asiàtics i què voleu que us digui... així no anem bé, aquí algú ha malentès el concepte prevenció de la malnutrició, on una cosa és fomentar una alimentació afordable per evitar la "desnutrició" i l'altre posar pràctiques com aquesta que només fomenten la "sobrenutrició". Futur negre a la vista...


and after the touristic-cultural post, some lines of professional related stuff. Malaysia, as many other developing countries, is in a process of economic growth with all the pros and cons that goes along, fast urbanization, lifestyle changes and also a period of nutrition transition. Dietary patterns are evolving quickly and with them new concerns on public health, many in form of metabolic disorders such diabetes (estimated around 11.5%, one of the highest in the Asia) or obesity/overweight (particularly notorious the childhood evolution). The answer to this situation is complex and multifactorial however walking around KL it stands-out the important communication campaigns made by some international fast-food companies like KFC or McDonalds, and particularly what it drew most my attention and to me explains many things, is the price of food items in these places. For instance, can you believe that the price of a BigMac Menú (with french fries and soft drink) is at 9RM (¥250 o 2.3€)?? Hard to believe but true, I was astonished when I saw it!! The campaign called "McValue Menu" seems to be in place as well in other Asian countries, and well to me...this is not the right direction, here there is a misunderstanding with the concept of preventing malnutrition, one thing is to promote affordable nutrition to avoid "desnutrition" and the other put in place practices like this that just promote "overnutrition". Dark future in sight....

Yummy Kuala Lumpur!!

Hola! després d'estar desconnectat uns dies ja torno a estar per aquí. Aquesta setmana he estat a Kuala Lumpur i tot i que hi anava per feina, m'he pogut escapar a estones per captar l'aire d'aquesta ciutat. Cada vegada que vaig al sud-est asiàtic em venen records de l'Àsia que coneixia, calor asfixiant, caos de trànsit, vida al carrer, contrasts socials i activitat, molta activitat!. Kuala Lumpur tot i estar molt més organitzada que d'altres grans cituats de la regió, no n'és una excepció. Un centre ciutat en plena ebullició econòmica amb les famoses torres Petronas com a icona i a 15 minuts caminant, barris al llindar de la pobresa on les perspectives de vida són molt diferents, patró característic de molts dels països en desenvolupament. Malàsia és molt interessant des del punt de vista cultural ja que en la població hi ha presència de diferent ètnies, sigui malai, xinès o indí, totes amb una idiosincràsia molt pròpia exemplificada sobretot en el seu menjar...mmm boníssima la gastronomia local! 

Hi!! after some days away, I'm back to Tokyo. This week I've been in Kuala Lumpur and although I went there for work I could take some time to visit around and get a touch of this city. Every time I go to SE Asia I got memories of the Asia I knew, hot and humid weather, chaotic traffic, street life, social contrasts and activity, lots of activity! Kuala Lumpur, despite is much more organized than other cities of the region, it's not an exception. It has a downtown at the hype of economic expansion with the famous Petronas towers as the icon and just 15 minutes walking, neighborhood fighting with poverty and facing a complete different life, good example of the traditional pattern in many of developing countries. Malaysia is very interesting from the cultural point of view since there are several ethnic groups present in their population, either Malay, Chinese or Indian, all of them with a strong idiosyncrasy, particularly exemplified in the food...mmm so yummy these local dishes!!

Visions post 03.11!

Coincidint amb la data de l'11 de Març, la FCCJ va oferir un cap de setmana de material audiovisual relacionat amb la tragèdia, amb el títol "Esperanca capturada en film", es van presentar documentals, pel.lícules i curtmetratges creats després de l'accident. A sota us destaco alguns dels més relevants:


Coinciding with March 11, the FCCJ presented a weekend of audiovisual material related to the tragic incident. With the title "Hope captured on film", documentaries, movies and short-films made after the accident were shown. Below some of the highlights:

• The Tsunami and the Cherry Blossom ( Dir. Lucy Walker, USA, 2011). Documental molt recomenable que va estar a punt de guanyar l'òscar a la seva categoria aquest 2012. 

• Pray for Japan (Dir. Stu Levy, USA, 2012) (trailer). Documental sobre el procés de recuperació i rehabilitació de l'àrea afectada pel tsunami. 

• Blind (Dir. Yukihiko Tsutsumi, Japó 2012). Curmetratge molt recomenable amb missatge crític i molt clar, feu-hi una ullada!

• Radioactivists: Protest and Discourses in Japan Since Fukushima (Dir. Julia Leser and Clarissa Seidel, Germany/Japan, 2011) (trailer). Segurament el més reivindicatiu de totes les peces que es van passar, el títol ho diu tot. 

Avui fa un any.... - Today it's been a year

11 de Març de 2012, avui fa un any del triple desastre del Japó, un terratrèmol de magnitud 9 richter, la màxima possible, un posterior tsunami amb onades de 15 metres que va arrassar per allà on va passar i finalment la crisi nuclear que es va generar amb l'accident a la planta de Fukushima. 
Ja ha passat un any, un any on s'han fet moltes coses, on se n´han deixat de fer altres i on segurament ni hauria moltes que es podíen o s'hauríen d'haver fet millor. Avui però era un dia on d'entrada calia recordar tots aquells que ja no hi són, i és que es compten per milers, res igual des de la segona guerra mundial. Des de començaments de setmana, l'ambient estava carregat d'un to commemoratiu amb multitud d'articles, reportatges i activitats relacionades. A Tokyo, el punt culminant s'ha assolit al parc de Hibiya a les 14:46, moment exacte del terratrèmol, quan s'ha celebrat un minut de silenci per recordar a totes i cadascuna de les víctimes del tràgic accident. Us deixo un vídeo del moment, molt solèmne i amb bastant càrrega emotiva, fins i tot amb molta gent plorant, fet que m'ha xocat doncs no és habitual veure en aquesta cultura una expressió tan clara dels sentiments. Després d'això l'acte ha continuat amb concerts commemoratius però també amb un to més reivindicatiu, ja que diferents manifestacions han tingut lloc en contra de l'energia nuclear i sobretot en contra de l'enemic públic número 1, TEPCO, l'empresa responsable de la gestió de la planta. Hauríeu d'haver sentit la cridòria al passar per davant de les oficines. A partir d'aquí s'ha de veure com evoluciona el país, de moment hi ha 52 dels 54 reactors nuclears parats, per tant la qüestió ara no és una qüestió nuclear sinó una qüestió energètica, com es farà per substituir el subministrament nuclear? aquí és on jo personalment no ho veig tan clar, i és que en el fons la qüestió de base és de política i cultura energètica i aquí tot i el desastre ocorregut i el soroll social generat....sincerament poc que veig que les coses han canviat. 


March 11, 2012, today is a year since the triple disaster of Japan, an earthquake of richter magnitude-9.0 , the maximum possible, followed by a Tsunami with waves 15m high that devasted everything in its path and finally the nuclear crisis with the accident in Fukushima. A year has passed by, a year where many things have been done, where others were not done and probably where many could or should had been done much better. Today however, it was a day to think and tribute memory to all those that were gone, as much as thousands, never seen since WWII. Since the beginning of this week, the atmosphere was charged with a very commemorative tone, plenty of articles, reports, documentaries in the news and many other activities were held. In Tokyo, the peak has been at 02:46pm at Hibiya park, exact time of the earthquake, when a minute of silence was held in memorial of all and each one of the victims of this tragic accident. Below a video of this moment, very solemn and touchy, even with many people crying, which is something rare in a culture where real emotions are usually kept inside. After this, the memorial was followed by different concerts but it also started a more demanding part with anti-nuke demonstrations followed by many people which had its highest point in front of TEPCO's offices, the company managing Fukushima's plant and the n.1 public enemy nowadays. From now on, we will have to see how the situation evolves, currently 52 of the 54 reactors are shut down, so the question is not only about nuclear but rather about energy as a whole, how is this country going to do to replace the nuclear energy? and here is where personally I have more doubts, because at the end all goes to the basics, meaning the energy policy and culture's , and here even after this tremendous accident...I believe that things have changed very little and even worse, I don't see a general will of changing. 

Recordant el 03.11 - Souvenir of 11.03

Aquesta setmana farà un any del gran desastre que va començar amb terratrèmol. Des de fa dies es respira alguna cosa diferent en l'ambient, articles, imatges, documentals per recordar un esdeveniment que va canviar l'història. Ahir em va arribar una simulació feta per uns japonesos que paga la pena fer-hi una ullada. Es tracta d'una simulació dels terratrèmols ocorreguts l'any passat a l'àrea al voltant del Japó....ni més ni menys que 19349 terratrèmols en un any!! Increible, de normal hauria d'haver estat al voltant de 5500 moviments al cap de l'any...no us el perdeu, us fareu una idea del que vàrem viure no tan sols el 03.11 sinó la resta de setmanes i mesos que van seguir-lo.  


This week will be a year since the big disaster that began with the earthquake. Since some days ago the atmosphere it feels quite diffeernt, aticles, images, documentaries, all to bring a memory to this event that changed the history. Yesterday I received this simulation made by japanese that is really worth to look at.  It's a 6 minutes movies simulating all earthquakes during 2011 in the Japan area...19349 quakes in a year!!! Unbelievable but true, in a regular situation we would have had about 5500 quakes, last year you had 4 times fold and of course of much higher intensity...this give you an idea of what was about being in Japan the weeks and months following the big one. Don't miss it and turn up the volume!. 

Esquí a Naeba - Ski in Naeba!

ei aquí estic de tornada després de passar un cap de setmana llarg d'esquí!! La meva segona incursió a les pistes d'esquí japoneses i la primera de l'any. Si l'any passat vàrem anar a Niseko l'estació número 1 actual, aquesta vegada vàrem fer cap a Naeba, una estació a prop de Tokyo que també va tenir el seu moment de glòria...fa 15 o 20 anys! I bé es notava bastant en l'ambient i el poble que en un altre moment hi van haver temps millors. Això sí la neu collonuda i això al final és el que més compte!


Hey I'm back after a long weekend of ski!! My second time skiing in the Japanese mountains and the first of the year. If last year we went to the current number one location, in Niseko, this year we headed to Naeva, a station very close to Tokyo that had its momentum...but 15 or 20 years ago! And well this you could easily noticed with a town filled with buildings of doubtful style souvenir of better times. At the end however, the most important the snow was as usual really good!!




Temps molt variable, des de neu, passsant per pluja fins a un sol espectacular!!
In three days we had all kinds of weather, from snow to rain or a great sunny day!

No sé si serà pel fet de ser una estació antiga però us asseguro que hi havia cada personatge amb un estil que feien por...em recordaven aquell any que per carnaval ens vàrem disfressar d'esquiadors de l'època...

Don't know because it was that station was rather old but I tell you that there was plenty of people with a kind of old-fashioned style really interesting...it reminded me that year that with my friends we dressed up like the skiers of the 80... 

A les estacions del Japó, ni fondue, ni raclette ni tartiflette...ara el menjar igual de "sa"! Un "chikenkatsu" que feia por!

In Japan, neither fondue, nor raclette nor tartiflette...but the food is as "healthy" as in Switzerland!! I ate a huge "chickenkatsu"!!

Fent amics per Naeba! resulta que l'estació celebra els 50è aniversari aquest any i hi havia aquest personatge passejant-se amunt i avall que més tard vàrem saber es simbolitzava el primer esquiador que va baixar per aquestes muntanyes. 




I finalment el millor d'esquiar al Japó...després d'una dura jornada d'esquí no hi ha res millor que acabar en un Onsen, els banys termals públics que es troben per tot arreu...et deixa com nou!!


The best of skiing in Japan...after a tough day of ski there is nothing else better that ending in an Onsen, the public baths you find everywhere in the mountains....best option to recover!