Supermercat de peix amb balena - Fish supermarket with whale

L'altre dia estava caminant per Okachimachi amb l'amic Zbinden i de cop ens vàrem trobar amb un supermercat només de productes de la pesca, hi déu ni do quin tros de supermercat tenien de tot, peix fresc, peix sec, peix adobat i el tema és que voltant voltant va i ens trobem amb una secció de carn de balena!!! horror....és fortíssim ho sento però no ho entenc com es pot comercialitzar tan tranquilament una espècie que està en perill d'extinció. De fet des de la organització mundial que regula aquest tema des de fa anys es va acordar prohibir la pesca de balena per fins comercials però el Japó ha continuat justificant que ells només pesquen balena per fins purament de recerca científica. Ara bé és evident que aquesta acaba al mercat comcercialitzant-se fàcilment i també cal reconèixer que si es fa és perquè hi ha una demanda...i això no ho entenc per molt que em diguin que hi ha una tradició històrica i tot plegat. En fi, que hi ha moltes grans coses que destaco positivament d'aquest país però aquesta no seria una d'elles. 


The other day I was walking around Okachimachi with my friend Zbinden when we found a supermarket only for fish products, and what a great place, they had everything, fresh fish, dry fish, marinated fish,,,and then walking around we found a whole section of whale products!! horror...this isshocking, i'm sorry but cannot understand how come can you market so easily something that is considered to be in extinction danger. Actually from the International Whaling Comission (IWC) the whale hunting was banned long time ago for commercial purposes but here in Japan they justify themselves saying that they only do it for scientific research. Now, it is obvious that this meat ends up in the commercial cycle but if does so is because there is a demand behind...and this I cannot get it, for more than it is said there is a historical tradition behind and all this. This country has many things that I love but this wouldn't be one of them,



Passem a temes més fàcils de digerir...abans de marxar amagat entre caixes ens vàrem trobar Shiroko(白子), que seria esperma de peix...tal qual, resulta que això també s'ho mengen per aquí i el millor de tot és que diuen que està prou bo...vaja una altra delicatessen Japonesa que hauré de probar! :-)


 Let's switch to easier topics to digest....before leaving, hidden between boxes we found Shiroko(白子), which is fish sperm...yes, here in Japan some people also eat this and what's more it seems it is quite good...so another Japanese delicatessen I should try! :-)

 

Tijes de lotus per dinar - Lotus tubers for lunch!

Hola! com ja sabeu un dels temes que m'apassiona al Japó és el menjar :-) la gastronomia japonesa amb tota la seva varietat i contrastos és espectacular i si normalment us parlo de les experiències als restaurants, anar al supermercat no es queda curt...sempre et trobes amb noves sorpreses i productes desconeguts...sense anar més lluny aquesta setmana em vaig trobar tijes de Lotus envasades! sí sí, sona estranyíssim però ben real, la flor de Lotus és molt habitual per aquí ara ni idea que la tija es comercialitzava també...evidentment la curiositat em va fer comprar-ne i tot i que no tenia ni idea de com cuinar-lo avui finalment m'hi he llençat. Anomenat Hasuimo (はすいも), es tracta d'unes tijes molt puroses que gairebé no pesen res, tenen un gust molt lleuger i fresc....molt agradable de veritat, o sigui que m'he dit que per una amanida fresqueta podria anar bé i bé el resultat a sota ... prou bo     ;-)

Hi!! as you know one subject I love from Japan is food :-) Japanese cuisine with its variety and contrasts is amazing and if I usually write about my experiences in restaurants, going to supermarkets doesn't fall short...you always find new surprising and unknown products ...as an example today's post, I went to the supermarket this week and just popping in i found packed Lotus tubers!! yes sounds weird but there it was...Lotus flower is very common in Japan but I had no clue they also market the tubers!! Of course my curiosity made me buying them and although I had no idea how to cook them today I gave it a try. Called Hasuimo (はすいも), it's kind of light tuber with sponge texture, so its taste is very smooth and fresh...quite good frankly, so I thought that would combine well with a kind of fresh salad and well the result below...not bad ;)

Dia de gràcies a la muntanya - Thanksgiving in the mountain

Ei! aquest dimecres va ser festa nacional al Japó, celebràvem el dia d'acció de gràcies (en principi establert com a dia del treball però és evident que avui dia -com és habitual- hi ha certa influencia del famós Thanksgiving dels EEUU amb presència notòria de galls d'indi :-)). Bé el tema és que vaig decidir anar a fer una excursió a la muntanya, concretament a Mitake-san  (御岳山), juntament amb Takao-san (高尾山) les dues muntanyes més populars als voltants de Tokyo ja que tenen accés fàcil (telefèric) i interès espiritual amb temples al capdamunt. La idea doncs, era fer una ruta des de Mitake-san fins al poble Okutama (奥多摩), passant per Ōdake-san (大岳山) i Nokogiri-yama (鋸山), ara no hi comptava que al ser dia de festa el lloc estava a rebentar de Japonesos (sembla mentida que encara no ho hagi après!) i el que havia de ser un recorregut de menys d'una hora fins a dalt es va convertir en tres hores! Heu vist mai gent fent cua per pujar una muntanya ?? increible també l'edat mitjana que m'envoltava...estava ple de gent als seus 70, 80 anys equipats per passar el dia fent un picnic a la muntanya! total, que al final quan vaig arribar a dalt, tirar quatre fotos i dinar se'm van fer les 13h tocades...i llavors encara em quedava fer el recorregut fins a Okutama, però resulta que són 5 hores caminant i aquí a quarts de cinc ja és fosc ara! ¨I ara què faig? I si enlloc de caminar em poso a córrer?¨i dit i fet em vaig posar a córrer per les muntanyes rotllo Kilian Jornet i ho vaig ver, em vaig plantar a Okutama en dues hores i mitja, i era encara de dia! Això sí, rebentat i xop de suor de d'alt a baix...per sort però vaig trobar un Onsen (banys termals) que va ser el col.lofó per acabar el dia!!


Hey! this Wednesday we had bank holiday in Japan, it was the labour thanksgiving day (traditionally fixed to celebrate labour and production in Japan but with more and more influence from the american Thanksgiving...and an increasing presence of turkeys :-)). So, I decided to go for a hike in the mountains, to Mitake-san (御岳山),which together with Takao-san (高尾山) are the two most popular mountains nearby Tokyo, reasons of it are easy access (cable-car) and both have a shrine at the summit. The idea then, was to follow the route from Mitake-san to Okutama town (奥多摩), through Ōdake-san (大岳山) and Nokogiri-yama (鋸山), but I didn't think that being a holiday the place would be packed with Japanese (unbelievable that I haven't learnt this yet!!) and what was supposed to be a short way of less than an hour became to more than three! Have you ever seen people queuing to go up in a Mountain?? awesome as well the average age around me...lots of people in theirs 60,70 or even 80 ready to spend a day in the mountain! So when I got the summit, the time to take some pics and eat my lunch was already late 13h...and I still had to start the route till Okutama which then I learnt were 5 hours hiking while at 16.30hs is already dark!! ¨what do I do now?? and if instead walking I try to run?¨ and so I did, I started running through the forest, going up and down in these mountains and finally I got to Okutama in two hours and a half and still day light! Exhausted and wet from top down...luckily I found an Onsen which was the beeest way to end up the day!!

Beaujolais Nouveau mania!!

la curiositat del dia...avui 17 de Novembre és el dia d'obertura del Beaujolais Nouveau!! Sí sí des del matí que tothom va excitat amb el tema..."has comprat Beaujolais ja??" i jo que abans d'arribar al Japó no en tenia ni idea de que era encara al.lucino...resulta que es tracta d'un vi jove de la regió de Beaujolais (!!) a França que des de fa molts anys es va decidir montar tota una història festiva al voltant de l'obertura de les primeres ampolles de l'any que normalment s'escau a mig novembre...i bé com no podia ser d'altra manera, els japonesos que són molt d'aquestes coses van ben acceptar aquesta tradició i amb orgull perquè de fet amb la diferència horària els japonesos són els primers que poden beure el Beaujolais de l'any (quan aquí obren la primera ampolla a Europa encara dormen...) i no vegis...els supermercats plens fins a dalt, avions carregats de Beaujolais arribant a Narita...he llegit que el Japó rep pràcticament la meitat de totes les exportacions mundials!!...i què voleu que us digui, pagar un mínim de 2000 iens (més de 20 eurus!!!) per un vi sense cos ni aroma...és el que anomeno una japonessada :-)

the curiosity of the day...today, Nov 17 is the opening day of Beaujolais Nouveau!! yeah since early morning everyone is excited with the subject..."have you already bought Beaujolais??¨and I that before Japan didn't have a clue about it, am still amazed...so the story is about a young wine from Beaujolais (!!) region in France that since many years ago decided to build a kind of festivity around the opening of the first bottles of wine of the year fixing an exact date for it, which usually is mid-november...and well as it couldn't be different, Japanese that are very much into these things accepted very well this "tradition" and with pride because actually due to the time difference, japanese are the first ones to drink Beaujolais (when they open the first bottle here in France are still sleeping...) so...supermarkets full with it, special aircrafts landing to Narita ...I've read that Japan takes almost half of the worldwide exportations of this wine!...and well to me, to pay at least 2000 yen (more than 20 euros!) for a light and tasteless wine...kind of things you only see in Japan ;)

supermercats carregats amb ampolles de beaujolais, anuncis i tot tipus d'ambientació....

supermarkets full of Beaujolais, advertisement and all type of decoration for the occasion...

El dia de la canalla - The kids' day

Dissabte passat una d'aquelles situacions peculiars...estava voltant en bici per Tokyo, a Akasaka, un districte més aviat administratiu i de grans edificis quan de sobte em trobo una nena amb vestit tradicional sortint d'un temple allà al mig...i clar jo que hi vaig entrar directament i un cop a dins estava ple de famílies amb canalla petita, tots vestits amb kimono (nenes) i hakana (nens)...resulta que estaven celebrant el festival Shichigosan (literalment ¨7-5-3¨), el festival dels nens que se celebra als voltants del 15-Nov. Les famílies de nens de 5 o 7 anys i nenes de 3 o 7 anys, van al temple local per demanar que tinguin un futur sa i segur. Aquestes edats són considerades molt importants en la cultura japonesa i encara avui dia és una tradició molt arrelada...i per un estranger ignorant com jo un espectacle molt divertit i interessant...els nens vestits de forma exquisida i els pares i avis tirant-se fotos ben orgullosos i rebossant felicitat...un gran descobriment! 


Last saturday I was in one of this particular situations...hanging around Tokyo by bike, in Akasaka, an administrative district with mostly skyscrapers, suddenly I saw a girl dressed with traditional clothing going out from a shrine...and of course I headed there immediately and once inside it was packed with families with children, all dressed with kimono (girls) and hakana (boys)...it turned out they were celebrating the Shichigosan festival (translated as "7-5-3"), the festival of children which is held around Nov 15 every year. Families with five-year and seven-year old boys and three-year and seven-year old girls, go to the local shrine to pray for a healthy and safe future of the kids.  Apparently these ages are very important in the japanese culture and still nowadays this is a very popular tradition...and for an ignorant foreigner as me a great sight with priceless moments...the kids dressed perfectly and their parents and grandparents taking pictures with pride and joy...a very nice discovery!

Lavabos d'última generació? - High-tech toilets?

Poc a poc vaig coneixent aquest país i com més va, més m'adono que és un país de dues cares en molts els aspectes, sense anar més lluny en el tema tecnològic, aquí alguns exemples...si fa un temps us parlava dels famosos lavabos amb comandament i tota la pesca....no és gaire difícil trobar-te exemples completament oposats, aquí doncs un parell de vídeos, el primer en el seu conjunt el millor que he vist per aquí i el segon bé...t'hi has de trobar :-)


Little by little I´m knowing more about this country and with time I realize it has a double side in many aspects, as a matter of fact the technology, here some examples...if sometime ago I posted about the famous high-tech toilets...it's not difficult to find opposite examples, here a couple of videos, the first one is globally the best toilet I've seen so far and the second...well you have to be there ;-)

 

Nit de terror, morts i...peix! - Night of horror, deaths and...fish!

Cap de setmana de Halloween a Tokyo! sí....visc al Japó però aquí han ben acceptat aquesta americanada i a uns nivells que espanten (mai millor dit). Jo que sóc molt de castanyada disfressat de dalt a baix i fent el ridícul per aquesta ciutat en forma de Mickey Mouse post-morten. I bé que us puc dir, una bona nit de bogeria nipona que ja queda pel record i és que una cosa està clara...aquesta gent saben com passar-s'ho bé :-)!
Abans però, en una nit tan terrorífica vàrem pensar que era una bona ocasió per probar una delicatessen mortal...estic parlant ni més ni menys que el conegut peix Fugu o peix Globus, un peix molt popular d'aquí al Japó que conté un verí que en cas d'ingerir-lo t'hi quedes en qüestió de minuts, se't paralitza tota la muscultura i bé ja us imagineu....evidentment no tothom pot preparar aquesta menja, els restaurants estan regulats estríctament i els cuiners necessiten una acreditació com que saben manipular correctament el peix, només faltaria... doncs bé no tan sols el vaig probar sinó que ens vem fotre un menú degustació amb fugu de totes formes, sashimi (cru), karage (fregit), nabe (brou), amanida,...boníssim!!. Al final però val a dir que pensava que seria una experiència més béstia, amb l'adrenalina a rebentar, del què va ser...i tot i ser la nit dels morts vàrem sortir-ne ben vius!


Weekend of Halloween in Tokyo!! yes...living in Japan but it seems that here they have easily accepted this american tradition and at scaring levels (more than ever). Me, that I'm not used and fond of it, there I was with a costume of Mickey Mouse post-morten making fool of myself. And well I must say it was a crazy japanese night confirming that this people know how to have fun :-)    
However before this, in such a special night we thought it was a good occasion to try a lethal delicatessen...am talking about the well-known Blowfish or Fugu fish, a popular poison fish of Japan that in case is not well prepared one can die in few minutes, total paralysis of your muscles and well that´s all...obviously for such a dangerous product not everyone can do it, the restaurants are strictly regulated and the cooks required a specific accreditation to work with this fish...so we not only ate it but we took a complete menu including all kinds of Fugu, sashimi (raw), karage (fried), nabe (stock), in salad...mmm excellent!!! Nonetheless at the end I must say I thought it would be a heavier experience with a rush of adrenaline, from what it was...but we really enjoyed it and regardless of the night of the deaths we finished alive ;-)!

Amanida de pell de fugu i sashimi / Fugu skin salad and Sashimi

Amb salsa i vegetals / with sauce and veggies

Fugu nabe (cuit en una mena de brou...mireu a sota) / Fugu nabe (cooked in a kind of stock...see below)

  

ai ai ai...ha arribat el moment!!

Inari o el santuari de les portes - Inari or the shrine of the gates

Curiositats de la vida divendres vaig anar per feina a Kyoto i sense saber-ho vaig anar a parar a Inari...famós per allotjar un dels santuaris més peculiars del Japó i del qual fa temps que us en volia parlar, o sigui que aprofitant l'avinantesa si aneu a Kyoto apunteu-vos aquesta referència, "el santuari de Fushimi Inari", jo hi he estat un parell de vegades i com us deia realment val la pena. Es tracta d'un santuari sintoista ubicat en una petita muntanya i es famós per tenir milers de portes tori vermelles, des de baix s'alcen diferents recorreguts d'uns quants quilòmetres que estan tot recoberts d'aquestes portes, de tamanys i densitat diferent donant com a resultat unes formes i sensacions completament úniques. Diuen que totes les portes són donacions individuals o privades que s'han anat fent al llarg dels anys, i en cada porta està escrit el donant de la mateixa. Evidentment també hi ha un temple, Inari dedicat al déu shinto de l'arrós i per suposat està ple de guineus també, animals que tenen un role important en la religió shinto. Així doncs després de uns 40 minuts de marxa (tranquila...) s'arriba al capdamunt, on tot i no ser massa elevat hi ha unes vistes de Kyoto molt xules, com us dic...no us ho perdeu. 

Curiosities of life last Friday I went for work to Kyoto and unexpectedly I ended up in Inari...famous to held one of the most special Shrines in Japan and precisely since some time ago I wanted to post it, so if you have the opportunity to go to Kyoto note this down "Fushimi Inari Shrine", I've been there a couple of times and it deserves a visit. It's a Shinto shrine located in a hill famous for having thousands of red tori gates. From the bottom a several paths rises up several kilometers all covered with these gates, of different sizes and density resulting in an unique experience. It is said that these gates are donations from individuals and private organizations that have been made with time and in each door there is written the name of the same. Obviously there is as well the shrine, Inari who's the shinto god for rice and of course full of foxes, animals that have an important role in this religions. So, after about 40 min of hike (no rush...) you get to the top, which although not being very high has excel.lent views to Kyoto, as said...don't miss it. 

Testicles per sopar? - Testicles for dinner?

Ja sabeu que al Japó es menja molt i molt bé....ara això també vol dir que de vegades cal estar obert a probar coses com a mínim peculiars...l'altra dia vaig estar en un Yakitori (restaurants de pinxos de pollastre...normalment) amb una carta per experimentar tan en sabors com en barreres culturals...una delícia pel paladar :-)


You all know that in Japan one can eat very very well now...bthis means that sometimes you have to be open to try things at least particular...some days ago I went to a Yakitori (restaurants of chicken skewers...usually) with a menu to experiment with new tastes as much as cultural barriers...delicious :-) 

The Japan Photo Project

El llibre / the book 

Avui tinc el plaer de presentar-vos el "Japan Photo Project", l'obra de dos fotògrafs, en Toru (japonès) i la Tina (catalana!), que es van passar tot el 2010 voltant amb una furgoneta amunt i avall del Japó per copsar les imatges més autèntiques d'aquest país...bé de fet fa anys que s'hi dediquen però el del 2010 va ser el gran projecte que ha culminat amb la publicació d'un llibre molt i molt interessant. Per casualitat al cap de poc d'arribar al Japó me'n vaig assebentar i des de llavors els he estat seguint i bé la setmana passada vaig tenir la sort de conèixe'ls en persona ja que van venir a presentar el llibre i a exposar part de la seva obra en una galeria de Shinjuku, catalans de Tokyo i rodalies no us ho perdeu, l'exposició està oberta fins a finals d'aquesta setmana. I pels de fora no us preocupeu, ben aviat estaran per Barcelona!


Today it's my pleasure to introduce you "the Japan Photo Project", the work of two photographers, Toru (Japanese) and Tina (Catalan), who spent their 2010 travelling with a van around Japan to capture the most authentic images of this country...well actually it's been several years they are doing this but 2010 was their big project and it finally ended up with a publication of a book which is simply great. By chance just after landing in Japan I heard about  it and since then I've been following them, till last week that I could meet them personally as they came to Japan to make an exhibition and launch the book. The exhibition is in a little gallery in Shinjuku so if you live around Tokyo don't miss it...otherwise they will be in Barcelona as well in few weeks. 

Nakajin capsule hotel

Fa uns dies us parlava del primer hotel càpsula construit al Japó, el famós hotel anomenat Nakajin que va esdevenir un exemple del moviment arquitectònic "metabolism" dels 60...doncs bé per saber-ne més aquí va un petit reportatge de com es va construir amb entrevista als creadors. Molt recomenable!!

Some days ago I posted about the first capsule hotel in Japan, the famous Nakajin tower, which became one of the best examples of the architectural wave "metabolism" from the 60s...so to know a bit more about it below a short report of how was it constructed and the opinions of its creators. Worth to have a look!

the Japanese anti-facebook!

Avui va de xarxes socials...sabíeu que al Japó el totpoderós Facebook té un índex de penetració baixíssim?...sobretot tenint en compte que és un dels països tecnològicament més avançats i on pràcticament tothom té un mòbil amb connexió a Internet. Doncs sí, he estat mirant i diuen que els usuaris al 2011 justegen els 3M, o sigui menys del 3% de la població...comparat amb altres països com EUA (48%), UK (45%) o Singapore (50%) doncs hi ha una bona diferència eh?? i bé la pregunta llavors és, què passa que els Japonesos no els hi agraden les xarxes socials? de cap manera, els hi encanten però com no podia ser d'altra forma sembla que hi ha vida més enllà de FB i aquí tenen les seves pròpies plataformes de xarxes socials, entre elles la més famosa és "Mixi" (Mixi Inc.) amb més de 25M usuaris i una gran popularitat. Diuen que FB no és un èxit perquè és massa directe en la communicació per la cultura japonesa, i és que tot i ser una xarxa social, Mixi seria l'antitesi de FB, realment "fet a la japonesa", per fer-te un compte necessites una invitació d'un usuari i mòbil japonès o sigui que pràcticament es limita l'accés a la població resident al Japó només! Tots els continguts són en japo, la gent normalment utilitza sobrenoms, queda registrat qui visita el teu perfil, limits de seguretat importants....interessant eh! doncs això, seguint la tònica general un altre tret diferèncial d'aquesta societat, jo de moment encara no tinc compte però potser m'ho hauria de replantejar ;-)  

today's post is about social networking....did you know that in Japan the all-powerful Facebook has one of the lowest penetration index?...especially considering that is one of the most advanced societies in technology and almost everyone has a cellphone with internet access. I've been looking and it is said that in 2011 the users are around 3M, which means less than 3% of the population...compared to other countries such USA (48%), UK (45%) or Singapore (50%) it makes a huge difference doesn't it? Then the question is, Japanese doesn't like SNS? not at all, they love them but as it couldn't any other way, it seems there is life beyond FB and here they have their own platforms of social networking, among them the most famous is "Mixi" (Mixi Inc.) with more than 25M users and big popularity. It is said that FB doesn't have much success because is too direct in its communication for the Japanese, and certainly although being a social network, Mixi is the anthitesis of FB, really "made for Japanese", do get an account you need first an invitation and a Japanese cell phone, meaning that practically they limit their users to people living in Japan! All contents are in Japanese, people usually uses nicknames, profile's visitors are registered, and there are many security limits...so interesting isn't it? another example of the differences in this society, for the time being I still don't have an account, basically for the Japanese, but maybe I should start to reconsider it ;-)

Per dinar Soba - Soba for lunch!!

Ahir per dinar menú "Soba"! Els soba són un tipus de fideus (que non els únics...), molt coneguts aquí fets a base de blat sarraí (també anomenat fajol), que encara que ho sembli no és de la família del blat...en fi aquí la foto...


Yesterday I got "Soba" for lunch! Soba is a type of noodles (among many others...) very popular in Japan, made from buckwheat, a traditional grain that actually doesn't belong to the same family as wheat...anyway here the menu...

Una de les grans coses dels soba és que permet moltes varietats diferents, a grans trets tenim els soba calents o soba freds. El d'ahir va ser un menú de soba calent, on s'afegeix el caldo a sobre dels ingredients acabant en una forma de sopa de fideus

A great thing of Soba is the variety of dishes you make, generally you can split them between hot or cold soba. Yesterday I got hot soba, with a hot broth that you add on top of the ingredients to end up with a kind of noodle soup. 

Un cosa particular del menú d'ahir va ser que al menú hi havia "nama wasabi", o sigui una peça de wasabi fresc que podies ratllar a gust tal qual fós parmesà. Us asseguro que el gust no té res a veure amb el wasabi que ja et porten ratllat, boníssim!!
A special thing from yesterday's Soba was that I ordered "nama wasabi", meaning that I got a raw fresh piece of wasabi, that you could grate as if it was parmesan cheese! I tell you nothing to do with other wasabi, such a great taste!

I evidentment com que saben que ningú s'acabarà el "pedazo" tros de wasabi....a la taula hi ha unes bossetes especialment per tal que hi puguis embolicar el wasabi i endur-te'l a casa...que grans són els japonesos!
And obviously as they know that anyone will finish such a big piece of wasabi....in the table there are small bags specially designed to take the wasabi left-overs home....Japanese you are great!